Segons l'especialista en estudis
terrícoles, Surak de Vulcano , sembla que allò que distingeix els
humans dels altres animals terrícoles és el llenguatge. Cal dir que
els animals tenen també un llenguatge, donat que tenim evidències
que es comuniquen entre ells per mitjà d'una mena de codi més o
menys complex segons l'animal. Però allò que distingeix el
llenguatge humà és que és el mitjà a través del qual es dóna el
seu pensament, que és la característica principal d'aquests éssers
vius, i que els fa tan semblants a nosaltres. Així com les ones del
so viatgen per l'aire, el pensament humà discorre a través del
llenguatge. La prova més evident que tenim que això és així, és
que hem observat i registrat humans parlant sols. La nostra hipòtesi
és que expressen en veu alta el seu pensament, no pas per
comunicar-lo a ningú, sinó per facilitar la tasca de pensar. Per
altra banda, cap animal dels que hem observat s'ha comportat de tal
manera. Sembla, doncs, que cal concloure que la intel·ligència dels
humans no els permet pensar en allò a què no donen o no poden donar
noms. Una segona conclusió seria que poden crear o transformar coses
donant-les un nom o una definició, és a dir, que amb el llenguatge
construeixen la seva realitat.
Els humans tenen el costum de posar per
escrit allò que les paraules signifiquen per a ells en uns compendis
anomenats “diccionaris”, instruments que ens resulten molt útils
per estudiar millor el seu pensament i, per tant, la seva realitat.
Hem detectat l'existència d'un diccionari especialment curiós,
elaborat per la
Real Acadèmia Española, que defineix la paraula
“
padre” com “
varón o macho que ha engendrado./Autor de una
obra de ingenio. /Jefe de una familia, aunque no tenga hijos. / La
primera persona de la santísima trinidad.”. En canvi defineix
“
madre” com “
hembra que ha parido. /Matriz en que se desarrolla
el feto.” I encara un altre exemple. “
Canciller” es defineix
com “
presidente del Gobierno en algunos países.” i en canvi una
“
cancillera” és una “
cuneta o canal de desagüe en las lindes
de las tierras labrantías.” Una “
cocinilla” és una cuineta
petita, però un “
cocinilla” és un “
hombre que se entromete en
cosas, especialmente domésticas, que no son de su incumbencia.” El
diccionari és especialment hàbil quan defineix la paraula “
género”
com “
conjunto de seres que tienen uno o varios caracteres comunes.
/Gramaticalmente en nombres y pronombres, rasgo inherente de las
voces que designan personas de sexo femenino, algunos animales hembra
y, convencionalmente, seres inanimados.” Per tant, segons aquesta
definició, l'expressió “
violencia de género” no és correcta,
i per tant, no existeix, i no es pot acusar els autors d'aquest
diccionari d'exercir-la.
(Article publicat a la revista Londarí, el gener de 2014)
