Mentre les dones riques i famoses facturen,
venent el seu despit a tort i a dret
i amb tambors pseudo-feministes tant re-piquen,
que a les víctimes dels seus versos d’or esquitxen,
els abusadors rics amb presumpció d’innocència
posen en evidència
el negoci muntat al voltant de la violència
contra els cossos pobres i feminitzats.
Entre els laments dels senyors
(«no ens feu pagar als justos per pecadors!»)
que no es volen sentir culpables,
i entre els temes tertul·liables,
desapareix la veritable qüestió:
la violència és un sistema, una xarxa,
teranyina i laberint,
on les parts en conflicte són màscares;
batalla de vídeo-joc entre estereotips.
Emmudida queda la lluita,
de què el soroll mediàtic tapa els crits:
«No els escolteu més! No en parleu més!
No els doneu encara més diners!
Parlem de nosaltres,
de les nostres mancances,
els nostres drets, i les nostres obligacions.
Que som persones! Prou cançons!»
Això no és un xou, ni un partit de futbol,
ni s’arregla a cop de Tik-Tok.
És un sistema que tot ho banalitza i en fa espectacle,
que entre les persones estén els seus tentacles,
que dels iguals en fa rivals,
i dels diferents, éssers inexistents.
És feina urgent de dissidents
desxifrar el codi de les relacions socials
i alliberar-les dels vicis dels grans capitals.
Feta la llei, feta la trampa; cal un canvi social.
El cos desapareix sota el discurs sexualitzant.
També el trans i l’homosexual.
El nom fa la cosa? Tot és discurs al final?
Qui pot veure un cos realment nu?
Aneu a la merda los tipos y las tipas como tú-u-u-u-u!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada