Un
diàleg fictici entre el filòsof Slavoj Žižek i la biòloga Lynn
Margulis
Holobiont,
Kit McAllister
Z-
Sra Margulis, entenc que els seus estudis demostren que tot el que
existeix és viu, perquè el món (podriem dir l’univers) és un
continu de microorganismes mútuament interdependents, que formen un
tot organitzat on diferents tipus de bactèries i microbis realitzen
funcions diferents i a més, en equilibri, perquè els uns
s’alimenten dels residus dels altres. Però, què són els
holobionts?
M-
Com has dit, tot (holos) és vida (bios). Els holobionts som cadascun
de nosaltres, però a la vegada són més grans que nosaltres.
L’holobiont és allò que em fa ser «jo» i a la vegada és la
negació del «jo».
Z-
Et refereixes al «jo» com a subjecte separat i contraposat al món
exterior?
M-
Exacte! L’holobiont és tot el conjunt de bacteris que fan
funcionar el teu organisme i que formen un contiuum amb el medi, pels
quals la frontera entre l’interior i l’exterior del teu organisme
és inexistent. Tu i les teves bacteris formeu una simbiosi, i per
tant sou un holobiont que no pot separar-se. Es pot dir que som les
nostres bacteris.
Z-
En canvi, en l’ideari col·lectiu, els microbis sempre han estat
els dolents de la pel·lícula. Des que l’individu humà s’ha
pensat com a subjecte, és a dir, com a ser separat del seu entorn,
ha inventat un concepte que implica la seva pròpia exclusió:
«naturalesa».
M-
És per això que afirmes que la naturalesa no existeix? Perquè és
un concepte inventat, construït com el revers d’un altre concepte
igualment fictici (el subjecte individual independent del medi)?
Z-
Exacte. Ens pensem com a éssers separats d’una natura a la qual, a
més, dins la tradició cristiana i romàntica hem atribuït
harmonia, benevolència, generositat, ...
M-
... i també com a éssers amb poder sobre ella i a la qual, com si
no en forméssim part, hem violentat i pertorbat.
Z-
Evidentment, la nostra acció ha tingut repercussions en el medi,
però des d’aquesta cosmovisió cristiano-liberal ens pensem com a
éssers culpables d’haver pertorbat el seu equilibri, i per tant
ens creiem amb el poder de retornar-li.
M-
Però els humans no som res més enllà de la natura, som individus
finits i limitats, estem incrustats en una biosfera de la qual no
podem tenir el control absolut. De fet, parlant en un sentit absolut,
els humans no existim. Pròpiament, només existeixen els holobionts.
A això es refereix Donna Haraway quan ens convida a pensar més
enllà de l’antropocentrisme, i a concebre’ns com a éssers
plàstics, permeables, híbrids.
Z-
Però aquest punt de vista és contrari als interessos del
capitalisme. Per això dic que l’ecologia és l’opi de les
masses! L’ecologia liberal parteix d’aquesta separació
home-natura, s’alimenta de la culpa que sentim per haver estat
«dolents» amb la «mare terra», i promet la salvació i la
redempció d’aquesta culpa a través del consum de productes
«respectuosos amb el medi» o «solidaris». Si una marca de cafè
et diu que per cada cafè que consumeixis donaran un euro per salvar
arbres, no només en consumeixes més, sinó que ho fas amb la
consciència ben tranquil·la!
M-
Comprar contra el capitalisme? Quina paradoxa!