dissabte, 10 de novembre del 2018

ORWELL!!!


La periodista pren la ploma amb què es disposa a tacar la blancor del paper per explicar un fet. Però el paper continua blanc. 
 
Explicar un fet...sembla una contradicció. Com explicar un fet sense manipular-lo? El periodisme m'exigeix explicar la veritat. La Veritat! Quasi res! La veritat dels fets serà, com a mínim, un fet vist des de la meva perspectiva. Impossible ser objectiu. Impossible ser neutral. Impossible escriure. La blancor del full s'intensifica.

Inesperadament, li cau un llibre al cap: 1984. Orwell! És clar! És impossible ser objectiu, però sí que es pot ser honest: el llenguatge de la veritat ha de ser sincer, senzill i directe, cal fugir de l'ostentositat i procurar que l'excés de llenguatge no tenyeixi massa els fets. I sobretot, cal desemmascarar i denunciar en tot moment la manipulació.

La idea era molt clara. Però ara veia que era una periodista fora de lloc, en una època en què el periodisme ja no existia, o almenys era un pur metallenguatge: parlava sobre el que es parlava a les rodes de premsa o a les xarxes socials. La neollengua de 1984 li resulta ara una profecia de l'era de la postveritat, en la qual la realitat es crea mitjançant el llenguatge: la guerra és la pau, la llibertat és l'esclavitud, la ignorància és la força. Aquesta circumstància comporta l'existència d'una policia del pensament, que exerceix el control social de masses mitjançant les xarxes socials. Pensar per un mateix és una modalitat de crim, el crimental. El llenguatge dels mitjans ha de ser simplificat, repetitiu, esloganitzat,... Potser ja no té sentit ser periodista... Per què escric? El full emblanqueix encara més.

Però un altre cop de llibre la fa reaccionar: Homenatge a Catalunya... Orwell! És clar! Escric per decència! Escric per curiositat! Escric per defensar les meves idees, però no faig propaganda! No sóc neutral, però tampoc un manipulador. Sóc honest, no tinc perquè amagar que sóc d'esquerres, que sóc llibertari. I precisament per això escric: escric senzill per oposar-me al l'imperialisme i al totalitarisme, al poder i a tota la manipulació i la violència absurda que porta en sí mateix. Escric com a individu per a altres individus, i no per a les masses, ni tan sols per a la classe obrera, tot i que em declaro profundament socialista. Escric a favor de la llibertat dels individus enfront de la màquina en què tot Estat s'acaba convertint. En definitiva, escric perquè vull.

Agustí Centelles. George Orwell (al darrera) amb milicians del POUM davant la caserna Lenin de Barcelona