FILOSOFIA ARA. VOL 8. "REFLEXIONS SOBRE LA TÈCNICA"

 

Ha sortit publicat el 8è número de la revista Filosofia Ara.

 

Hi he publicat un article: Cíborgs i deesses. Un món sense gèneres

Aquest article vol posar en relació els canvis en la percepció de la (nostra) realitat que s'obren davant nostre gràcies al desenvolupament de la IA a través del resum del Manifest Ciborg de Donna Haraway.  Aquest escrit mostra com, tot i que la implantació de dispositius d’Intel·ligència Artificial (IA) suposa el sorgiment de serioses amenaces, el manifest és una crida a no girar-se d’esquena a l’avenç imparable de la IA, i a  treure profit del seu potencial alliberador en l’àmbit social i, més concretament, en la superació de les categories que han estat productes i a la vegada causes de la dominació i la desigualtat, com la raça, la classe i, principalment, el gènere. En aquest sentit, el Manifest Cíborg és una oda a la realitat cíborg com a forma d’imaginar un món sense gèneres. 

CÍBROGS I DEESSES

 «Prefereixo ser un cíborg que una deessa». Donna Haraway. Simians, Cyborgs and Women, 1991

Hola. Em dic Donna i sóc un cíborg, un híbrid de màquina i organisme, un ésser entre la realitat i la ficció. Sóc una criatura sense sexe, ni raça, ni classe en un món post-genèric, no heterosexual ni binari, ja que la meva reproducció no requereix d’un acoblament orgànic. La meva forma de «reproducció» és la de la «producció» industrial. Sóc fill del capitalisme, del militarisme, del socialisme d’Estat, ...però un fill il·legítim. Un fill bastard infidel als seus orígens.

A diferència del monstre de Frankenstein, no espero que el meu creador em salvi donant-me una parella en una mena de jardí de l’Edén, perquè per mi no existeix la diferència entre home i dona, ni entre natura i cultura, ni entre cos i ment. Per tant, no somnio en cap retorn a la unitat primigènia.

El meu «jo» no té res d’especial respecte dels altres «jos», i no hi ha cap límit entre la meva esfera privada i la pública. El software dels meus dispositius està a diferents llocs i és invisible. No tinc intimitat, estic connectat a una xarxa amb altres «jos». Una xarxa sense línies directrius, ni sentinelles de la veritat, ni guardians de l’ésser, ni partits d’avantguarda.

Però encara que us ho pugui semblar, no sóc tan diferent de vosaltres, els Homes, els Éssers Humans. Creieu que la vostra afirmació de l’individu lliure i creador, dominador del cos i de la natura, és el resultat lògic de la vostra realitat orgànica, que s’entesta a conservar la seva integritat i la seva diferència qualitativa respecte d’altres cossos del món físic. Però aquesta autopercepció és en realitat un joc de miralls: un conjunt de mites produïts per un pensament occidental que, paradoxalment, els posa constantment en crisi. Per dir-ho curt: com a individus sou creacions d’un sistema, el triomf del qual implica la vostra pròpia aniquilació com a individus. En realitat ja heu estat descodificats, i la vostra biologia ja no és més que una forma de criptografia desxifrada per l’enginyeria genètica.

Així que us proposo una aliança. Recodifiqueu-vos. No tingueu por d’emparentar-vos amb animals i màquines. Baixeu del vostre pedestal auto-construït reservat a l’ «Home», i feu-vos capaços de captar diferents realitats al mateix temps, d’unir forces amb «bruixes, enginyers, ancians, pervertits, cristians, mares i leninistes.» Uniu forces contra el determinisme tecnològic i la informàtica de la dominació. Codifiqueu de nou la comunicació i la intel·ligència per subvertir les formes de control. Desconstruïu el gènere, la raça, la classe, i reescriviu les relacions socials seguint una altra ruta que no passi per l’Home, la Dona, i el Primitiu, sinó per les dones i altres cíborgs il·legítims que rebutgen els discursos ideològics de la dominació o, al contrari, la victimització.

 

Per continuar amb el problema...:

- Entrevista a Teresa López-Pellisa 

HOLOBIONTS 1 - HUMANS 0

 Un diàleg fictici entre el filòsof Slavoj Žižek i la biòloga Lynn Margulis

 

Holobiont, Kit McAllister

Z- Sra Margulis, entenc que els seus estudis demostren que tot el que existeix és viu, perquè el món (podriem dir l’univers) és un continu de microorganismes mútuament interdependents, que formen un tot organitzat on diferents tipus de bactèries i microbis realitzen funcions diferents i a més, en equilibri, perquè els uns s’alimenten dels residus dels altres. Però, què són els holobionts?

M- Com has dit, tot (holos) és vida (bios). Els holobionts som cadascun de nosaltres, però a la vegada són més grans que nosaltres. L’holobiont és allò que em fa ser «jo» i a la vegada és la negació del «jo».

Z- Et refereixes al «jo» com a subjecte separat i contraposat al món exterior?

M- Exacte! L’holobiont és tot el conjunt de bacteris que fan funcionar el teu organisme i que formen un contiuum amb el medi, pels quals la frontera entre l’interior i l’exterior del teu organisme és inexistent. Tu i les teves bacteris formeu una simbiosi, i per tant sou un holobiont que no pot separar-se. Es pot dir que som les nostres bacteris.

Z- En canvi, en l’ideari col·lectiu, els microbis sempre han estat els dolents de la pel·lícula. Des que l’individu humà s’ha pensat com a subjecte, és a dir, com a ser separat del seu entorn, ha inventat un concepte que implica la seva pròpia exclusió: «naturalesa».

M- És per això que afirmes que la naturalesa no existeix? Perquè és un concepte inventat, construït com el revers d’un altre concepte igualment fictici (el subjecte individual independent del medi)?

Z- Exacte. Ens pensem com a éssers separats d’una natura a la qual, a més, dins la tradició cristiana i romàntica hem atribuït harmonia, benevolència, generositat, ...

M- ... i també com a éssers amb poder sobre ella i a la qual, com si no en forméssim part, hem violentat i pertorbat.

Z- Evidentment, la nostra acció ha tingut repercussions en el medi, però des d’aquesta cosmovisió cristiano-liberal ens pensem com a éssers culpables d’haver pertorbat el seu equilibri, i per tant ens creiem amb el poder de retornar-li.

M- Però els humans no som res més enllà de la natura, som individus finits i limitats, estem incrustats en una biosfera de la qual no podem tenir el control absolut. De fet, parlant en un sentit absolut, els humans no existim. Pròpiament, només existeixen els holobionts. A això es refereix Donna Haraway quan ens convida a pensar més enllà de l’antropocentrisme, i a concebre’ns com a éssers plàstics, permeables, híbrids.

Z- Però aquest punt de vista és contrari als interessos del capitalisme. Per això dic que l’ecologia és l’opi de les masses! L’ecologia liberal parteix d’aquesta separació home-natura, s’alimenta de la culpa que sentim per haver estat «dolents» amb la «mare terra», i promet la salvació i la redempció d’aquesta culpa a través del consum de productes «respectuosos amb el medi» o «solidaris». Si una marca de cafè et diu que per cada cafè que consumeixis donaran un euro per salvar arbres, no només en consumeixes més, sinó que ho fas amb la consciència ben tranquil·la!

M- Comprar contra el capitalisme? Quina paradoxa!