 |
| El camí de l'obrer. Gravat pubicat a la revista anarquista La Tramontana (1) |
Va
arribar el dia D. El dia al qual s'havien degut tots els altres dies,
tots els seus esforços, tots els seus pensaments. La causa final. Va
obrir la porta fent un sospir. L'habitació era fosca, però un focus
de llum il·luminava una boca que començava a parlar:
- Per
fi has arribat. T'estava esperant. Però ja sé que tu esperaves una
altra cosa, i no pas trobar-me a mi. Esperaves que el món fos tal
com tu t'imaginaves. Has lluitat per un ideal que confiaves que es
fes realitat. Però jo et dic que tot era un somni. Has vingut fins
aquí per saber la veritat, i la veritat és aquesta. El teu desig,
el teu convenciment, els teus ideals, no en tenen prou amb sí
mateixos per fer-se realitat. Et sembla que tot allò de què tu
tens consciència existeix, però en realitat la consciència és
molt limitada. És un engany, no és més que la sensació
d'intervenir en la realitat. La veritat és que estava previst que
abracessis aquests ideals, que desitgessis el que desitges, i que
arribessis fins aquí. Tot estava preparat.
- No
exactament. Podríem dir que el teu pensament és lliure, però és
limitat. Et falta comprendre més enllà de les teves idees. Et cal
entendre que el teu pensament està condicionat, sí, però no és
que hi hagi exactament un pla.
- Així,
si no hi ha un pla, què és allò que em limita i em determina?
- Les
teves idees són el producte d'unes circumstàncies, que a la vegada
són les que has de canviar per poder fer possible l'assoliment del
que vols. Has d'entendre que allò que vols aconseguir és el fruit
d'unes condicions que a la vegada fan impossible la seva
realització. Les condicions són possibilitat, però també són
límit. Has de destruir allò que les ha produït. En certa manera,
has d'actuar contra una part de tu mateixa, d'allò que t'ha fet ser
tu.
- Vols
dir que no n'hi ha prou amb pensar, informar-se, amb debatre, amb
manifestar-se, amb expressar-se, sinó que cal actuar, destruir i
autodestruir-se per tornar a construir. Però, en quina direcció?
Pel que acabo de veure, no controlo les infinites possibilitats que
es deriven de cadascuna de les meves accions.
- T'hauràs
d'arriscar. El teu camí és impredictible. Les possibilitats són
infinites, però es multipliquen encara més quan s'entrecreuen amb
les infinites possibilitats que s'obren a partir dels infinits
moviments que es produeixen en l'univers dels esdeveniments.
- Potser
val més abandonar...
- Abandonar
ja és actuar. És triar no triar. I això també té unes
conseqüències. No et pensis que et pots lliurar d'intervenir en el
curs de la història. Comprens que tot és una aposta, que la vida
és un joc on cal arriscar-se?
- Arriscar-se...
Dóna'm almenys un criteri per actuar...
- Jo
no puc. Ets tu que has de saber què vols. Vols fer la revolució?
Doncs fes-la. No pensis que la fas i fes-la.
(1) La Tramontana fou una revista de caire anarquista publicada a Reus des de l'any 1881 fins el 1896, fundada per Josep
Llunas i Pujals. Enllaç als números de la revista:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada