(A la conversa entre Sòcrates i el seu
deixeble Trasímac sobre la justícia, comencen a aparèixer
interferències espaciotemporals dignes de reflexió metafísica,
vibracions provinents del debat d'investidura del president de la
Generalitat de 2012, on es posa en evidència la lucidesa dels nous
diputats i la demagògia política d'uns altres, fet que provoca un
forat en l'espai-temps de la reflexió filosòfica, fenomen per altra
banda bastant corrent.)
TRASÍMAC: Desobeir la llei és sempre
injust?
CIUTADÀ RIVERA: En un Estat de dret,
l'acte de desobediència és un acte d'heroisme retro. Quin “atràs”!
En una democràcia! En un estat de dret on les llibertats del
ciutadans estan garantides per la llei! On cadascú pot parlar la
llengua que vulgui, pensar el que vulgui, …
LOCKE: Ha! Que li ho expliquin a
Sòcrates, que va ser condemnat a mort dins un règim democràtic!
TRASÍMAC: És això cert, oh Sòcrates?
SÒCRATES: Si la justícia es limités
a allò que diu la llei, tot i tractar-se de lleis aprovades per un
parlament, no hi podria haver lleis injustes. I està clar que n'hi
ha! Lleis que permeten desnonaments de famílies senceres, cobrament
de comissions astronòmiques, l'enriquiment dels buròcrates i
banquers a costa dels impostos de la gent treballadora i consumidora,
…
LOCKE: Fins i tot nosaltres, els
primers liberals del s XVII, pares de l'Estat de dret, reconeixíem
el dret a la insubmissió davant de lleis injustes!
CIUTADÀ RIVERA: Però una democràcia
ja garanteix un estat on les lleis defensen els drets i les
llibertats dels ciutadans!
SÒCRATES: La meitat dels diputats
asseguts al parlament no sabeu què vol dir “Estat de dret”.
Aquest implica que les lleis orientin i limitin l'acció del govern.
Però qui dicta aquestes lleis? Qui vetlla perquè s'interpretin des
de la bona fe? Qui vigila que no entrin en conflicte amb els Drets
fonamentals? I el que és més important: en democràcia es poden
aprovar lleis injustes, es pot aprovar la pena de mort, ...
DAVID FERNÀNDEZ: I encara més, en una
dictadura, el dictador es pot atenir a unes normes prèviament
establertes i, per tant, continuar cenyint-se als límits d'un Estat
de dret! Actualment, les lleis no impedeixen que el poder econòmic
exerceixi una dictadura de fet, i de forma legal. I no només això,
la majoria dels drets de què gaudim ara han estat conquerits gràcies
a la desobediència civil.
ROSA LEE PARKS: Tens tota la raó! Un
petit gest d'una dona pot ser un gran pas per la humanitat!
Montse Garcia Castelló. (Article publicat a la revista Londarí el gener de 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada