Madrid,
23/10/2017. CARTA RETORNADA AL SEU REMITENT, Sr. Nicolau Maquiavel.
MOTIU: Incapacitat del destinatari per interpretar el contingut.
Estimat
príncep,
Des
de la meva Florència materna he vist molt de prop la hipocresia
d'aquells, entre els quals el mateix Papa, que prediquen l'amor
desinteressat, la igualtat i la solidaritat, mentre en secret
perpetren crims, conspiracions i atrocitats.
Mitjançant
una bona posició, però també a través de les tortures i la presó
que he patit, he tingut l'ocasió d'obtenir un bon coneixement de
l'Estat i de la naturalesa humana, respecte de la qual sóc
profundament pessimista. Crec que és plena d'avarícia i niciesa, i
descric l'ésser humà com meitat home, meitat bèstia. És per això
que crec que cal dirigir un poble amb lleis (cosa pròpia d'homes),
però també amb la força bruta i despiadada (pròpia de bèsties).
Ara
bé, cal tenir en compte que els humans són bèsties gregàries i
estúpides, que es deixen endur fàcilment per les aparences. Per
això us aconsello que cuideu la vostra imatge, i que sigueu prou
llest com per adaptar-vos a les variacions de la fortuna per
conservar el vostre poder. La vostra tasca no és ser coherent amb
cap principi moral, ni amb cap teoria idealista, sinó organitzar la
república de manera realista i pragmàtica. No seguiu cap religió
ni ideologia, si no és que us resulta políticament útil. No cal
que digueu la veritat, només cal que sembli que la dieu. Jo mateix,
d'algun temps ençà, no dic mai el que crec, ni crec mai el que dic,
i si se m'escapa alguna veritat de tant en tant, l'amago entre tantes
mentides, que és difícil reconèixer-la.
Avui
em dirigeixo a vos per obsequiar-vos amb el present més valuós que
posseeixo: les tres virtuts del bon governant.
La
primera virtut del príncep consisteix precisament en la prudència,
en la capacitat de preveure situacions, de tenir el sentit de
l'oprtunitat i de saber fer equilibris davant les oscil·lacions de
la fortuna.
La
segona, la intel·ligència i el coratge per imposar un ordre estatal
lliure de corrupció.
La
tercera, la força. El príncep ha de procurar que la seguretat
estigui garantida per un exèrcit format pels mateixos ciutadans i no
per mercenaris. És per això que cal guanyar-se els ciutadans, no
amb veritats, sinó amb accions útils per canalitzar el conflicte i
mantenir l'equilibri entre les parts enfrontades.
Penseu
que costa molt poc tenir el poble content. Encara que hagueu reeixit
de manera despòtica, una vegada al poder heu de canviar aquesta
actitud cap al poble per guanyar-vos el seu favor. Al cap i a la fi,
el vostre destí està a les seves mans, tot i que molts no en siguin
conscients. Avanceu-vos i actueu abans que s'adonin d'això i us
destrueixin.
Només
em resta recordar-vos que en això consisteix la raó d'Estat: actuar
d'acord amb els interessos de l'Estat, que són la seva pròpia
pervivència. Això exigeix, de vegades, perjudicar el ciutadans, o
altres simplement enganyar-los, i fer-los creure que els donem el que
volen.
Espero
que els meus consells us siguin útils, i desitjo poder servir-vos
d'ara endavant en allò que us convingui.
Sempre
al vostre servei, us saluda atentament,
Nicolau
Maquiavel, Florència, 1520
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada