«És veritat que sense llibertat no hi ha pensament. Però encara és més cert que quan el pensament no existeix, tampoc ella és més lliure.» Simone Weil, L’arrelament.
Forca i Mall fa molt temps que caminen, però també fa temps que han oblidat cap a on. Dels seus farcells n’han anat caient paraules, i algunes fins i tot els han estat robades.
Mall- Forca! Hem de fer alguna cosa! Hem perdut moltes paraules! Mira, ara mateix estava buscant «llibertat» i no la trobo per enlloc! Què se n’ha fet?
Forca- Ens l’han robat, Mall! Li han canviat el significat! De ser un crit revolucionari, contra l’opressió dels estats i els opulents envers els desposseïts i els esclaus, ha passat a ser un lema del capitalisme salvatge contra tot intent de limitar l’acció expansiva dels grans capitalistes. També significa la llibertat de fer servir els recursos naturals sense límit, de comercialitzar qualsevol invent, o de difondre mentides en virtut de la llibertat d’expressió. El capitalisme i les tendències dretanes s’han apropiat de la paraula, i les d’esquerres hi han renunciat per desmarcar-se’n.
Mall- Mira! La «igualtat» encara hi és, però no fa bona cara. Està com pansida!
Forca- Això és perquè l’esquerra, com a rèplica, l’ha contraposat a «llibertat», com si l’una fos possible sense l’altra! L’esquerra és ara una caricatura de sí mateixa: enemiga de la «llibertat» i amiga de la burocràcia, de l’acció d’Estat, o fins i tot d’algunes dictadures. Una caricatura que esdevé un blanc fàcil dels atacs de la dreta.
Mall- Així «esquerra» tampoc significa exactament el mateix que abans... Però per què passa això, Forca? Per què canvien els significats? Per què ens estem quedant sense paraules?
Forca- Només se m’acut una explicació: la visió de Nietzsche sobre el llenguatge, la més clarivident de la filosofia contemporània. Diu que qui domina és qui dona sentit a les paraules, o el que és el mateix: qui dona sentit a les paraules és qui aconsegueix dominar, imposar la seva perspectiva, la seva mirada, el seu punt de vista. Segons això, doncs, renunciar a parlar és abandonar la lluita per resignificar les paraules en favor de la pròpia perspectiva.
Mall- Així doncs, el famós lema «Al feixisme no se’l discuteix, se’l combat» és força contradictori: davant de discursos de formacions ultradretanes, racistes, xenòfobes i feixistes, és una mala idea adoptar com a única estratègia el rebuig al debat i la confrontació d’idees. No se m’acut cap més manera de combatre el feixisme que rebatre’l amb arguments, desmuntar les seves manipulacions i desemmascarar les seves veritables intencions. Per què no ho fem això?
Forca- Perquè el feixista és un discurs populista i fàcil. El seu terreny de joc és el missatge directe, ràpid, irracional, emocional. Es serveixen de l’eslògan, l’insult, la desacreditació, l’odi, etc. Mall, el nostre pensament és molt més complex i necessitem més temps per desplegar-lo.
Mall- Però cal lluitar per trobar aquest temps, i no limitar-se a fer servir els instruments del contrincant, com fer «tik-toks» o discursos de campanya per a unes eleccions cada quatre anys. L’eslògan no ha de ser l’únic terreny. S’ha de parlar, debatre, rebatre i contra-rebatre fins on calgui i sobre el que sigui.
Forca- No en trauràs res, Mall. No els convenceràs... És perdre el temps....
Mall- No oblidis que aquestes formacions ultradretanes són votades o seguides per veïnes nostres, tant grans com joves; no per caps rapats, éssers diabòlics o ànimes posseïdes pels esperits del mal. El mal no té cara de «caco», sinó de senyor o noia que, irreflexivament, s’aferren a solucions fàcils per apaivagar les seves pors. El mal, com deia Hannah Arendt, és molt més banal del que ens pensem.
Si no parlem de coses com la immigració, la inseguretat als carrers, les ocupacions de pisos de particulars, etc. des d’una perspectiva racional i lúcida, sense manipulacions ni exageracions, sense generalitzacions indegudes ni fal·làcies, i sense els complexes ni les limitacions que imposa la correcció política, regalem aquest terreny a l’ultra-dreta perquè signifiqui les paraules «seguretat», «justícia», «igualtat», «dret»,... que són aspiracions legítimes de tota persona ciutadana. Si no abordem aquests temes, renunciem a resignificar aquestes paraules i, en definitiva, a la lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada