Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 d’agost del 2013

BLACK MIRROR, LA PANTALLA EN NEGRE, L'ANTIUTOPIA.




BLACK MIRROR
Sèrie de TV, 2 temporades, 6 episodis
Creació: Charlie Brooker, 2012
Producció: Zeppotron, Endemol
Drama
Nacionalitat: GB



No es tracta d'una sèrie agradable, sinó més aviat incòmoda, però per pensar cal una certa incomoditat de partida. Tampoc és una sèrie convencional, en el sentit que cada capítol constitueix de per sí una història tancada, amb la qual cosa no utilitza el típic truc del “to be continued” per enganxar l'espectador, que després de cada capítol pot triar si quedar-se amb el mal gust de boca d'una història futurista amb un “anti-happy end”, o bé interpretar la història com una antiutopia, una visió crítica del present a partir de la perspectiva centrada en el futur.
La sèrie posa de relleu els aspectes més problemàtics de les noves tecnologies, quant a allò que afecta la privacitat, la llibertat i la felicitat de les persones. Per exemple, a Be Right Back (Torna de seguida) una dona, enlloc d'encarar-se al dolor de la mort, acaba triant el camí fàcil de continuar parlant amb el seu difunt home a través d'una tecnologia que reprodueix comentaris, vídeos, i fins i tot la veu d'aquest, a partir del rastre digital que ha deixat durant la seva vida a les xarxes socials. Una bona reflexió sobre l'hedonisme malentès a què la nostra societat tendeix cada cop més, al·lèrgica al dolor, al sofriment o al sacrifici, que constitueixen l'altra cara d'una felicitat també malentesa com a pur plaer covard, com a simple acompliment dels desitjos.
La naturalesa dels records restaria completament capgirada en una situació com a The Entire History of You (Tota la història sobre tu), on les persones porten una petita memòria insertada rere l'orella, que va registrant tot allò que veuen i senten. Aquestes vivències poden ser rebobinades i revisades posteriorment, no només de manera introspectiva, sinó també en pantalles externes. D'aquesta manera, en el típic sopar d'amics, enlloc de l'àlbum de fotos, es pot acabar veient trossos de la vida d'algun dels convidats. Quan parlava de capgirament o de subversió, em refereixo a aquest fet de fer pública una cosa que de per si és de naturalesa privada i subjectiva: els continguts mentals. A més, significaria tornar fotogràfica una facultat que s'ha demostrat que no ho és, ja que la nostra ment, o el nostre cervell, gestiona la informació per tal recordar només allò útil, beneficiós o còmode per al subjecte. En quest sentit, el capítol posa de manifest la manca d'higiene mental que suposaria recordar-ho tot a la perfecció.
A The National Anthem (L'himne nacional), White Bear (L'ós blanc) i a Fifteen Million Merits (15 milions de punts), es posa de manifest el perill que comporta mantenir-se com a espectador passiu, ja que la figura de l'espectador és l'últim sentit de l'espectacle, i l'espectacle acaba essent la pròpia vida de les persones, fins i tot del seu dolor. Concretament, a 15 Million... fins i tot el discurs crític amb l'estructura de poder generada per la indústria de l'espectacle acaba sent absorbit per aquesta mateixa, de manera que sembla que no sigui possible sortir de “Màtrix” si no és a través d'un acte voluntariós, heroic, militant. En la societat de l'espectacle es fa patent l'estupidesa humana quan actua en grans grups o masses, encara que ara puguin ser espectadors solitaris mirant un dispositiu “intel·ligent”, amb una única fòbia: no la indignitat, no la baixesa, no la niciesa, sinó allò que ens torna la incòmoda imatge de la nostra solitud: la pantalla en negre (black mirror).

dilluns, 5 de novembre del 2012

FILOSOFIA DES DEL PRINCIPI (2)

Sembla que a TVE ha arrivat el rumor de la filosofia a l'escola a una oïda prou sensible com per fer-ne una notícia. 150 escoles catalanes on s'imparteix filosofia a primària són el focus d'aquest minireportatge d'un minut i mig, emès en l'edició del Telediario del vespre de la 1 de TVE de dissabte passat, 27 d'octubre  en castellà i el diumenge 28 en l'edició catalana del migdia.
Tot i tractar-se d'un projecte iniciat a Catalunya des de fa ja molts anys pel grup IREF, de moment la televisió catalana no se n'ha fet pràcticament gens de ressò.

dijous, 6 de setembre del 2012

FER FILOSOFIA DES DEL PRINCIPI

Un cop més arriben aires filosòfics de França, on la filosofia sembla tenir més prestigi i reconeixement institucional que no pas al nostre país. Es tracta d'una pel·lícula documental sobre la pràctica filosòfica amb nens de primària, titulada "Solo es el principio", dirigida per Pierre Barougier i Jean Pierre Pozzi. Tant de bo serveixi per difondre en la mesura del possible les virtuts d'un sistema educatiu basat en el mètode filosòfic, respectuós amb l'experiència i les aportacions de l'alumne, potenciador de les seves capacitats innates de pensament i promotor de l'actitud dialogant, del pensament col·laboratiu, i de la participació activa de l'alumne a l'aula.

Segons difon el GrupIREF, la pel·lícula es pot veure en aquests cinemes:
Barcelona (Cines Verdi)
Madrid (Cines Verdi)
Bilbao (Multis)
Málaga (Cine Albéniz)
Girona (Cinema Truffaut)
Alicante (Cinesmax 3D Petrer)

El 14 de setembre s'estrenará a València al cinema Babel.

I a final de mes, a Lleida (cinemes Funatic), a Valladolid i a  Palma de Mallorca.
 
I aqui trobareu una nota de premsa amb crítiques i informació variada sobre la peli: http://bit.ly/UtFq7s
 
De moment, tenim el trailer per anar fent boca.

diumenge, 29 d’abril del 2012

WALT DISNEY VS. TERMINATOR. LA REALITAT AUGMENTADA COM A EXPERIÈNCIA FILOSÒFICA


Arran de la jornada celebrada ahir a Tarragona sobre la Realitat Augmentada, Aumentame, voldria fer un parell de reflexions. Segons el que vaig poder experimentar, la realitat augmentada (RA) es pot dir en dos aspectes força diferenciats, que responen també a interessos (econòmics i de mercat, és clar!) també molt diferents. La RA pot ser entesa com una realitat Walt Disney-espectacle, o bé com una experiència-Terminator, és a dir, fenomenològica. Aquesta última és molt més interessant, almenys en educació, ja que és aquella que realment augmenta la realitat. 
 
El fet de fer aparèixer figures tridimensionals virtuals allà on hi ha un simple cartró o marcador és molt útil per a representar l'espai, jugar amb figures impossibles, etc. Però més enllà d'aquí, tret del fet que és una mena de màgia molt útil per captar l'atenció, no hi ha diferència entre mostrar una flor 3D que una flor material, la qual fins i tot és millor cercar directament en la natura, fent una excursió. La realitat material és ja en 3D.
Anem a buscar més dimensions que trobem en la realitat. Quan veiem una flor, no només veiem una flor. Quan Terminator veu una cara, no només veu una cara. 

La realitat és l'experiència que tenim d'aquesta. Des d'una anàlisi fenomenològica, no hi ha experiència sense aquests dos pols: l'objecte i la consciència del subjecte. Es tracta de dos pols inseparables, només destriables per la reflexió, però que es donen en el mateix acte, l'acte d'observar, viure, experimentar. 
 
La realitat percebuda és ja en si mateixa, doncs,  realitat augmentada. Per a qui percep, els objectes són ja marcadors, símbols, que remeten a tot un seguit de significats, els quals donen sentit a l'experiència i l'enriqueixen (l'augmenten). Una cara no és una cara, el símbol no té sentit per si mateix, és símbol d'alguna altra cosa que, associada a ell, constitueix l'experiència. 

En aquest sentit, la RA consisteix a visualitzar i fer patent, per mitjans tecnològics, la vivència fenomenològica latent de la percepció, l'acte fundant de la consciència, que es fa així més explícitament intersubjectiva. Aquesta vivència pot donar-se de tres maneres diferents (segueixo Franz Brentano) i ser purament representativa i contemplativa, poètica, musical, associada a altres sensacions viscudes, sinestèsica, creativa, lliure. O bé pot esdevenir-se en un sentit purament instrumentalista, en el sentit que pot crear expectatives i hipòtesis, tenir una intenció purament experimental, buscar una explicació teòrica, tenir com a objectiu la recerca de les causes o la predicció d'efectes. I en un altre aspecte pot tractar-se d'una vivència emotiva, i ser viscuda amb amor, alegria, odi, por, ...

Quan miro com el vent mou suaument les fulles d'un arbre, les connexions són inevitables: el rumor de les fulles em fa olorar una brisa càlida i suau, una música encara no composada, optimista i tranquil.la, amb gust de mel i llimona. Em transporta a un altre temps, passat o futur, més o menys feliç, més o menys dolorós, o a una altra dimensió, a altres mons possibles.

Però també em genera preguntes, algunes de les quals penso que ja tinc respostes: direcció del vent? Velocitat? Resistència de l'arbre? Fregament? Humitat? Porta núvols, potser que m'emporti el paraigües... Terminator només busca aquest aspecte instrumental, i ja té totes les respostes d'entrada.
Però els humans ens fem fins i tot preguntes sense reposta: Hi ha arbre? Hi ha vent en absolut?

En aquest video es representa una possible (de moment encara no efectiva) aplicació de la realitat aumentada: l'associació virtual de diferents espais amb les escenes cinematogràfiques que hi han estat rodades.

Podem dir que la consciència és realitat aumentada, o que la realitat és ja en si aumentada, perquè sense auments no hi ha realitat per a nosaltres.

dissabte, 18 de febrer del 2012

EL JO: ROBOTS, HUMANS I CONSCIÈNCIA

Jo, robot 
Alex Proyas. EUA, 2004
Guió: Isaac Asimov
Intèrprets: Will Smith, Bridget Moynahan, Alan Tudyk, James Cromwell.

Chicago, any 2035. Els robots formen part de vida quotidiana de les persones, realitzant tasques d'assistència domèstica, sanitària, d'emergència, etc. Del Spooner, detectiu policíac, no els pot veure. Es resisteix a integrar en la seva vida els últims avenços tecnològics. Un profund sentiment de culpa sobre un fet traumàtic ocorregut en el seu passat n'és l'explicació. 

Una gran empresa, US Robotics, vol evitar un escàndol arran del suïcidi del doctor Lanning, creador del model NS-5.  Spooner sospita de Sonny, un robot que sembla diferent dels altres. Spooner necesitarà l'ajuda de la doctora Calvin, que l'introduirà en el significat de les Tres Lleis de la Robòtica: 

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la Primera Llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, en la mesura que això no suposi entrar en conflicte amb la Primera o la Segona Llei. 

Però què passa quan aquestes regles es porten a l'extrem? Són universalment vàlides? Quan un robot pot dir: "jo, robot", deixa de ser tan sols un robot?

Pel.lícules de temàtica semblant:  IA (S. Spielberg), Blade Runner (R. Scott)


SOLARIS

Títol: Solaris
Any: 1971
Director: Andrej Tarkowsky
Adaptació de la novel·la homònima de Stanislaw Lem.
Durada: 165'

Un cosmonauta viatja fins a l'estació espacialdel planeta Solaris, per tal d'aclarir el misteri que entranya el fet que els astronautes que n'han tornat hagin resultat afectats psicològicament, fins i tot al punt del suïcidi.
L'extrany planeta acaba penetrant en la consciència dels seus visitants.

Enllaços:
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Solaris_%28pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1972%29

diumenge, 1 de gener del 2012

EL SHOW DE LA CAVERNA


El show de Truman. Peter Weir, 1998.
Intèrprets: Jim Carrey (Truman Burbank) i Ed Harris (Cristof).

La vida de Truman Burbank transcorre tranquil.la en una petita ciutat, com a treballador en una companyia d'assegurances, amb una normalitat, monotonia i felicitat increïblelemnt farragoses. Té una dona normal, veïns normals, i no coneix els problemes ni els riscos. Només un trauma infantil enterboleix el seu passat: el record d'un accident de navegació on ell va presenciar com moria el seu pare li ha provocat una fòbia a les aigües marines. Truman sospitarà ben aviat que rera tota aquesta normalitat s'hi amaga una realitat molt més complexa.
La pel.lícula vol ser una crítica dels programes de telerealitat actuals, i presenta la imatge de l'home vivint en un  sistema molt poderós, enmig de la banalitat i la ignoràcia, en la línia d'altres relats com Màtrix, 1984-El Gran Germà de George Orwell, Un món feliç d'Althous Huxley, El temps desarticulat de Philip K. Dick, o el mateix Mite de la Caverna a La República de Plató.


Enllaços:
Fitxa de la pel.lícula a IMDB.



dissabte, 24 de desembre del 2011

BLADE RUNNERS: PROTECTORS O ASSASSINS?

El film Blade Runner és una pel·lícula nord-americana dirigida per Ridley Scott l'any 1982. La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colònies exteriors" de la Terra. Aquests replicants tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula es planteja el dilema sobre si a un androide molt evolucionat i que es comporta igual que un humà se li poden atribuir les mateixes emocions i pensaments que a un humà, i el mateix dret a la llibretat i a la vida.

SIMIS O HUMANS?


Títol: El Planeta de los Simios
Any: 1968
Director: Franklin J. Schaffner
Argument: Pierre Boulle
Durada: 112'
Intèrprets: Charlton Heston, Roddy McDowall, Kim Hunter, Maurice Evans.

En un futur indefinit, els tripulants d'una nau espacial impacten contra un planeta desconegut, on viuen humans en estat salvatge, mentre que els éssers intel.ligents són simis. Aquests intenten empresonar els astronautes, que hauran de lluitar per demostrar que són éssers intel.ligents. Es tracta d'un procès evolutiu invertit? L'interrogant es resol al final de la pel.lícula, una obra mestra del cinema de ficció, que indaga en el més profund de la naturalesa humana, els fonaments de la seva dignitat, i la seva relació envers els altres éssers vius. 
El film ha inspirat una precuela (una pel.lícula que narra l'acció que va succeïr abans de la pel.lícula original): El origen del planeta de los simios, també molt recomanable, però amb molta més acció i no tan magistral com la seva predecessora.

EVA I EL DOCTOR ISHIGURO


Títol: Eva
Director: Kike Maíllo
Guió: Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra.
Actors principals: Daniel Brühl (Alex), Marta Etura (Lana), Claudia Vega (Eva), Lluís Homar (Max).
Any: 2011

Un cop més la ciència ficció, i aquest cop produïda a casa nostra, ens planteja un dels problemes centrals de l'antropologia filosòfica: què vol dir ser humà? Si existís una màquina tan perfecta que s'hi assemblés, seria realment perfecta? I podria ser considerada tan lliure com un ésser humà, i amb els mateixos drets fonamentals? Pot experimentar emocions? Interrogants ja plantejats en altres pel.lícules com Blade Runner, de Ridley Scott o IA de Steven Spielberg.
La pel.lícula es desenvolupa en un futur indefinit, a la Universitat de Santa Irene, situada també en un lloc indefinit. El seu protagonista, Alex, s'especialitza en la creació de robots capaços d'aprendre de la pròpia experiència i de desnvolupar les seves pròpies emocions i el seu propi caràcter, de manera que podríem parlar d'exemplars únics, singulars i insubstituïbles, com els humans. 
La pel.lícula ha estat escollida per inaugurar l'edició 2011 del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, aquest cop dedicada a la Intel.ligència Artificial. Tot i que sembli que estem al terreny de la ciència-ficció, el cartell del festival exhibeix un personatge molt real: el geminoide d'Iroshi Ishiguro,  catedràtic de la universitat d'Osaka i creador dels geminoides Geminoid H1-2 i Gemoinoid F. El doctor Ishiguro va realitzar fins i tot una conferència organitzada pel festival i Cosmocaixa sobre les seues investigacions entorn a allò que ell anomena "creació de presència humana". Aquestes generen múltiples interrogants filosòfics com la realció entre els creadors i els creats, el paper de la robòtica dins la societat en un futur pròxim, o la mateixa naturalesa humana. De fet, els estudis en Intel.ligència Artificial han estat motivats des d'un principi per la voluntat d'esbrinar el funcionament del pensament humà, ja des de la primera gramàtica universal de Leibniz al segle XVI, el primer intent de contruir un "programa" capaç de reproduir el pensament racional (en aquest cas, no només humà, sinó sobretat diví, universal), fins a Alan Turing (1912-1954), el considerat creador de la compudarora tal i com l'entenem avui dia.  Fins a quin punt les màquines poden ser un reflex nostre, és una primera qüestió, però l'altra és: arrivarem nosaltres a transformar-nos amb elles? De moment, en veure que ell envellia i el seu geminoide no, el doctor Ishiguro ja es va fer fer una operació estètica per assemblar-se més a la seua rèplica. 
I un cop més de la ficció a la realitat: la pel.lícula Eva disposa també d'una pàgina web on, apart de la informació sobre el film, ofereix al visitant la possibilitat de realitzar un test emocional, i visitar la uniersitat (això sí, fictícia) de Santa Irene, capdavantera en investigacions sobre IA. 

Enllaços:

http://www.evalapelicula.com/
http://proyectonaschy.wordpress.com/2011/10/04/sitges-2011-los-geminoides-ya-estan-entre-nosotros/
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20111011/54229819875/hiroshi-ishiguro-los-humanos-llegaran-a-enamorarse-de-los-androides.html

dissabte, 3 de setembre del 2011

RESTART, REINICIEM!

Aquests primer dies de curs veurem Matrix per fer una introducció a la filosofia a 1r de Batxillerat, i farem un treball general de les diferents preguntes que planteja la pel.lícula, tot relacionant-les amb textos de diferents filòsofes i filòsofs, antics o contemporanis.
Aquest documental fa explícita la relació entre Matrix i els plantejaments filosòfics que s'han donat al llarg de la història.

Filosofía en Matrix from Vajra on Vimeo.


dissabte, 7 de maig del 2011

WHEN NIETZSCHE WEPT (Quan Nietzsche plorà)

Títol en castellà: Cuando Nietzsche lloró.
Director: Pinchas Perry
Intèrprets: Ben Cross, Armend Assante, Katheryn Winnick
Any: 2007
Duració: 105 min. 

Pel.lícula basada en una novel.la del psiquiatra nord-americà Irvin D. Yalom escrit el 1992. Hi apareix com a figura central la del filòsof Friedrich Nietzsche, rodejat del seu horitzó intel.lectual, amb personatges històrics com Lou-Andrea Salomé (escriptora alemanya d'origen rus),  Joseph Breuer i Sigmund Freud (pares de la psicoanàlisi), Richard Wagner (compositor) i Paul Reé (filòsof).
L'acció es situa a Viena, l'any 1882, quan Lou Salomé es cita amb una eminència de la medicina del moment, Joseph Breuer, per tal que tracti un filòsof turmentat amic seu, Nietzsche. Breuer duu a terme l'encàrrec, assistit pel seu jove ajudant Sigmund Freud, amb qui anirà descobrint i consolidant els principis de la psicoanàlisi. Tanmateix, el mateix terapeuta haurà de rebre la teràpia filosòfica del seu propi pacient.

En el moment de la pel.lícula, Nietzsche està encara "embarassat" de la que havia de ser la seva pròxima obra "Així parlà Zaratustra", i ja havia publicat "La gaia ciència", obra que impressionà el seu terapeuta.

La pel.lícula retrata un Nietzsche hipersensible, sol i malalt, turmentat pel desamor, però que accepta aquestes circumstàncies lluny de compadir-se'n. Per contra, retrata un Joseph Breuer que, tot i ser un prestigiós metge i modèlic cap de família, no és feliç amb la seva vida gris i monòtona. El trobament entre aquests dos homes, un alemany fill de pastor protestant i un austríac educat en una estricta moral jueva, farà que es desplegui un retrat de la psicologia masculina de l'home europeu, racional, burgès, just, però també espantat, decadent, reprimit.

En canvi, deixa molt que desitjar la caracterització d'una Lou Salomé com una femme fatal, rossa, sensual, perfecta, que de ben segur descuida la complexitat del personatge i de la influència que va exercir sobre el filòsof.


Enllaços per a material audiovisual complementari sobre Nietzsche:

- Documental “ Nietzsche i el sofriment” realitzat per Alain de Bottom dins la sèrie “Fiosofia per a ser feliços” per a la BBC: 
http://www.youtube.com/watch?v=WLOSdHgEN-w&feature=watch_response (part2) http://www.youtube.com/watch?v=nN-YiDvHkc8&feature=related (part 3)

- Documental sobre Nietzsche emés dins el programa “Tesis” a Canal Sur, amb la col.laboració de Eugenio Trias, Luis Enrique de Santiago i Remedios Ávila. 

- Pel.lícula: “Cuando Nietzsche lloró” de Joseph Breuer.
http://wn.com/Josef_Breuer

dissabte, 12 de febrer del 2011

MOON

Vaig tenir una agradable sorpresa en veure aquesta pel.lícula al Festival de Cinema de Sitges, del qual sóc una assídua visitant. La ciència ficció ens posa moltes vegades davant de situacions hipotètiques que plantegen dilemes filosòfics i ètics impossibles de percebre a simple vista pel vianant atrafegat. Heus aquí que una pel.lícula d'astronautes ens planteja un seriós dilema sobre la identitat personal, el valor d'una vida humana i el seu caràcter insubstituïble.

MOON. GB, 2009.
Director: Duncan Jones
Intèrprets: Sam Blockwell, Kevin Spacey
Duració: 97 min.
Idioma: Anglès

Sinopsi: Sam Bell és una treballador de Lunar Industries, una empresa dedicada a extreure hel.li de la Lluna, principal recurs energètic de la Terra. Tot sol en la superfície Lunar, només acomapayat d'una computadora central, i comunicat amb la Terra amb connexions i videoconferències en diferit, Sam espera el company que el rellevi en la seva funció, després de tres anys de servei.


Justificació pedagògica: 
Nivell: 1 BTX 
Temes: L'ésser humà, Ètica
Objectius:
- Reflexionar sobre el problema d'on resideix la identitat personal.
- Identificar el problema del dualisme antropològic en la pel.lícula i treure'n conclusions.
- Abordar el problema ètic de la utilització de les persones com a mitjans, i no com a fins en si mateixos. 
- Valorar el caràcter únic d'una vida humana.

dissabte, 5 de febrer del 2011

EDUARDO MANOSTIJERAS

Eduardo Manostijeras. EUA, 1990.

Director: Tim Burton
Intèrprets: Johny Depp, Winona Ryder.
Duració: 103 min.
Sinopsi: Durant una nit de Nadal, una anciana li explica a la seva neta la historia d'Eduardo Manostijeras, un noi creat per un inventor que no va poder acabar la seva obra, deixant-lo amb afiliades tisores enlloc de mans. 

Justificació didàctica: El conte relata la història d'un personatge inadaptat, semblant al mite de Frankenstein, que s'enfronta als prejudicis i la por dels altres, que no són capaços de posar-se al seu lloc. La seva diferència provoca intolerància.


  

Objectius didàctics:

- entendre el procès d'adaptació 
- identificar els factors que dificulten o impedeixen l'adaptació (barreres socials), tant conscients com inconscients.
- realitzar un retrat emocional del rebuig social: odi i por en el discriminador, angoixa en el discriminat.

dijous, 3 de febrer del 2011

EL SENYOR DE LES MOSQUES

Direcció: Harry Hook
Producció: Lewis M. Allen
Guió: Sara Schiff
Música : Philippe Sarde
Fotografia : Martin Fuhrer
Actors: Balthazar Getty
Chris Furrh
Danuel Pipoly
Andrew Taft
Edward Taft
Gary Rule
País: EUA
Any: 1990
Génere: Drama
Duració: 90 min.
Fitxa a IMDb

Sinopsi:
Pel.lícula basada en la novel.la homònima de William Golding. Anteriorment ja se n'havia fet una altra versió cinematogràfica, dirigida per Peter Brook el 1963.
La història es situa en el temPs de la II Gerra Mundial, quan uns nens cadets d'una escola militar americana residents a Anglaterra són evacuats en avió. Pel camí l'aparell sofreix una avaria i cau al mar. Els nens supervivents van a parar a una illa deserta, on hauran d'organitzar-se per sobreviure. Ben aviat sogiran discussions sobre el poder i la necessitat de les normes, la seva importància i el seu caràcter vinculant, així com també la seva fragilitat.
En fi, queda ben plasmada en la pel.lícula la intenció de l'autor, fins i tot de manera explícita, d'oferir una visió de la natura humana alterntiva a la J.Rousseau a L'Emili

Temes de tractament didàctic:  
- la naturalesa humana.
- l'origen dels valors morals.
- el valor i la necessitat de les normes per al funcionament de la comunitat.
- els diferents tipus d'organització social i política: democràcia, tirania.
- factors que propicien el sorgiment d'actituds discriminatòries i intolerants.
- perills de les actituds fanàtiques i  discriminatòries.
 Enllaç a l'anàlisi radiofònica del llibre:
http://www.ivoox.com/senor-moscas-willian-golding-audios-mp3_rf_274882_1.html

diumenge, 2 de gener del 2011

GRAN TORINO

GRAN TORINO

Fitxa tècnica:
Direcció: Clint Eastwood
Producció: Clint Eastwood, Bill Gerber, Robert Lorenz
Guió: Nick Schenk
Història: Dave Johannson, Nick Schenk
Bda sonora: Kyle Eastwood, Michael Stevens
Dir fotogr: Tom Stern
Muntatge: Joel Cox, Gary D. Roach
Protagonistes: Clint Eastwood, Bee Vang

País: Estats Units
Data estrena: 2009
Gènere: Drama / Policíac
Duració: 116 min.
Idioma: anglès

Sinopsi:
Gran Torino és la marca del vell cotxe i el tresor més preuat de Walt Kowalsky, un veterà de guerra vidu, de vida rutinària i turmentada per un passat amarat de violència, que es limita a esperar la mort i menysprea tothom qui l'envolta. El cotxe es convertirà en el detonant d'aquesta història, a partir del moment en què un veí adolescent d'origen asiàtic intenta robar-l'hi. Walt decideix donar un tomb a la seva vida i, lluny de venjar-se, intenta ajudar el noi a sortir de l'espiral de la delinqüència.

Continguts pedagògics:
Convivència

  • Observar els mecanismes socials i psicològics que propicien la delinqüència.
  • Indagar en les causes de la desavinença veïnal, intercultural,etc.
  • Buscar rera actituds menyspreadores certes pors o debilitats.
  • Valorar l'actitud comprensiva per sobre de la venjativa a l'hora de resoldre els conflictes i problemes interpersonals.
  • Comprendre la importància de la responsabilitat sobre la pròpia vida i les pròpies decisions, i com aquestes poden influir sobre la vida dels que ens envolten.

diumenge, 31 de gener del 2010

LA BANALITAT DEL MAL

Die Welle (L'onada). Alemanya, 2008
Direcció: Dennis Gansel
Intèrprets:   
Jürgen Vogel: Rainer Wenger
Frederick Lau: Tim
Max Riemelt: Marco
Jennifer Ulrich: Karo
Christiane Paul: Anke Wenger

Sinopsi: 
Durant un projecte setmanal, el professor Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seva classe el tema de la forma de govern. Els estudiants es mostren escèptics davant de la idea que pogués tornar una dictadura com la del tercer reich a l'Alemanya dels nostres dies i que ja no hi ha perill que el nacionalsocialisme torni a fer-se amb el poder. El professor decideix començar un experiment amb els seus alumnes per demostrar com és de fàcil manipular les masses.



Aquesta pel.lícula ens il.lustra de forma molt amena què volia dir Hannah Arendt quan parlava de la banalitat del mal al seu llibre "Eichmann a Jerusalem". No és que volgués disculpar els col.laboradors del règim nazi, però sí que va intentar entendre com pot ser que una persona, que podria ser qualsevol de nosaltres, és capaç d'arribar a uns extrems insospitats. El seu estudi va motivar un experiment sociològic anomenat "l'experiment de Milgram", on es mesura el nostre nivell d'obediència en determinades situacions, fins i tot quan complir les ordres comporta fer mal a un altre que ni tan sols coneixem, i per qui no sentim cap mena de d'odi ni rancúnia (Podeu veure un vídeo que mostra una dramatització de l'experiment en castellà, o bé un documental sobre l'experiment de 1961 amb imatges originals en anglès.)

També el professor Norbert Bilbeny va realitzar un estudi, El idiota moral. La banalidad del mal en el siglo XX, on fa la reflexió sobre la idea de fer el mal sense voler o sense consciència de saber que estic fent mal a un altre.

Enllaç: http://propolis-colmena.blogspot.com/2010/08/memoriales-genocidios-entender-el.html 
Material didàctic de la pel·lícula:  http://es.scribd.com/doc/132451967/laolaok-467 o bé https://docs.google.com/file/d/0B7tz4M4KPuCLU3pEY1VJLTR4cXM/edit?usp=sharing

Notícia sobre la pel·lícula Hannah Arendt a El País: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/01/28/actualidad/1359401307_892113.html

Article de  Maite Larrauri, La valentía es Hannah Arendt, fronteraD, 04/07/2013, sobre la pel·lícula Hannah Arendt: http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2013/07/ajustarse-las-ideas.html

Entrevista radiofònica al professor i un alumne de l'experiment real en què s'inspira la pel·lícula L'onada