Arran
de la jornada celebrada ahir a Tarragona sobre la Realitat Augmentada,
Aumentame, voldria fer un parell de reflexions. Segons el que vaig poder experimentar, la realitat
augmentada (RA) es pot dir en dos aspectes força diferenciats, que responen també a interessos (econòmics i de mercat, és clar!) també molt diferents. La RA pot ser entesa com una realitat Walt Disney-espectacle, o bé com una experiència-Terminator, és a dir, fenomenològica. Aquesta última és molt més interessant, almenys en educació, ja
que és aquella que realment augmenta la realitat.
El
fet de fer aparèixer figures tridimensionals virtuals allà on hi ha
un simple cartró o marcador és molt útil per a representar
l'espai, jugar amb figures impossibles, etc. Però més enllà
d'aquí, tret del fet que és una mena de màgia molt útil per
captar l'atenció, no hi ha diferència entre mostrar una flor 3D que
una flor material, la qual fins i tot és millor cercar directament
en la natura, fent una excursió. La realitat material és ja en 3D.
Anem
a buscar més dimensions que trobem en la realitat. Quan veiem una
flor, no només veiem una flor. Quan Terminator veu una cara, no
només veu una cara.
La realitat és l'experiència que tenim d'aquesta. Des d'una anàlisi fenomenològica, no hi ha experiència sense aquests dos pols: l'objecte i la consciència del subjecte. Es tracta de dos pols inseparables, només destriables per la reflexió, però que es donen en el mateix acte, l'acte d'observar, viure, experimentar.
La realitat és l'experiència que tenim d'aquesta. Des d'una anàlisi fenomenològica, no hi ha experiència sense aquests dos pols: l'objecte i la consciència del subjecte. Es tracta de dos pols inseparables, només destriables per la reflexió, però que es donen en el mateix acte, l'acte d'observar, viure, experimentar.
La
realitat percebuda és ja en si mateixa, doncs, realitat augmentada. Per a qui percep, els
objectes són ja marcadors, símbols, que remeten a tot un seguit de
significats, els quals donen sentit a l'experiència i l'enriqueixen
(l'augmenten). Una cara no és una cara, el símbol no té sentit per
si mateix, és símbol d'alguna altra cosa que, associada a ell,
constitueix l'experiència.
En aquest sentit, la RA consisteix a visualitzar i fer patent, per mitjans tecnològics, la vivència fenomenològica latent de la percepció, l'acte fundant de la consciència, que es fa així més explícitament intersubjectiva. Aquesta vivència pot donar-se de tres maneres diferents (segueixo Franz Brentano) i ser purament representativa i contemplativa, poètica, musical, associada a altres sensacions viscudes, sinestèsica, creativa, lliure. O bé pot esdevenir-se en un sentit purament instrumentalista, en el sentit que pot crear expectatives i hipòtesis, tenir una intenció purament experimental, buscar una explicació teòrica, tenir com a objectiu la recerca de les causes o la predicció d'efectes. I en un altre aspecte pot tractar-se d'una vivència emotiva, i ser viscuda amb amor, alegria, odi, por, ...
En aquest sentit, la RA consisteix a visualitzar i fer patent, per mitjans tecnològics, la vivència fenomenològica latent de la percepció, l'acte fundant de la consciència, que es fa així més explícitament intersubjectiva. Aquesta vivència pot donar-se de tres maneres diferents (segueixo Franz Brentano) i ser purament representativa i contemplativa, poètica, musical, associada a altres sensacions viscudes, sinestèsica, creativa, lliure. O bé pot esdevenir-se en un sentit purament instrumentalista, en el sentit que pot crear expectatives i hipòtesis, tenir una intenció purament experimental, buscar una explicació teòrica, tenir com a objectiu la recerca de les causes o la predicció d'efectes. I en un altre aspecte pot tractar-se d'una vivència emotiva, i ser viscuda amb amor, alegria, odi, por, ...
Quan
miro com el vent mou suaument les fulles d'un arbre, les connexions
són inevitables: el rumor de les fulles em fa olorar una brisa
càlida i suau, una música encara no composada, optimista i
tranquil.la, amb gust de mel i llimona. Em transporta a un altre
temps, passat o futur, més o menys feliç, més o menys dolorós, o
a una altra dimensió, a altres mons possibles.
Però
també em genera preguntes, algunes de les quals penso que ja tinc
respostes: direcció del vent? Velocitat? Resistència de l'arbre?
Fregament? Humitat? Porta núvols, potser que m'emporti el
paraigües... Terminator només busca aquest aspecte instrumental, i
ja té totes les respostes d'entrada.
Però
els humans ens fem fins i tot preguntes sense reposta: Hi ha arbre?
Hi ha vent en absolut?
En
aquest video es representa una possible (de moment encara no
efectiva) aplicació de la realitat aumentada: l'associació virtual
de diferents espais amb les escenes cinematogràfiques que hi han
estat rodades.
Podem dir que la consciència és realitat aumentada, o que la realitat és ja en si aumentada, perquè sense auments no hi ha realitat per a nosaltres.
