 |
| Hellen Keller amb la seva educadora, Anne Sullivan |
Curie:
Helen, estàs d'acord amb mi que cal respectar les persones, però no
les idees?
Keller:
Crec que tens raó Marie. Ara que defenso el socialisme, el director
del Brooklyn Eagle em recorda a mi i al públic que sóc cega
i sorda i em puc equivocar fàcilment. Com si la ceguera m'hagués
encongit la intel·ligència...
Curie:
Doncs atansa el nas a aquest pou, aquest forat fosc que porta als
averns del pensament humà, on es pateix un altre tipus de ceguera i
sordesa. Sentiràs la fortor dels tòpics, i captaràs algunes de les
moltes formes que pot prendre el nihilisme.
Keller: Sí,
Marie, ja sento l'olor dels tòpics que dius! Sent sordcega, tinc
l'olfacte molt fi. Si t'hi esmerces potser també sentiràs que al
cap d'un moment puja un rebuf més pudent. És la seva veritat, és
el pensament, si se'n pot dir així, que s'amaga al darrera de la
seva correcció.
Marie:
Sí, és com la seva traducció al llenguatge extramoral, en termes
nietzscheans.
Keller:
Tsssssst! Olora!
«Totes
les idees són respectables. (Traducció: Estic bé com estic, i no
penso escoltar, ni canviar, ni aprendre res de tu, ni molt menys
admirar ningú.)»
«Respecto
la teva opinió, hi tens tot el dret. (No vull haver de debatre les
teves idees, jo ja tinc les meves.)»
«Respecta
tu la meva opinió. (No em convenceràs, no vull discutir més amb
tu, no em vull deixar convèncer, ni acabar reconeixent que tens raó,
no fos cas que hagués d'acabar modificant alguna idea)»
«Ningú
és més que ningú, tots som iguals. (Hi ha persones més sàvies,
més treballadores, més generoses, més creatives, més honestes,
més valentes, però si rebaixo l'altre no em sento tan malament.)»
«Tot
és relatiu. (Tot és indiferent, no podem jutjar cap idea perquè no
hi ha criteri.)»
«Hem
de ser tolerants. (Hi ha persones fanàtiques, dogmàtiques,
intolerants, hi ha conductes que no s'haurien de tolerar, però és
més còmode tolerar-los. Per això sóc un fanàtic de la
tolerància. De passada, faig sentir malament aquell que vol
qüestionar les meves idees, perquè així l'acuso indirectament
d'intolerant.)»
«Sóc
una persona molt normal. (No vull ser diferent dels demés, no
ataquis les meves idees, perquè llavors m'estaràs atacant a mi, la
meva persona i la meva normalitat, i t'estaràs posant per sobre la
meva mediocritat, i això et farà quedar molt malament, perquè
semblarà que et creus millor que jo.)»
«Dius
això perquè ets una ...-ista. (Et poso l'etiqueta, qualsevol cosa
que acabi amb -ista, et desacredito, si pot ser afegeixo que tots
els -istes són uns -uts, i així ja no em cal debatre les teves
idees.)»
Marie:
Puah! Una fal·làcia ad hominem! Això ja és massa! Prou! Ja no ho
aguanto més! Aquesta fortor m'està marejant!
Keller:
Sí, prou per ara, marxem. Com poden viure amb aquesta pudor? Que no
tenen olfacte aquesta gent?
