CRÒNIQUES VULCANIANES

A principis del segle XXI, a conseqüència d'un nou col·lapse de l'economia capitalista terrícola, va sorgir un moviment mai vist fins llavors, el moviment de la indignació, altrament dit “dels indignats”. Els filòlegs de la Federació que estan analitzant aquell període històric, han intentat esbrinar el sentit de l'expressió “ser un indignat”, ja que segons els diccionaris de l'època, “indignat” era el participi del verb “indignar”, que volia dir “revoltar algú amb un acte, un capteniment, etc., indigne.” Per tant, una persona indignada es trobava en un estat provocat per l'acció d'indignar, i per tant, s'havia de dir que una persona “està” indignada, i no que “és” una indignada. Tanmateix, a les persones que es mobilitzaven perquè estaven indignades, se'ls tractava com si “fossin” indignats, com si formessin part d'un grup tancat, com el grup de les persones que “són” metges, culés, germanoparlants o cristianodemòcrates.

Curiosament aquest terme va passar fins tot a tenir una connotació despectiva, tot i tractar-se d'un mot que provenia de l'antiga paraula “dignitat”. Hi ha, doncs, una relació evident: només aquell qui té dignitat pot indignar-se. Se'ls criticava com si tinguessin alguna responsabilitat política, acusant-los d'estar mal organitzats, de no tenir líders, ni una línia ideològica clara. En definitiva, com si fossin alguna cosa més que persones indignades.

Molts estudiosos, com Surak de Vulcano, han coincidit que el tractament que van rebre des dels mitjans era incorrecte, no només des d'un punt de vista lingüístic, sinó també des d'un punt de vista polític, donat que es va confondre un símptoma amb la malaltia. Un sistema i uns governs malalts van generar un planeta malalt, i com a conseqüència, un poble indignat.

Amb la perspectiva que ens dóna el temps, avui podem afirmar que va ser molt beneficiós per a la humanitat i el planeta Terra que fossin colonitzats per l'espècie vulcaniana, molt més lògica i racional. A partir d'aquest fet, la Terra va entrar a formar part de la Federació Unida de Planetes, l'any 2161, instaurant-se un nou règim meritocràtic, abolint qualsevol sistema de castes, la manipulació genètica amb fins bèl·lics, el tracte cruel contra la població i la manca de drets civils dins de l'Estat.

Montse Garcia. Article publicat a la revista Londarí, el maig de 2013.

FILOSOFINA 550 mg EFG

Aquest medicament pertany al grup dels antidogmàtics no apàtics ni gregaris.

Aspecte del producte: Es presenta en forma de diàleg oral, o bé de text escrit.

Composició: Esperit crític, pensament lògic, creativitat, reflexió ètica, metafísica, reflexió política, llibertat d'expressió, empatia.

Indicacions: Usar en cas de pensament únic, moderat o intens, crisis agudes de demagògia, intolerància a la diferència, desafecció política, o simplement ignorància.

Posologia: Com a pauta general, la dosi diària oscil·la entre la conversa de cafè diària, i la lectura de tres llibres a la setmana.

Ús en nens: En cas de 3er i 4rt ESO, s'utilitza 1 hora a la setmana. Es recomana augmentar la dosi tan aviat com sigui possible.

Ús en adults: En cas de cursar 1er de Batxillerat, 2 hores setmanals, i en cas de 2n de Batxillerat, 3 hores. També es recomana augmentar la dosi abans no sigui massa tard, o en tot cas, mantenir-la.

Possibles efectes adversos: Inconformisme, dissidència, incredulitat general, alteracions en la percepció de la realitat, qüestionament dels prejudicis, lliure pensament, molèsties al poder.

Si oblidà usar aquest medicament: Prengui's tranquil·lament una dosi doble per compensar la dosi oblidada.

Si interromp el tractament: Hi ha un perill seriós de regressió a situacions de totalitarisme, plutocràcia, manipulació i uniformització de la societat. En qualsevol cas, surti al carrer a manifestar i compartir el seu problema.

Compatible amb: Ciència, art, literatura, música, història, llengües mortes i llenguatge computacional, entre altres.

Aquest medicament se li ha receptat a vostè, i ha de recomanar-lo a altres persones, encara que no tinguin els mateixos símptomes, ja que no pot perjudicar-los.

No mantenir fora de l'abast dels nens. No caduca.

ADVERTENCIA DEL MINISTERIO DE EDUCACIÓN: Según estudios de los Laboratorios Wert, este medicamento está considerado muy peligroso, ya que contribuye al desarrollo de la conciencia y la capacidad crítica. Por este motivo se recomienda reducir drásticamente su presencia en los centros de enseñanza públicos y privados, en beneficio de otras materias más convenientes para la formación del espíritu nacional y católico.

EL PODER DE LA FILOSOFIA

Em rebenta haver d'estar justificant la presència d'una assignatura (qualsevol que fos!) dins el curriculum de secundària. És evident que caldria que qualsevol estudiant hagués rebut, en la seva etapa d'ensenyament obligatori, unes nocions de llatí, de grec, d'art, de música, de filosofia. Però em disposo a parlar d'aquesta última, perquè si no la defensem els filòsofs, qui ho farà?
Segurament ja he escrit alguna vegada en aquest blog el meu convenciment que la filosofia és una assignatura que hauria de tenir el caràcter d'instrumental, ja que potencia unes habilitats de pensament que no es treballen en cap altra àrea, però que es poden aplicar després a totes les àrees. Em refereixo a la capacitat de raonament lògic i lingüístic, la capacitat d'anàlisi i rigor, l'habilitat creativa de cercar noves hipòtesis a problemes antics, i la capacitat de comprensió i empatia amb altres maneres de pensar. Es tracta d'una assignatura on l'estudiant no queda indiferent i es sent interpel·lat directament, veient-se obligat a pronunciar-se, a formar-se una opinió, a sentir-se ciutadà, no només del seu país, sinó del món.
Heus ací un estudi d'Educational Testing Service (organització que evalua l'eficàcia de diferents assignatures), que corrobora l'eficàcia de la filosofia per sobre d'altres assignaures en l'assoliment de les competències, sobretot la lingüística i l'analítica.

DIÀLEG IMPOSSIBLE SOBRE UNA INVESTIDURA ESCENIFICADA

 

(A la conversa entre Sòcrates i el seu deixeble Trasímac sobre la justícia, comencen a aparèixer interferències espaciotemporals dignes de reflexió metafísica, vibracions provinents del debat d'investidura del president de la Generalitat de 2012, on es posa en evidència la lucidesa dels nous diputats i la demagògia política d'uns altres, fet que provoca un forat en l'espai-temps de la reflexió filosòfica, fenomen per altra banda bastant corrent.)

TRASÍMAC: Desobeir la llei és sempre injust?

CIUTADÀ RIVERA: En un Estat de dret, l'acte de desobediència és un acte d'heroisme retro. Quin “atràs”! En una democràcia! En un estat de dret on les llibertats del ciutadans estan garantides per la llei! On cadascú pot parlar la llengua que vulgui, pensar el que vulgui, …

LOCKE: Ha! Que li ho expliquin a Sòcrates, que va ser condemnat a mort dins un règim democràtic!

TRASÍMAC: És això cert, oh Sòcrates?

SÒCRATES: Si la justícia es limités a allò que diu la llei, tot i tractar-se de lleis aprovades per un parlament, no hi podria haver lleis injustes. I està clar que n'hi ha! Lleis que permeten desnonaments de famílies senceres, cobrament de comissions astronòmiques, l'enriquiment dels buròcrates i banquers a costa dels impostos de la gent treballadora i consumidora, …

LOCKE: Fins i tot nosaltres, els primers liberals del s XVII, pares de l'Estat de dret, reconeixíem el dret a la insubmissió davant de lleis injustes!

CIUTADÀ RIVERA: Però una democràcia ja garanteix un estat on les lleis defensen els drets i les llibertats dels ciutadans!

SÒCRATES: La meitat dels diputats asseguts al parlament no sabeu què vol dir “Estat de dret”. Aquest implica que les lleis orientin i limitin l'acció del govern. Però qui dicta aquestes lleis? Qui vetlla perquè s'interpretin des de la bona fe? Qui vigila que no entrin en conflicte amb els Drets fonamentals? I el que és més important: en democràcia es poden aprovar lleis injustes, es pot aprovar la pena de mort, ...

DAVID FERNÀNDEZ: I encara més, en una dictadura, el dictador es pot atenir a unes normes prèviament establertes i, per tant, continuar cenyint-se als límits d'un Estat de dret! Actualment, les lleis no impedeixen que el poder econòmic exerceixi una dictadura de fet, i de forma legal. I no només això, la majoria dels drets de què gaudim ara han estat conquerits gràcies a la desobediència civil.

ROSA LEE PARKS: Tens tota la raó! Un petit gest d'una dona pot ser un gran pas per la humanitat!

Montse Garcia Castelló. (Article publicat a la revista Londarí el gener de 2013)

LA LLIBERTAT AJORNADA O EL FORMAT “.desig”

Fa por que alguns desitjos es facin realitat, perquè llavors deixen de ser-ho. Però el desig és així, la seva naturalesa és contradictòria: forma part de la seva essència la tendència a realitzar-se i, per tant, a autoaniquilar-se. És ben coneguda aquesta faceta que molts filòsofs han coincidit en anomenar “la llei del desig”, una espiral de ser i no-ser, de tenir i no-tenir, que s'estira fins a l'infinit, moguda per un petit ésser que té l'extranya propietat d'”encara no ésser”.

La llibertat és un d'aquests desitjos. Tothom vol ser lliure, ...però encara no. És que el format “.desig” és més emocionant, agradable, engrescador, que el format “.real”, perquè quan es desitja alguna cosa és justament perquè encara no es té, i aquest “encara-no-tenir” és tan excitant com un estat d'enamorament, com una promesa sostinguda.

“Amb aquest cotxe, no hi ha límits!”, “Compra't la casa dels teus somnis!”, “Connecta't amb el món a la velocitat de la llum!”, … en definitiva: “Sigues lliure!” Missatges prometedors que obvien el preu de la gasolina, les despeses de manteniment, les tasques de neteja, les factures, els impostos, l'esforç, i totes aquestes típiques molèsties que comporten les coses tingudes en format “.real”. És un gran avantatge: llibertat sense els inconvenients que comporta la reponsabilitat, el compromís, la constància, el sacrifici, el risc,...totalment independent! Una ganga! Compra la llibertat, ara en un format més lleuger i pràctic: el format”.desig”, i paga'l en còmodes plaços, cada quatre anys.

Aquesta és la llibertat com a producte de consum, com a objecte d'una campanya, com a encara-no ser-lliure. I la llibertat de ja-ésser-lliure, no pot ser una promesa, no pot ser ajornat a l'infinit, no pot ser una mercaderia. La llibertat, com la independència, és una habilitat , com caminar, nedar, escriure: o s'exerceix o no s'exerceix, i es té exercint-la, és una qüestió de pràctica. Però no es pot comprar ni amb vots, ni amb promeses, ni és res que un altre ens pugui donar, ni tampoc allò que un altre pot exercir per nosaltres. Potser caldria prendre's la llibertat ja.

(Article publicat a la revista targarina Londarí, núm.1, el gener de 2013. )

ATACS GREUS A L'EDUCACIÓ!

El català i la filosofia són dues de les matèries més amenaçades per la reforma de Wert, que podeu veure aquí. Deu ser perquè en aquests moments s'estan convertint en un símbol de llibertat lingüística i de lliure pensament, massa perillosos per als neofatxes als quals hem cedit el govern del país. De moment, la Red Española de Filosofia ha escrit una carta al Ministre argumentant la importància de la reflexió ètica i filosòfica a Secundària, ja que és l'únc moment en el qual els estudiants que no volen cursar Batxillerat exercitaran la reflexió filosòfica sobre temes tan importants i bàsics com la justícia, la democràcia, els valors, la llibertat, la responsabilitat, etc. Hi ha el perill que poguem formar ciutadans crítics i amb criteri propi. Aquest és l'enllaç on podeu firmar la carta al Ministerio: http://fs-morente.filos.ucm.es/manifiesto_ref/inicio.html

DECLARACIÓ DE LA FILOSOFIA ESPANYOLA

valencià)

FILOSOFIA DES DEL PRINCIPI (2)

Sembla que a TVE ha arrivat el rumor de la filosofia a l'escola a una oïda prou sensible com per fer-ne una notícia. 150 escoles catalanes on s'imparteix filosofia a primària són el focus d'aquest minireportatge d'un minut i mig, emès en l'edició del Telediario del vespre de la 1 de TVE de dissabte passat, 27 d'octubre  en castellà i el diumenge 28 en l'edició catalana del migdia.
Tot i tractar-se d'un projecte iniciat a Catalunya des de fa ja molts anys pel grup IREF, de moment la televisió catalana no se n'ha fet pràcticament gens de ressò.

FER FILOSOFIA DES DEL PRINCIPI

Un cop més arriben aires filosòfics de França, on la filosofia sembla tenir més prestigi i reconeixement institucional que no pas al nostre país. Es tracta d'una pel·lícula documental sobre la pràctica filosòfica amb nens de primària, titulada "Solo es el principio", dirigida per Pierre Barougier i Jean Pierre Pozzi. Tant de bo serveixi per difondre en la mesura del possible les virtuts d'un sistema educatiu basat en el mètode filosòfic, respectuós amb l'experiència i les aportacions de l'alumne, potenciador de les seves capacitats innates de pensament i promotor de l'actitud dialogant, del pensament col·laboratiu, i de la participació activa de l'alumne a l'aula.

Segons difon el GrupIREF, la pel·lícula es pot veure en aquests cinemes:

Barcelona (Cines Verdi)
Madrid (Cines Verdi)
Bilbao (Multis)

Málaga (Cine Albéniz)
Girona (Cinema Truffaut)
Alicante (Cinesmax 3D Petrer)

El 14 de setembre s'estrenará a València al cinema Babel.

I a final de mes, a Lleida (cinemes Funatic), a Valladolid i a  Palma de Mallorca.

 

I aqui trobareu una nota de premsa amb crítiques i informació variada sobre la peli: http://bit.ly/UtFq7s

 

De moment, tenim el trailer per anar fent boca.

ONFRAY I NIETZSCHE: EL PES DE LA VERITAT

Michel Onfray, filòsof francès especialista en Nietzsche i autor de moltes publicacions de difusió de la filosofia des d'un punt de vista irreverent, publicà fa uns mesos, amb la col.laboració del dibuixant Maximilian Le Roy, una biografia il·lustrada de Friedrich Nietzsche. 

Open publication - Free publishing - More michel onfray

 "Un homenaje a la figura de Nietzsche (1844-1900) y a su obra que intenta acercar su filosofía de una forma visual pero que también hace un agradecido esfuerzo por defender la figura de una persona que fue manejada por el nazismo cuando el autor siempre se mostró contrario al antisemitismo. Cobra además importancia la figura de su hermana que maneja el legado del filósofo para fomentar la figura del que fuera íntimo amigo de la misma, Adolf Hitler, quien incluso asistió a su entierro en 1935."

Extret de: http://libreriaatlantida.blogspot.com.es/2012/04/novedad-nietzsche-michel-onfray-y.html

Fitxa del llibre
Títol: Nietzsche
Autor: Michel Onfray i Maximillien Le Roy
Editorial: Sexto Piso
ISBN: 978-84-96867-932
132 pàgines. Color.

Enllaç a la notícia: 
http://www.periodistadigital.com/ocio-y-cultura/libros/2012/03/09/el-filosofo-hedonista-michel-onfray-dibuja-a-nietzsche.shtml

WALT DISNEY VS. TERMINATOR. LA REALITAT AUGMENTADA COM A EXPERIÈNCIA FILOSÒFICA

Arran de la jornada celebrada ahir a Tarragona sobre la Realitat Augmentada, Aumentame, voldria fer un parell de reflexions. Segons el que vaig poder experimentar, la realitat augmentada (RA) es pot dir en dos aspectes força diferenciats, que responen també a interessos (econòmics i de mercat, és clar!) també molt diferents. La RA pot ser entesa com una realitat Walt Disney-espectacle, o bé com una experiència-Terminator, és a dir, fenomenològica. Aquesta última és molt més interessant, almenys en educació, ja que és aquella que realment augmenta la realitat. 
 

El fet de fer aparèixer figures tridimensionals virtuals allà on hi ha un simple cartró o marcador és molt útil per a representar l'espai, jugar amb figures impossibles, etc. Però més enllà d'aquí, tret del fet que és una mena de màgia molt útil per captar l'atenció, no hi ha diferència entre mostrar una flor 3D que una flor material, la qual fins i tot és millor cercar directament en la natura, fent una excursió. La realitat material és ja en 3D.

Anem a buscar més dimensions que trobem en la realitat. Quan veiem una flor, no només veiem una flor. Quan Terminator veu una cara, no només veu una cara. 

La realitat és l'experiència que tenim d'aquesta. Des d'una anàlisi fenomenològica, no hi ha experiència sense aquests dos pols: l'objecte i la consciència del subjecte. Es tracta de dos pols inseparables, només destriables per la reflexió, però que es donen en el mateix acte, l'acte d'observar, viure, experimentar. 

 

La realitat percebuda és ja en si mateixa, doncs,  realitat augmentada. Per a qui percep, els objectes són ja marcadors, símbols, que remeten a tot un seguit de significats, els quals donen sentit a l'experiència i l'enriqueixen (l'augmenten). Una cara no és una cara, el símbol no té sentit per si mateix, és símbol d'alguna altra cosa que, associada a ell, constitueix l'experiència. 

En aquest sentit, la RA consisteix a visualitzar i fer patent, per mitjans tecnològics, la vivència fenomenològica latent de la percepció, l'acte fundant de la consciència, que es fa així més explícitament intersubjectiva. Aquesta vivència pot donar-se de tres maneres diferents (segueixo Franz Brentano) i ser purament representativa i contemplativa, poètica, musical, associada a altres sensacions viscudes, sinestèsica, creativa, lliure. O bé pot esdevenir-se en un sentit purament instrumentalista, en el sentit que pot crear expectatives i hipòtesis, tenir una intenció purament experimental, buscar una explicació teòrica, tenir com a objectiu la recerca de les causes o la predicció d'efectes. I en un altre aspecte pot tractar-se d'una vivència emotiva, i ser viscuda amb amor, alegria, odi, por, ...

Quan miro com el vent mou suaument les fulles d'un arbre, les connexions són inevitables: el rumor de les fulles em fa olorar una brisa càlida i suau, una música encara no composada, optimista i tranquil.la, amb gust de mel i llimona. Em transporta a un altre temps, passat o futur, més o menys feliç, més o menys dolorós, o a una altra dimensió, a altres mons possibles.

Però també em genera preguntes, algunes de les quals penso que ja tinc respostes: direcció del vent? Velocitat? Resistència de l'arbre? Fregament? Humitat? Porta núvols, potser que m'emporti el paraigües... Terminator només busca aquest aspecte instrumental, i ja té totes les respostes d'entrada.

Però els humans ens fem fins i tot preguntes sense reposta: Hi ha arbre? Hi ha vent en absolut?

En aquest video es representa una possible (de moment encara no efectiva) aplicació de la realitat aumentada: l'associació virtual de diferents espais amb les escenes cinematogràfiques que hi han estat rodades.

Podem dir que la consciència és realitat aumentada, o que la realitat és ja en si aumentada, perquè sense auments no hi ha realitat per a nosaltres.

ANORÈXIA FILOSÒFICA

El dissabte 14 es va celebrar la V concentració per la filosofia a secundària, a l'Ateneu Barcelonès. Tot i que va assistir-hi molta gent, no ha tingut el suport institucional que seria necesari, en un temps en el qual l'ensenyament de les humanitats en general s'està menystenint cada cop més, en benefici d'assignatures de caire especialitzador o professionalitzador, i a costa del foment del pensament crític. 

La filosofia no és, evidentment, la recepta miraculosa per a educar ciutadans crítics, però proporciona un mirador molt valuós, tranquil i lúcid, més enllà del bé i del mal, dels prejudicis i els interessos, des d'on l'alumne pot fer un exercici de llibertat de pensament, juntament amb altres persones, que potser poques vegades a la vida tindrà l'opotunitat i el temps d'executar.

Segur que no tothom recordarà les classes de filosofia de l'institut amb alegria, però segurament n'hi haurà molts que sí. Com a docent, no aspiro a formar filòsofs, sinó només que els meus alumnes recordin la pràctica de la filosofia com  un temps en el qual han obtingut una eina per tota la vida, que els faci recordar què vol dir ser humà, ser persona, ser al món, .... i ser alguna cosa en absolut.

Enllaços:

Entrevista a Com Radio a Ramon Alcoberro: http://podcast.comradio.com/comradiorad/P_comradio_maneresdeviure_josep_140412.mp3
Situació de la filosofia: http://jornadassituacionfilosofiaespana.blogspot.com.es/
Associació Adhoc per la Filosofia a Secundària: http://adhocfilo.wordpress.com/
Save the filo now!Últimes novetats: http://blocs.xtec.cat/sphn/informacions-actualitzades
Firma a favor de la Filosofia:  http://www.filosofia.net/materiales/plataforma/list_3.html

QUÈ FEM?

EL JO: ROBOTS, HUMANS I CONSCIÈNCIA

Jo, robot 
Alex Proyas. EUA, 2004
Guió: Isaac Asimov
Intèrprets: Will Smith, Bridget Moynahan, Alan Tudyk, James Cromwell.

Chicago, any 2035. Els robots formen part de vida quotidiana de les persones, realitzant tasques d'assistència domèstica, sanitària, d'emergència, etc. Del Spooner, detectiu policíac, no els pot veure. Es resisteix a integrar en la seva vida els últims avenços tecnològics. Un profund sentiment de culpa sobre un fet traumàtic ocorregut en el seu passat n'és l'explicació. 

Una gran empresa, US Robotics, vol evitar un escàndol arran del suïcidi del doctor Lanning, creador del model NS-5.  Spooner sospita de Sonny, un robot que sembla diferent dels altres. Spooner necesitarà l'ajuda de la doctora Calvin, que l'introduirà en el significat de les Tres Lleis de la Robòtica: 

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.

2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la Primera Llei.

3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, en la mesura que això no suposi entrar en conflicte amb la Primera o la Segona Llei. 

Però què passa quan aquestes regles es porten a l'extrem? Són universalment vàlides? Quan un robot pot dir: "jo, robot", deixa de ser tan sols un robot?

Pel.lícules de temàtica semblant:  IA (S. Spielberg), Blade Runner (R. Scott)

SOLARIS

Títol: Solaris
Any: 1971
Director: Andrej Tarkowsky
Adaptació de la novel·la homònima de Stanislaw Lem.
Durada: 165'

Un cosmonauta viatja fins a l'estació espacialdel planeta Solaris, per tal d'aclarir el misteri que entranya el fet que els astronautes que n'han tornat hagin resultat afectats psicològicament, fins i tot al punt del suïcidi.
L'extrany planeta acaba penetrant en la consciència dels seus visitants.

Enllaços:
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Solaris_%28pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1972%29