“Aristòtil deia que
la finalitat de tot ésser és la seva pròpia realització. Els
humans d'això en diem felicitat. Ens volem realitzar, que vol dir
acabar de fer-nos, completar-nos, esdevenir plenament allò que som.
Per Epicur, en aquesta recerca de la pròpia naturalesa ens guia
l'indicador del plaer. De fet, allò que busquem des que naixem és
el plaer. Com s'entén, Epicur? Allò de què acusem la societat
occidental és precisament la deriva dels seus valors cap al pur
hedonisme, la persecució del plaer, l'anestèsia permanent per fugir
del dolor com sigui. Cada Nadal assagem sense èxit una mena de
felicitat, que acabem confonent amb llums de colors, cançons
enganxoses, pel·lícules dolentes, fartaneres de parents amb
incontinència verbal, i amb tot això, buscant amb tanta ànsia la
felicitat, se'ns acaba escolant el temps amb la marxa dels reis, i
amb ells el líquid tan preuat. Per què dius doncs, Epicur, que la
felicitat és la recerca del plaer, si és justament aquest el que
acaba encegant-nos, i fent que confonguem la vida amb amb un
happy-end, l'aventura amb algun esport temerari, el viatge amb una
col·lecció de fotografies, l'èxit amb el triomf, la plenitud amb
l'acumulació, i fins i tot ens porta a creure que és alguna cosa
democràtica a la qual tots no podem, sinó que hem d'accedir, com
sigui! Si el veí pot, jo també! Per què, doncs, l'hedonisme?”
“Aquesta no és la
manera correcta d'entendre el plaer ni la felicitat. Si se'ns escapa
és justament perquè creiem que és difícil d'aconseguir. De fet,
el primer pas per assolir-la és comprendre que en realitat no
necessitem tantes coses per ser feliços, i que mirem en el lloc
equivocat. Allò més valuós és senzill, només necessitem tres
coses per ser feliços: bones amistats, llibertat, i reflexió. Una
reflexió que ens hauria d'ajudar a valorar quins plaers valen la
pena i quins no, quins són més duradors i quins s'esfumen amb la
consumició del producte, quins ens fan créixer i quins ens
infantilitzen o, pitjor, ens esclavitzen. Els diners i béns
materials són necessaris, però, justament, més enllà del
necessari ja no contribueixen a la felicitat, i encara sense la
presència dels altres tres elements, tan sols serveixen per a la
subsistència, però no per a la felicitat.
Reservar-se la recerca
per al Nadal és, doncs, una quimera, perquè la felicitat és, per
definició, el plaer més gran que ens puguem representar, per tant,
si el veus representat en algun catàleg, ...doncs segur que no és
aquell!”
