Si
busquem 20N al Google, trobarem moltes efemèrides, però no hi
trobarem el Dia Mundial de la Filosofia. De fet, ni tan sols hi ha un
dia fix per a aquesta ocasió. El 29 de juliol de 2005, la
Conferència Internacional de la UNESCO va proclamar el Dia Mundial
de la Filosofia, a celebrar el tercer dijous del mes de novembre de
cada any (d'entrada, recordar la fórmula ja és una mica complicat).
Aquest fet és, per una banda, una bona notícia, en tant que la
filosofia és reconeguda com un valor a protegir i a fomentar, donada
la seva capacitat d'estimular el pensament i l'esperit crític,
especialment entre els joves. Però per altra banda és molt mal
senyal: quan et dediquen un dia, és que estàs molt malament. Hi ha
dies per totes les «causes perdudes»: dia de la dona, dia de
l'alliberament gai, dia de la bicicleta, dia sense alcohol, dia
contra la violència, dia dels Drets Humans... Normalment, un dia en
el calendari és una bona manera de fer proclames en favor d'alguna
cosa bona, però sense la voluntat real de posar els mitjans per
dur-la a terme. Mentrestant, a Barcelona, la iniciativa d'alguns
professors del sector ha impulsat un festival de filosofia, el
Barcelona Pensa, punt lluminós enmig de la fosca cova, que brillarà
fins el 22 de novembre.
La
complicada fórmula ha fet que enguany el Dia Mundial de la Filosofia
coincidís amb l'efemèride de la mort del dictador, casualitat que
dóna molt a pensar. I és que d'aquell succés en podríem dir mort
i resurrecció, perquè tot i que certament el règim va canviar
radicalment la seva aparença, la seva essència continua pervivint i
incidint en molts aspectes de la vida política i social del país
(estic parlant d'Espanya, però també de Catalunya), fins al punt
que avui encara estem lluitant per una educació pública, de
qualitat, democràtica i en català, que formi persones lliures,
autònomes i crítiques. Mentre a França la filosofia està de
moda, i està present tant en les escoles de primària com en escoles
d'adults o universitats populars, en el nostre país, la reflexió i
la crítica dins l'educació obligatòria es reserven per una hora a
la setmana, i encara amenaçada pel desplegament de noves lleis que
impliquen eliminar-la del tot. Aquest fet es dóna en un context en
el qual els dos marcs legals, el català i l'espanyol, lluny
d'apostar per una escola lliure i democràtica, promouen les
subvencions a escoles privades, les retallades a l'ensenyament
públic, la pujada de les taxes a la universitat, i també la
desaparició pràctica dels Consells Escolars (òrgans de
participació de pares i mares, alumnes i professors en la presa de
decisions en els centres educatius), entre altres despropòsits.
Avui,
doncs, a 39 anys del canvi de règim, un moviment integrat per mares,
pares, alumnes i professors, la Marea Groga, està recollint
signatures per promoure una Iniciativa Legislativa Popular, que
proposa una reforma de la llei de l'educació a debatre en el
parlament català. Cal recollir 50.000 signatures fins al març.
50.000 signatures per demanar als nostres representants que no es
sotmetin a la llei Wert, i que canviïn el rumb de l'educació
pública catalana, que ara es dirigeix cap a la privatització,
l'adoctrinament i l'apatia.
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada