 |
| Inscripció a l'entrada del camp de concentració d'Auschwitz: Arbeit macht frei (El treball allibera) |
(El
que podria haver estat un tros d'una de les reunions de l'assemblea
d'aturats de Jussieu, a París, pels volts de l'any 1998)
K:
Ei noi! Espera el teu torn! Ara tinc jo la paraula. El que dic és
que tants debats no ens porten a res, i que hauríem de deixar-nos de
filosofies, votar i aclarir d'una vegada la posició d'aquesta
assemblea. Proposo que votem si ens constituïm com a grup de
recolzament al sindicats que negocien amb el govern la creació de
llocs de treball per a joves.
R:
I si no què farem? “Vaga d'aturats”? Jajajaja!
T:
Jo crec que no és qüestió de votar. El vot només fa que impedir
el debat, polaritzar encara més les nostres posicions i
convertir-nos en “hooligans” de l'opció A i “hooligans de
l'opció B.
S:
És veritat que, com a aturats, tenim temps suficient per deliberar i
debatre, però tampoc no cal passar-se. En un moment o altre, haurem
de passar a l'acció.
W:
A veure, jo voldria respondre al company K, quan diu que hem de
negociar amb el govern la creació de llocs de treball. En primer
lloc, no hem de ser cap comitè de recolzament dels sindicats, som
independents. A més, aquí no votem, sinó que debatem, ens enriquim
i procurem arribar a un consens. I en segon lloc, res de negociar amb
el govern, com fan els sindicats, unes engrunes de treballs precaris,
alguns d'ells molt sovint inútils (fabricació de roba de moda
efímera, d'ànecs de plàstic, de tecnologia amb l'obsolescència
programada,...) i fins i tot perjudicials (vigilants, embargadors,
etc.), com ho són la majoria de les professions que existeixen avui:
banquers, publicistes, asseguradores, agents de borsa, agents
immobiliaris, empreses energètiques, i tots el que treballen per a
ells!
K:
Llavors no podríem treballar enlloc! L'atur encara augmentaria!
Z:
Crec que el que es desprèn de les paraules de W és que l'atur no és
el contrari del treball, sinó un moment del treball. És una eina
d'extorsió al servei del capitalisme, una amenaça que plana
permanentment sobre tots els treballadors. És per això que cap
govern estarà mai disposat a abolir l'atur, encara que digui el
contrari. La millor manera d'abolir l'atur és abolir el treball!
T:
Com?! Abolir el treball!?
Z:
Sí, abolir el treball i transformar-lo en una activitat útil. El
treball no ha de ser el contrari de la vida. Suprimir el treball i
reapropiar-se de la vida són la mateixa cosa. L'emancipació de la
classe treballadora no passa per l'activitat assalariada! Instaurem
un veritable repartiment de la riquesa i d'un treball que enriqueixi
la vida!
G:
Fem una pancarta on digui “Fora el treball!”
A:
Jo proposo que ens convidem a dinar a la cantina del “Le Monde”,
tinc un amic que hi treballa!
B:
Doncs jo crec que hauríem de fer un comitè de passeig, i començar
a fer horts a les places!
P:
I si fem un partit de futbol ... per tot París!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada