Els ciutadans, mancats de
representacions que els assegurin que la seva veu arribarà als
governants, han recorregut a una acció solidària i passiva de
braços caiguts, obeint una consigna espontània que ha arribat a
totes les llars: “És molt senzill, quedeu-vos tots a casa” s'ha
tancat voluntàriament en l'estretor dels pisos, refusant-se al
treball i a tota obediència civil. (...) Els carrers ofereixen un
aspecte desconegut, sense més circulació que la dels vehicles i
patrulles de la policia, la qual té ordres d'interrogar tots els
ciutadans sorpresos fora de la llar. (...) Ja poden imaginar-se els
nostres oients la immensa pressió moral de tot un poble que es
disposa a defensar els seus drets a una vida millor i humanament més
digna.
MANUEL DE PEDROLO. Acte de
violència. 1961.
Qui li havia de dir al Pedrolo que la
seva consigna seria esbombada a través dels megàfons de la policia
i els mitjans a la majoria de pobles i ciutats del món. Ara, però,
no es tracta d'una acció espontània i desobedient sorgida des de
baix i amb la finalitat de lluitar per la dignitat de la vida humana.
La fatalitat, el destí, la natura, un complot, un accident, tant se
val. El cas és que ens hem de quedar a casa, ja no per vèncer el
virus, sinó perquè el sistema sanitari no pot absorbir la quantitat
de malalts. Tenim exèrcits per estar preparats en cas de guerra,
però està clar que no estem preparats per una guerra, perquè els
nostres hospitals no ho estan.
El cas és que aquest confinament
general sembla una mena d'experiment social d'una situació
caracteritzada pel reforç de l'Estat i de la vigilància, que genera
conductes molt marcades d'obediència i, doncs, de desobediència.
L'instrument és el de sempre: la por. Però no és tant la por a la
malaltia com la por a ser insolidari, a la culpa d'esdevenir un
assassí propagador de virus. Es fan metàfores bèl·liques i crides
al patriotisme, que contribueixen a la creació d'enemics de la
societat, tan autòctons com estrangers. Tancament de fronteres, gent
passant a peu a l'altre costat. Certificats i autoritzacions per
circular, excepte els qui passegen el gos.
Els gossos a passejar, però els nens a
casa. La feina de cures domèstiques s'intensifica: qui s'ha de
quedar a casa? Qui ha de renunciar a la feina? La violència
domèstica és més domèstica encara.
Control social reforçat pel treball
individualitzat en línia, relacions socials mediatitzades per la
tecnologia, apps de seguiment individual. El capitalisme es rearma,
en una síntesi de liberalisme i totalitarisme. Les grans empreses
segurament seran encara més grans, i les petites? La precarietat
laboral serà encara més precària. Resultat de l'experiment: el
capitalisme creix en oposició a la vida.
Si es segueix la seva lògica,
l'endeutament públic serà una càrrega que haurà d'afrontar la
societat. No l'Estat, ni les grans corporacions, ni els bancs, sinó
la societat, perquè vindran més retallades. L'Estat que ara ens
mana que no sortim de casa per protegir-nos, després no ens
protegirà. Tornarà dòcilment el deute que ara contreu per “lluitar
contra el virus”.
Però des d'un altre punt de vista,
aquesta situació és també un assaig d'un món sense capitalisme:
millora la qualitat de l'aire, els animals repoblen el territori, el
consumisme es redueix, la producció es limita als productes
necessaris per la vida, es posa en valor la cultura, la música,
l'esport, la lectura i l'aprenentatge com a factors essencials per la
vida.
Ara es posa clarament de manifest que
l'egoisme és autodestrucció, i que la cura d'un mateix és al
mateix temps cura col·lectiva, i al revés. Es comencen a teixir
xarxes de suport mutu entre les persones que cuiden, i amb les
treballadores públiques que realment ens cuiden. Les màquines des
de casa no només cusen bates i mascaretes, cusen la societat del
futur. Ens en caldran moltes més, no parem de cosir, perquè haurem
de cosir molt, cosir, i cosir, i vinga cosir! Cosidores del món,
uniu-vos!
_____
PD: Després d'escriure aquest article vaig llegir aquest altre, d'Hector Martínez a la Directa, en la mateixa línia: https://directa.cat/coronavirus-i-guerra-de-classes/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada