- Sexe? Gènere? El llenguatge humà és tan imprecís!. D’on ha sortit aquesta confusió?
- El gènere és un concepte que s'inventà en els anys 70 per sortir de la polaritat asfixiant que comportava parlar de dos sexes: sexe femení/sexe masculí, perquè quan parlem de sexe masculí no només fem referència al sexe biològic, sinó també a unes característiques afegides, construïdes socialment al llarg de la història i per contraposició justament amb les del sexe femení. El gènere és el sistema de configuració d’aquestes característiques afegides, construïdes o «inventades».
- Però no creus que la invenció és ja el mateix concepte “sexe femení” o “sexe masculí”, o en definitiva, el mateix concepte de «dona» o «home»? Fixa’t en les persones intersexuals, nascudes amb un sexe ambigu. Aquests cossos, pel fet de no ser normatius, han estat intervinguts quirúrgicament per tal de poder fer-los encaixar dins un sistema social-jurídic-mèdic binari. D’una manera semblant, les persones humanes van modelant els seus cossos per tal d’amotllar-los als arquetips d’aquest sistema binari. La filosofia queer aspira a superar aquest binarisme, i a crear les condicions de possibilitat per construir identitats no binàries.
- Però això no passa per la simple voluntat individual d’autodefinir-se, sinó per canviar un sistema binari que és, per definició, heteropatriarcal. Aquest és i ha estat, en essència, l’objectiu de la lluita feminista. Però com es realitzen aquests canvis sistèmics? És la simple «autodeterminació de gènere» la clau d’aquests canvis? No creus que aquesta visió respon més aviat a una versió liberal del transfeminisme que, igual que passa amb l’ecologisme, desactiva qualsevol intent de canviar el sistema proposant solucions individuals?
- Vist així... Així doncs, aquesta confusió (orquestrada o no) ha produït la divisió dins el feminisme! S’han polaritzat les reivindicacions de les «dones» com a subjecte històric, (cossos marcats per experiències, referents culturals i familiars, mites,...), i les reivindicacions de les dones trans pel seu reconeixement (que passen per desvincular la denominació «dona» del sexe biològic). D’aquí les acusacions de transfòbia a les feministes que reclamen drets per als cossos de les «dones biològiques»!
- Sí, però aquestes acusacions estan del tot fora de lloc, perquè les reivindicacions feministes es fan des de la posició de qui ha sofert un greuge històric i endèmic que encara persisteix. És un fet que el cos de la dona ha estat i encara és un objecte d’abusos de tota classe: tant de tipus sexual, com reproductiu, com laboral, així com també ha patit un menyspreu a nivell d’estatus social, de referència cultural i de tractament mèdic. I tot això només pel fet d’haver nascut amb vulva, vagina, úter, ovaris, i trompes de Fal·lopi.
- Llavors, ens hem de preguntar: Són les reivindicacions de les dones incompatibles amb la lluita de les dones trans? No és la primera vegada que els humans es troben davant d’aquesta situació. És incompatible la lluita dels obrers blancs amb la del feminisme o amb la lluita pels dels drets de les persones negres? És incompatible la lluita obrera o pagesa amb la lluita ecologista?
-I la resposta és: aquestes lluites només són incompatibles des d’una òptica liberal, que redueix la lluita a solucions individuals i parcials. Però des d’una òptica transformadora radical, no és que siguin compatibles, sinó que en realitat responen a la mateixa lluita.
