dijous, 17 de febrer de 2011

EGIPTE, TUNÍSIA I LES DONES

elpais.com
Els fets esdevinguts últimament en difrenets països musulmans dominats per dictadures orquestrades des d'occident no són tan extranys si tenim en compte que no es pot mantenir una injustícia eternament, ja que el sentiment de rebel.lió acaba essent tan fort que pot fins i tot el propi instint de supervivència. En aquest sentit, les revoltes iniciades a Tuníssia van ser només la xispa que va encendre un polvorí ja existent des de feia molts anys. Més enllà de ser un fet inevitable, és una bona notícia? Personalment em deixo portar molt fàcilment per l'optimisme en veure gent que surt al carrer i reclama les seves llibertats, tant se me'n dóna si aquesta gent és musulmana, jueva o atea. La llibertat és sempre una qüestió política, i no religiosa, i en tot cas ha de ser des de la política que cal reclamar la llibertat de culte religiós i el respecte a les creences dels diferents individus i col.lectius.

Però he llegit algunes cròniques provinents d'Egipte que m'han partit el cor de ràbia. Sembla que nombrosos periodistes han estat atacats i fins i tot assassinats mentre realitzaven la seva feina. S'havia difós la notícia que els violents eren sicaris pagats per Mubarak per desestabilitzar la revolta, però alguns periodistes, com Tomàs Alcoberro, relaten experiències personals on afirmen haver estat agredits o quasi agredits sota els crits de “jueu, jueu”.


El cas més abominable és el de la periodista Lara Logan, que fou agredida sexualment a la plaça Tahrir durant les manifestacions “d'alegria” que es van produir quan Mubarak va anunciar la seva dimissió. Els seus companys van declarar que els agressors, que formaven part d'un grup d'unes 200 persones, cridaven “jueva, jueva” mentre l'agredien. La reportera no és jueva, i encara que ho fos, què?, però sembla ser que el mot s'ha convertit en un crit de guerra. No està massa clar per què aquest cas no ha estat notícia, com tampoc ho han estat les agressions a altres periodistes. Espero que no hi hagi la intenció (no sé per part de qui?) d'amagar alguna cosa, com el fet que rera les revoltes hi hagi un altre esperit autoritari.


Si al mig de la plaça principal del Caire una dona pot ser violada amb impunitat sense que ningú intervingui durant 30 minuts, (sembla que després un grup de dones van demanar ajuda a l'Exèrcit), no veig com es podrà dur a terme una autèntica revolució. La perpetuació del sistema patriarcal (tant se val si és islàmic, jueu o laic) porta a la perpetuació de la dictadura (sigui aquesta religiosa, militar o econòmica). El masclisme no és una causa, però sí que és un símptoma del grau de democràcia i llibertat d'una societat, ja que implica el poder dels homes sobre les dones, i així d'alguns homes sobre la resta dels homes, i així la subjugació d'alguns homes sota d'altres, i de les dones per sota dels homes, i d'algunes dones sota algunes altres, i així fins que a l'esglaó més baix sempre hi ha una dona, que a la vegada és una mare, una germana, una amiga,...

En aquest sentit em sembla molt important remarcar l'esforç que estan fent algunes dones a Tuníssia per reclamar allò que sembla que s'està oblidant en algunes revoltes populars: que la democràcia passa per la justícia i el respecte entre els sexes. En el seu manifest, propugnen una separació entre l'esfera política i la religiosa, perquè, com hem dit abans, només des de la política es pot llluitar per la llibertat. 
Manifest de les dones de Tunísia

Tunísia està vivint un període excepcional de la història que indueix canvis importants, fins i tot radicals, en la seva estructura administrativa, política i jurídica.

Aquest país, la població del qual ha conduït admirablement una revolució que tenia com a consignes llibertat i dignitat, ha demostrat que una mobilització popular per a aquests valors és imprescindible per realitzar aquestes aspiracions, i ha palesat la seva maduresa exigint reformes polítiques i socials que enforteixin els drets de tots els tunisians, i especialment els drets de la dona.

Nosaltres, les dones tunisianes, ens sentim orgulloses d’aquesta revolució que pertany a tots els tunisians i afirmem la nostra determinació per fer que no en siguin desposseïts.

Estem animades per una profunda convicció: aquestes reformes institucionals i polítiques han de garantir una perfecta igualtat de drets i deures. La dona tunisiana és una dona moderna que participa activament en el desenvolupament polític, social i cultural del país. Per tant, és imperatiu que aquestes reformes estableixin la separació de la religió i la política, i garanteixin la igualtat i els drets de tots els tunisians i les tunisianes i l’accés de totes i tots a una vida política i social emancipada i digna.

L’escenari polític actual és inestable, i les negociacions estan en marxa per al reconeixement de tots els partits polítics que així ho demanin.

Per tant, expressem les nostres reserves sobre la inclusió en el panorama polític dels moviments religiosos o sectes i de les ideologies totalitàries, en absència d’una reforma constitucional que garanteixi la separació de la política i la religió.

Exigim que la Constitució del nostre país preservi els nostres drets. Per a això, ha de contenir dos elements que, per a nosaltres, són innegociables:

- La separació de la religió i la política.

- La igualtat entre dones i homes en tots els camps, cosa que no és el cas a hores d’ara en què persisteixen desigualtats com pel que fa als drets d’heretatge.

És essencial, doncs, que les reformes constitucionals estableixin el drets irrevocables de què gaudeixen les dones de Tunísia - i el poble tunisià en general -, i assegurin la seva observança efectiva.

Aquestes garanties són fonamentals perquè aquesta transició es completi en bones condicions i per restaurar la confiança en els diferents sistemes i els actors polítics emergents, i en última instància, reforçar la convicció dels homes i les dones de Tunísia que mai no seran desposseïts de la seva revolució.

Primeres signatàries: Asma Gharbi, responsable de relacions públiques, Rània Majdoub, estudiant, Nadia Shaaban, professora, Sami Chabane, ortofonista, Salma Elghzal, estudiant, Cyrine Bel Hedi, estudiant, Raja Bouziri, Professor Assistent, Lamia Haouat, estudiant, Dora JRAD , planificació, Saida Hamrouni, mestre, Lilia Hamrouni Kharrat, bibliotecària, Safia Sfar, agent d’assegurances, Amel Marc Messidi, Fatma Messidi Houas, mestressa de casa, IEMEN Chakroun, estudiant, Nadia Saiji, artista, Sara Horchani, editora, Mariem Amami Myers, enginyera biomèdica, Mahdoui Faten, estudiant, Cherifa responsable de comunicació, Zeineb Nasri, gerent d’exportacions, Najah Zarbout, artista visual, Wissam Jaidi, sindicat docent, Raja Basilea, dissenyadora gràfica, Fawzi Drissi Majdoub Jaïbi, Cap de Servei OACA, Sendi Hana, estudiant, Chema Triki, consultora de gestió, Dhoha Rekik, estudiant, Drissi Alia, oficial OACA, Asma Kouraichi, estudiant, Imen Chakroun, estudiant, Aoussa Dajla, actriu, Hanen Ben Amara, estudiant, Wala Kacimi, directora de projectes, Fatma Ben Abderrazak, estudiant, Haifa Jmour, estudiant, Amira Rammah, professora assistent, Zeineb Trabelsi, mestre, Sonia Garziz, dissenyadora gràfica, Inés Barouni, estudiant.

Enllaços: 
http://alterglobalizacion.wordpress.com/2011/01/26/los-capataces-del-imperio-tiemblan-en-africa/
http://arabs48.com/?mod=articles&ID=77844 – amb recull de fotografies revolta a Egipte
http://www.elpais.com/fotogaleria/internacional/gran/protesta/Mubarak/elpgal/20110201elpepuint_1/Zes – amb fotogaleria  Gran protesta contra Mubarak

dissabte, 12 de febrer de 2011

MOON

Vaig tenir una agradable sorpresa en veure aquesta pel.lícula al Festival de Cinema de Sitges, del qual sóc una assídua visitant. La ciència ficció ens posa moltes vegades davant de situacions hipotètiques que plantegen dilemes filosòfics i ètics impossibles de percebre a simple vista pel vianant atrafegat. Heus aquí que una pel.lícula d'astronautes ens planteja un seriós dilema sobre la identitat personal, el valor d'una vida humana i el seu caràcter insubstituïble.

MOON. GB, 2009.
Director: Duncan Jones
Intèrprets: Sam Blockwell, Kevin Spacey
Duració: 97 min.
Idioma: Anglès

Sinopsi: Sam Bell és una treballador de Lunar Industries, una empresa dedicada a extreure hel.li de la Lluna, principal recurs energètic de la Terra. Tot sol en la superfície Lunar, només acomapayat d'una computadora central, i comunicat amb la Terra amb connexions i videoconferències en diferit, Sam espera el company que el rellevi en la seva funció, després de tres anys de servei.


Justificació pedagògica: 
Nivell: 1 BTX 
Temes: L'ésser humà, Ètica
Objectius:
- Reflexionar sobre el problema d'on resideix la identitat personal.
- Identificar el problema del dualisme antropològic en la pel.lícula i treure'n conclusions.
- Abordar el problema ètic de la utilització de les persones com a mitjans, i no com a fins en si mateixos. 
- Valorar el caràcter únic d'una vida humana.

dissabte, 5 de febrer de 2011

EDUARDO MANOSTIJERAS

Eduardo Manostijeras. EUA, 1990.

Director: Tim Burton
Intèrprets: Johny Depp, Winona Ryder.
Duració: 103 min.
Sinopsi: Durant una nit de Nadal, una anciana li explica a la seva neta la historia d'Eduardo Manostijeras, un noi creat per un inventor que no va poder acabar la seva obra, deixant-lo amb afiliades tisores enlloc de mans. 

Justificació didàctica: El conte relata la història d'un personatge inadaptat, semblant al mite de Frankenstein, que s'enfronta als prejudicis i la por dels altres, que no són capaços de posar-se al seu lloc. La seva diferència provoca intolerància.


  

Objectius didàctics:

- entendre el procès d'adaptació 
- identificar els factors que dificulten o impedeixen l'adaptació (barreres socials), tant conscients com inconscients.
- realitzar un retrat emocional del rebuig social: odi i por en el discriminador, angoixa en el discriminat.

dijous, 3 de febrer de 2011

EL SENYOR DE LES MOSQUES

Direcció: Harry Hook
Producció: Lewis M. Allen
Guió: Sara Schiff
Música : Philippe Sarde
Fotografia : Martin Fuhrer
Actors: Balthazar Getty
Chris Furrh
Danuel Pipoly
Andrew Taft
Edward Taft
Gary Rule
País: EUA
Any: 1990
Génere: Drama
Duració: 90 min.
Fitxa a IMDb

Sinopsi:
Pel.lícula basada en la novel.la homònima de William Golding. Anteriorment ja se n'havia fet una altra versió cinematogràfica, dirigida per Peter Brook el 1963.
La història es situa en el temPs de la II Gerra Mundial, quan uns nens cadets d'una escola militar americana residents a Anglaterra són evacuats en avió. Pel camí l'aparell sofreix una avaria i cau al mar. Els nens supervivents van a parar a una illa deserta, on hauran d'organitzar-se per sobreviure. Ben aviat sogiran discussions sobre el poder i la necessitat de les normes, la seva importància i el seu caràcter vinculant, així com també la seva fragilitat.
En fi, queda ben plasmada en la pel.lícula la intenció de l'autor, fins i tot de manera explícita, d'oferir una visió de la natura humana alterntiva a la J.Rousseau a L'Emili

Temes de tractament didàctic:  
- la naturalesa humana.
- l'origen dels valors morals.
- el valor i la necessitat de les normes per al funcionament de la comunitat.
- els diferents tipus d'organització social i política: democràcia, tirania.
- factors que propicien el sorgiment d'actituds discriminatòries i intolerants.
- perills de les actituds fanàtiques i  discriminatòries.
 Enllaç a l'anàlisi radiofònica del llibre:
http://www.ivoox.com/senor-moscas-willian-golding-audios-mp3_rf_274882_1.html