No hem votat els
nostres governants en la mateixa proporció en la qual ells
exerceixen el seu poder. El nostre sistema electoral permet que es
formin majories absolutes sobre percentatges de vots mediocres. Això
no ho hem votat.
Aquest poder no és
només polític. No parlem només de la majoria absoluta al
parlament, sinó que a aquesta encara hi hem de sumar els tentacles
que hi arriben des de les grans empreses de sectors estratègics, com
les infraestructures que haurien de sustentar el país, i que enlloc
d'esquelet actuen com una sangonera. Això no ho hem votat.
Aquest poder sorgit
d'un càlcul pervers fa impossible el diàleg, paralitza processos de
consens i promou el conflicte social; alimenta la manipulació
mediàtica, infla els prejudicis cap a la diferència, i fomenta el
“si no estàs amb mi, estàs contra mi.” Això no ho hem votat.
L'absolutisme acaba
donant pas a un escenari esperpèntic, en el qual la democràcia
s'acaba negant a ella mateixa: aquest poder, en nom de la democràcia,
permet fins i tot manifestar-se a les opcions més declaradament
antidemocràtiques, violentes i feixistes, en nom de la llibertat
d'expressió, mentre acusa d'autoritaris aquells que expressen la
seva voluntat de ser lliures i decidir sobre el seu propi cos i la
seva pròpia terra. I en canvi, això no ens ho han deixat votar.
Entre totes les coses
que s'aproven en el parlament, hi ha qüestions que, si es
sotmetessin a referèndum, segur que el poble les tombaria: la llei
Wert (model nacionalcatolicista d'educació que fomenta el castellà
i la religió enlloc del català o la filosofia), la llei
antiavortament, la continuïtat de la monarquia, el model d'Estat, i
fins i tot la mateixa Constitució. Aquestes lleis no les hem votat.
Sotmetre's a una llei
és una tria que implica reconèixer-la com a justa i convenient.
L'única arma que tenim davant de lleis que creiem injustes és la
insubmissió, donat que les urnes no reflecteixen la veritable
voluntat d'un poble. L'única arma que tenim davant de grans
empreses, incloses les de comunicació, que fomentin el sexisme, el
racisme, el feixisme, i l'explotació laboral i ambiental, és el
boicot als seus productes.
Sotmetre's o no
sotmetre's: heus aquí la qüestió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada