 | |
| F. Bate, Nova Harmonia 1838 (Representació d'Utopia segons R. Owen) |
Benvinguts
a Utopia! La fi del viatge de la humanitat ha arribat! Em dic Ernst
Bloch i sóc l'encarregat de guiar-los per la ciutat. Per fi ja són
vostès a la seva destinació,... o potser no? Per aclarir-ho, vegem
què vol dir el nom de la nostra estimada ciutat. Qui va idear aquest
nom, l'anglès Thomas Moore, va fer servir dos mots del grec: tópos
(lloc) i U.
El
significat de U és una qüestió difícil de determinar. En aquesta
llengua, podria correspondre al prefix «eu» (el millor), però
també «ou», que significa «no». Potser el vell anglès del segle
XVI pretenia afirmar que el millor lloc és aquell que no té lloc,
que no existeix. La realitat és, doncs, per definició
insatisfactòria, i si vostès ara són aquí és que això no és
real. El més probable és que estiguin somniant desperts.
És
que potser, doncs, estem en una ciutat inútil, i els utòpics som
ciutadans prescindibles? Es deuen preguntar què caram hi han vingut
a fer aquí, oi? No s'amoïnin. Per Plató, per exemple, la realitat
ideal és molt més real i autèntica que no pas la realitat
material. Sí, sí, atreveixin-se a qüestionar tot allò que veuen,
senten i palpen, i veuran que més enllà hi ha els referents, els
models a partir dels quals jutgem. Com podria ser, si no, que en un
món eminentment injust reclaméssim justícia? O que en un món
horrible somniéssim la bellesa? O que en una societat construïda amb
discursos falaços desitgéssim la veritat? D'on hauríem tret
aquests conceptes? No pas de la realitat que ens envolta, sinó
perquè la nostra capacitat de raonar és capaç de captar aquests
ideals que existeixen més enllà d'ella i que, tot i que són
estàtics i purs, són un potent motor de transformació social,
perquè quan hom els veu o els entén, només pot fer que
pregonar-los, com si aquest coneixement es tractés d'un enamorament.
 |
| Ernst Bloch (1885-1977) |
Ara
bé, potser em diran vostès que han pagat per un viatge que mai es
farà realitat, i voldran que els tornem els diners. Si arribar a
Utopia és ja d'un inici irrealitzable, vostés poden pensar que no
té sentit comprar un bitllet oi? Però és que el valor d'Utopia no
és precisament el seu contingut, ni rau en la seva existència, sinó
en la seva triple funció: crítica, timó i esperança. En efecte,
els utòpics ens nodrim de les vostres insatisfaccions, i us aportem
capacitat de rebel·lia i inconformisme. Aquesta entitat inexistent i
infravalorada resulta que té el poder de moure la consciència i
generar el que jo anomeno optimisme militant. En segon lloc, Utopia
proporciona unes coordenades impossibles però que constitueixen una
guia per a l'acció en la realitat tangible. I, en tercer lloc, és
gràcies a Utopia que vostès poden somniar desperts i tenir una
esperança. Per favor, no ens comparin amb altres succedanis
religiosos com el cel, el paradís, o altres realitats promeses. Em
refereixo a una esperança docta, raonada, conscient i fonamentada en
el coneixement de les possibilitats que es poden derivar de la
realitat actual. En resum, si no fos per Utopia, no vostès tindrien
futur.
I
només així, senyores i senyors, és com els ha estat possible crear
i inventar coses que no existien en la seva realitat actual inicial,
i que l'han transformat, en una dialèctica entre teoria i pràctica,
en la qual els humans som animals intermedis, i irremeiablement
abocats a la tria i a l'acció, de manera que la inacció ja és una
tria.
Passin
per aquí, si us plau, anirem a veure el laboratori dels possibles.
