Sóc
el temps. Passo. Allò que alguns odieu, alguns ignoreu, altres
temeu, perquè passo de manera inexorable. Però sobretot sóc allò
que tant us costa de definir. Alguns fins i tot us preguntareu si
realment existeixo. Potser només sóc una creació vostra, una
creació de la consciència humana, la individual, però també la
col·lectiva. O potser heu de buscar el meu orIgen en el Big Bang,
com diuen els físics? Però si tinc origen vol dir que hi ha hagut
algun moment en què no he existit. Però hi pot haver algun moment
fora del temps?
La
història, una ciència que a la vegada està dins la història
perquè nasqué al segle XIX, diu que sóc lineal, i que allò que ha
passat és passat, i que ja res no es tornarà a repetir.
Tanmateix,
des de molt abans del naixement de la història sóc circular. Segons
la mentalitat arcaica, els esdeveniments autènticament reals es
repeteixen dibuixant un cercle etern, mentre que els esdeveniments
històrics i passatgers són irreals. Allò que segons els físics i
els historiadors moderns és impossible, vosaltres des de sempre
n'heu fet ritual: l'etern retorn del mateix. Sembrant en els
equinoccis, reanimant el foc en els solsticis. L'origen dels vostres
mites i religions, de les vostres festes, danses i dels rituals que
cada any repetiu, són profundament arcaics, primitius i pagans.
Festes agrícoles, o festes lunars. Allò primordial és la idea de
la regeneració.
Els
mites que heu inventat no són més que la recreació d'aquest cicle
profundament terrenal i espiràlic. Són la repetició d'un moment
mític en el qual Vishnu crea el món, o Marduk lluita contra Tiamat.
Un moment en què el Caos encara persisteix anteriorment a la
creació, o quan Brahma, Jesús o l'au Fènix neixen i moren una i
una altra vegada. El fi i l'inici de l'any són un i el mateix.
En
certa forma, en cada festa les ànimes dels morts envaeixen el món
dels vius, en una coexistència paradoxal de passat i present. Un
moment zombi en el qual el món és aniquilat i creat en un assaig de
l'abolició del temps.
Però
no us penseu que el vostre ritual és l'únic, l'essencial, l'etern.
Els mites estan sotmesos a la seva pròpia lògica, i es creen i es
destrueixen també constantment. L'únic que perdura és la idea de
repetició i regeneració, que és pròpia de la natura i la
humanitat, i no pas d'una nació o una cultura o una raça.
Si
no em creieu, llegiu Mircea Eliade, Manuel Delgado o Carl Gustav
Jung, que em coneixen millor que no pas jo mateix.
