Simone de Beauvoir: «La biologia no és destí» (El segon sexe)
Virginia Woolf: «Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia para poder escriure novel·les». (Una habitació pròpia)
(Aquest és un diàleg imaginari i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència)
V- Si és cert que la biologia no és destí, llavors el cos amb què naixem no determina el nostre rol social, ni la nostra orientació sexual, ni la feina que podem fer, ni els nostres gustos estètics ni gastronòmics, ni la nostra manera de vestir, ni tan sols el nostre nom!
S- És clar, el cos és una font de sensacions, una possibilitat de reproducció i l’abric de la consciència. Però aquesta consciència es forma per la interacció social. Per això distingim «sexe» com a categoria biològica i «gènere» com a categoria social.
V- Però si realment la biologia no és destí, llavors el sexe no hauria de tenir cap significat social a priori... hauria de ser socialment in-significant!
S- Efectivament, aquest ha estat el camp de batalla del feminisme durant desenes d’anys, i ho continua sent.
V- Així en una situació feminista ideal, les etiquetes «home» i «dona» no haurien de significar res més que les característiques biològiques sexuals. Haurien de ser equivalents a «mascle» i «femella», i quedar completament lliures d’estereotips i de rols preassignats.
S- Sí, així com «humà» és, simplement, la designació d’una espècie biològica, i és una etiqueta que s’aplica independentment de distincions de cultura, llengua, rol social, etc.
V- Llavors, el gènere és una categoria innecessària. Si ser home o dona no determina absolutament res, per què algú hauria de voler deixar de ser home o dona, quan aquestes etiquetes ja no siguin gàbies?
S- Estàs doncs en contra del canvi de sexe?
V- No pas en contra. Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos, o de designar-se com vulgui. Però no té res de revolucionari. Perquè, què té a veure això amb la lluita per la llibertat dels homes i les dones?
S- Que cadascú pugui decidir sobre el seu sexe és revolucionari.
V- Crec que no. Fer un canvi de sexe amb el pack de gènere incorporat és reproduir els estereotips del binarisme de gènere. Per què canviar l’etiqueta «noi» per «noia», si hem quedat que aquestes etiquetes no haurien de tenir cap rellevància social? Revolucionari seria que hi haguessin nens que es designessin nens i es fessin dir Laura, per exemple, i els agradés pintar-se les ungles. O noies que es designessin noies, però que es fessin dir Antoni, per exemple. Jo sóc una dona, i la meva gàbia no és el meu cos de dona, sinó allò que la societat espera d’una dona. Per ser lliure no necessito canviar de cos, només necessito una habitació pròpia.
