Quan un grup de migrants diuen que
tenen el dret de quedar-se en un país europeu, estan fent valer un
dret que aquest país, d’entrada, no els ofereix. Estan fent valer
un dret sense tenir-lo, però estan fent valer el dret per tal de
produir-lo. Aquest és un acte performatiu. Quan fan valer aquest
dret sense tenir-lo, produeixen aquest dret, i el fet de produir
aquest dret per mitjà de l’associació és un acte performatiu. A
vegades funciona i a vegades no, com tots els actes performatius. (J.
Butler, entrevista a Crític)
Els drets, llavors, no són més que
actes performatius, creacions humanes. Però, en fi, és que no n'hi
ha prou amb això? Cal esperar el dictat diví, o el descobriment de
la pedra filosofal, la clau de volta de l'univers, la partícula
elemental del cosmos?
El mandat diví té un petit problema:
que suposa deixar la qüestió de l'ètica a l'arbitrarietat de la
voluntat d'un altre ésser. N'hi hauria prou amb què Déu volgués
el feminicidi (com sembla que el va voler en algun moment de la
història), perquè el feminicidi fos una cosa bona. També té un
altre problema: si aquest ésser té alguna voluntat, aquesta ha de
ser transmesa per alguna via objectivament comprovable, i de moment
no és el cas.
Les qüestions científiques (avui dia
reduïdes a qüestions empíriques, qüestions de fet, comprovables
per l'experimentació) també tenen un problema: d'allò que és no
es pot deduir allò que hauria de ser. Del fet que la mantis
religiosa es cruspeixi les seves parelles després de la còpula no
en podem deduir la bondat de l'androfàgia, ni tampoc la seva maldat.
Com tampoc les diferències genètiques entre sexes i races
justifiquen les desigualtats entre elles.
Per prevenir-nos de savis que pretenen
anar més enllà de la seva disciplina teòrica i pontificar més del
compte, en filosofia existeix des de fa segles allò que s'anomena
“fal·làcia naturalista”. Una fal·làcia és un raonament
enganyós, que sembla correcte però no ho és. La fal·làcia
naturalista consistiria en afirmar, per exemple, que com que tots els
mamífers viuen en clans organitzats jeràrquicament i dominats pels
mascles, la millor organització social seria una jerarquia dominada
pels mascles.
No oblidem que la ciència hauria
produït veritats com el geocentrisme, que després ella mateixa ha
refutat, i no val donar la culpa a la religió. Igual com la religió
ha sostingut veritats que han perviscut inamovibles durant molt
temps, com la virginitat de la mare de Déu, que científicament són
insostenibles. Tots dos pretenen ser discursos de veritat, i
funcionen igual que el dret.
El dret expressa allò que en cada
època s'ha de prendre com a verdader. Però que la història, la
ciència, la religió o el dret determinin allò que en cada època
s'ha de considerar com a verdader, no pot decidir si realment ho és
o no.
Hi ha molts drets que encara no
existeixen, als quals la història, el dret, la ciència o la religió
no han determinat com a verdaders / legítims. Però això no vol dir
que no ho siguin. Són drets que estan per produir. Produir un dret
és transformar la societat, és un acte performatiu. A vegades
funciona, i a vegades no.
Vegeu:
Entrevista a Judith Butler, Crític, 29/05/2018
https://www.elcritic.cat/entrevistes/judith-butler-el-feminisme-pot-canviar-el-poder-de-lestat-11941
Carlos Fernandez Liria, Problemas con el materialismo. Revista Minerva num. 28
Entrevista a Judith Butler, Crític, 29/05/2018
https://www.elcritic.cat/entrevistes/judith-butler-el-feminisme-pot-canviar-el-poder-de-lestat-11941
Carlos Fernandez Liria, Problemas con el materialismo. Revista Minerva num. 28
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada