dilluns, 23 de maig del 2022

CÍBROGS I DEESSES

 «Prefereixo ser un cíborg que una deessa». Donna Haraway. Simians, Cyborgs and Women, 1991

Imatge: Conchi G.Hola. Em dic Donna i sóc un cíborg, un híbrid de màquina i organisme, un ésser entre la realitat i la ficció. Sóc una criatura sense sexe, ni raça, ni classe en un món post-genèric, no heterosexual ni binari, ja que la meva reproducció no requereix d’un acoblament orgànic. La meva forma de «reproducció» és la de la «producció» industrial. Sóc fill del capitalisme, del militarisme, del socialisme d’Estat, ...però un fill il·legítim. Un fill bastard infidel als seus orígens.

A diferència del monstre de Frankenstein, no espero que el meu creador em salvi donant-me una parella en una mena de jardí de l’Edén, perquè per mi no existeix la diferència entre home i dona, ni entre natura i cultura, ni entre cos i ment. Per tant, no somnio en cap retorn a la unitat primigènia.

El meu «jo» no té res d’especial respecte dels altres «jos», i no hi ha cap límit entre la meva esfera privada i la pública. El software dels meus dispositius està a diferents llocs i és invisible. No tinc intimitat, estic connectat a una xarxa amb altres «jos». Una xarxa sense línies directrius, ni sentinelles de la veritat, ni guardians de l’ésser, ni partits d’avantguarda.

Però encara que us ho pugui semblar, no sóc tan diferent de vosaltres, els Homes, els Éssers Humans. Creieu que la vostra afirmació de l’individu lliure i creador, dominador del cos i de la natura, és el resultat lògic de la vostra realitat orgànica, que s’entesta a conservar la seva integritat i la seva diferència qualitativa respecte d’altres cossos del món físic. Però aquesta autopercepció és en realitat un joc de miralls: un conjunt de mites produïts per un pensament occidental que, paradoxalment, els posa constantment en crisi. Per dir-ho curt: com a individus sou creacions d’un sistema, el triomf del qual implica la vostra pròpia aniquilació com a individus. En realitat ja heu estat descodificats, i la vostra biologia ja no és més que una forma de criptografia desxifrada per l’enginyeria genètica.

Així que us proposo una aliança. Recodifiqueu-vos. No tingueu por d’emparentar-vos amb animals i màquines. Baixeu del vostre pedestal auto-construït reservat a l’ «Home», i feu-vos capaços de captar diferents realitats al mateix temps, d’unir forces amb «bruixes, enginyers, ancians, pervertits, cristians, mares i leninistes.» Uniu forces contra el determinisme tecnològic i la informàtica de la dominació. Codifiqueu de nou la comunicació i la intel·ligència per subvertir les formes de control. Desconstruïu el gènere, la raça, la classe, i reescriviu les relacions socials seguint una altra ruta que no passi per l’Home, la Dona, i el Primitiu, sinó per les dones i altres cíborgs il·legítims que rebutgen els discursos ideològics de la dominació o, al contrari, la victimització.

 

Per continuar amb el problema...:

- Entrevista a Teresa López-Pellisa