El
vell cafè és ple de fum. Allan encara porta fang entre les ungles
dels dits gruixuts i tallats entre els quals pinsa, o més aviat
aixafa, una cigarreta i aguanta un vas de cigaló. «Eppo, posa-m'hi
una mica més d'anís home» «Senyor, això no ho tinc permès. Li
he posat la quantitat exacta, 10 ml» «Maleïts androids! Acabareu
amb nosaltres!» El soroll d'un cavall que frena davant la vidriera
el distreu del seu mal humor i gira el cap cap a la noia que en baixa
d'un salt, entra al cafè i deixa anar d'un cop sec sobre la barra de
fusta un plec d'octavetes. «Lluitem per la justícia» hi diu. Es
miren un moment. «No n'agafes cap Allan?» «Jo ja no sé què és
això, Hannah. Què és la justícia? Defineix. Quin és el seu
significat?»
«Allan,
abans de definir el significat de justícia necessito saber el
significat de significat», diu imitant la veu d'Eppo.
«Au
va, no te'n fotis eh!» i tira el fum a la cara d'Eppo, que ni
s'immuta.
«És
una manera de dir-te que la pregunta que em fas és absurda, que no
ho veus tòtil? No hem de poder definir necessàriament el significat
d'un concepte perquè aquest tingui sentit per nosaltres. I si no,
prova de definir «u», «número» o «no»... o «roig».
«Mira,
és igual, digues el que vulguis, però sigui quin sigui el
significat que totes aquestes coses tinguin per mi, com sé que el
significat és el mateix per a tu? Encara que m'haguessis pogut
respondre la pregunta, per variar, com ho hauries fet? Tan sols em
pots donar paraules, sons. Més subtils que el fum d'aquesta
cigarreta. I quina relació tenen aquests sons amb les coses? En què
s'assembla el so «flor» a una flor? Com sé que quan et dic
«porta'm una flor roja» estàs entenent el mateix que jo?»
«Perquè
te la portaria amb un llacet i tot, amic meu, i potser ens faríem un
petó. Tu creus que l'acció i la comprensió són processos
diferents? La relació entre la «rosa» i la rosa, entre el
«significat» i el significat, no és només mecànica i lògica. No
es tracta de fer simplement un càlcul. Si fos així, aquest androide
que t'ha servit el cigaló podria entendre, interpretar i
revoltar-se. Entre les paraules i les coses creem vincles de forma
psicològica, que ens permeten interpretar, comprendre, pensar. I
això es dóna en un medi que és només nostre, però que el tenim
tan a prop que ens és impossible veure'l clarament i resulta encara
desconegut per nosaltres: la ment. De moment, cap mecanisme material
pot imitar-la. I si no fos per ella, no podríem estar ara tu i jo
preguntant-nos pel significat del significat del significat del
significat ...»
«Eppo,
posa una mica més d'anís home!»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada