Director: Kike Maíllo
Guió: Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra.
Actors principals: Daniel Brühl (Alex), Marta Etura (Lana), Claudia Vega (Eva), Lluís Homar (Max).
Any: 2011
Un cop més la ciència ficció, i aquest cop produïda a casa nostra, ens planteja un dels problemes centrals de l'antropologia filosòfica: què vol dir ser humà? Si existís una màquina tan perfecta que s'hi assemblés, seria realment perfecta? I podria ser considerada tan lliure com un ésser humà, i amb els mateixos drets fonamentals? Pot experimentar emocions? Interrogants ja plantejats en altres pel.lícules com Blade Runner, de Ridley Scott o IA de Steven Spielberg.
La pel.lícula es desenvolupa en un futur indefinit, a la Universitat de Santa Irene, situada també en un lloc indefinit. El seu protagonista, Alex, s'especialitza en la creació de robots capaços d'aprendre de la pròpia experiència i de desnvolupar les seves pròpies emocions i el seu propi caràcter, de manera que podríem parlar d'exemplars únics, singulars i insubstituïbles, com els humans.
La pel.lícula ha estat escollida per inaugurar l'edició 2011 del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, aquest cop dedicada a la Intel.ligència Artificial. Tot i que sembli que estem al terreny de la ciència-ficció, el cartell del festival exhibeix un personatge molt real: el geminoide d'Iroshi Ishiguro, catedràtic de la universitat d'Osaka i creador dels geminoides Geminoid H1-2 i Gemoinoid F. El doctor Ishiguro va realitzar fins i tot una conferència organitzada pel festival i Cosmocaixa sobre les seues investigacions entorn a allò que ell anomena "creació de presència humana". Aquestes generen múltiples interrogants filosòfics com la realció entre els creadors i els creats, el paper de la robòtica dins la societat en un futur pròxim, o la mateixa naturalesa humana. De fet, els estudis en Intel.ligència Artificial han estat motivats des d'un principi per la voluntat d'esbrinar el funcionament del pensament humà, ja des de la primera gramàtica universal de Leibniz al segle XVI, el primer intent de contruir un "programa" capaç de reproduir el pensament racional (en aquest cas, no només humà, sinó sobretat diví, universal), fins a Alan Turing (1912-1954), el considerat creador de la compudarora tal i com l'entenem avui dia. Fins a quin punt les màquines poden ser un reflex nostre, és una primera qüestió, però l'altra és: arrivarem nosaltres a transformar-nos amb elles? De moment, en veure que ell envellia i el seu geminoide no, el doctor Ishiguro ja es va fer fer una operació estètica per assemblar-se més a la seua rèplica.
I un cop més de la ficció a la realitat: la pel.lícula Eva disposa també d'una pàgina web on, apart de la informació sobre el film, ofereix al visitant la possibilitat de realitzar un test emocional, i visitar la uniersitat (això sí, fictícia) de Santa Irene, capdavantera en investigacions sobre IA.
Enllaços:
http://www.evalapelicula.com/
http://proyectonaschy.wordpress.com/2011/10/04/sitges-2011-los-geminoides-ya-estan-entre-nosotros/
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20111011/54229819875/hiroshi-ishiguro-los-humanos-llegaran-a-enamorarse-de-los-androides.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada