diumenge, 31 de gener del 2010

LA HISTÒRIA DE LES COSES


Treballant sobre l'Escola de Frankfurt a classe de Sociologia hem parlat de com allò que entenem com a "racional" es pot convertir en un tipus de racionalitat purament instrumental, que no té en compte altres aspectes de la vida humana que no siguin els purament productius, com per exemple les necessitats personals, culturals, identitàries, etc.
El vídeo "La historia de las cosas" ens il.lustra molt clarament l'absurd d'aquesta raó instrumental, convertida en una roda gegant i imparable. Com pot ser que milions d'individus arreu del món fem coses que, mirades de lluny, resulten tan absurdes?

LA BANALITAT DEL MAL

Die Welle (L'onada). Alemanya, 2008
Direcció: Dennis Gansel
Intèrprets:   
Jürgen Vogel: Rainer Wenger
Frederick Lau: Tim
Max Riemelt: Marco
Jennifer Ulrich: Karo
Christiane Paul: Anke Wenger

Sinopsi: 
Durant un projecte setmanal, el professor Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seva classe el tema de la forma de govern. Els estudiants es mostren escèptics davant de la idea que pogués tornar una dictadura com la del tercer reich a l'Alemanya dels nostres dies i que ja no hi ha perill que el nacionalsocialisme torni a fer-se amb el poder. El professor decideix començar un experiment amb els seus alumnes per demostrar com és de fàcil manipular les masses.



Aquesta pel.lícula ens il.lustra de forma molt amena què volia dir Hannah Arendt quan parlava de la banalitat del mal al seu llibre "Eichmann a Jerusalem". No és que volgués disculpar els col.laboradors del règim nazi, però sí que va intentar entendre com pot ser que una persona, que podria ser qualsevol de nosaltres, és capaç d'arribar a uns extrems insospitats. El seu estudi va motivar un experiment sociològic anomenat "l'experiment de Milgram", on es mesura el nostre nivell d'obediència en determinades situacions, fins i tot quan complir les ordres comporta fer mal a un altre que ni tan sols coneixem, i per qui no sentim cap mena de d'odi ni rancúnia (Podeu veure un vídeo que mostra una dramatització de l'experiment en castellà, o bé un documental sobre l'experiment de 1961 amb imatges originals en anglès.)

També el professor Norbert Bilbeny va realitzar un estudi, El idiota moral. La banalidad del mal en el siglo XX, on fa la reflexió sobre la idea de fer el mal sense voler o sense consciència de saber que estic fent mal a un altre.

Enllaç: http://propolis-colmena.blogspot.com/2010/08/memoriales-genocidios-entender-el.html 
Material didàctic de la pel·lícula:  http://es.scribd.com/doc/132451967/laolaok-467 o bé https://docs.google.com/file/d/0B7tz4M4KPuCLU3pEY1VJLTR4cXM/edit?usp=sharing

Notícia sobre la pel·lícula Hannah Arendt a El País: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/01/28/actualidad/1359401307_892113.html

Article de  Maite Larrauri, La valentía es Hannah Arendt, fronteraD, 04/07/2013, sobre la pel·lícula Hannah Arendt: http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2013/07/ajustarse-las-ideas.html

Entrevista radiofònica al professor i un alumne de l'experiment real en què s'inspira la pel·lícula L'onada













dissabte, 30 de gener del 2010

ELS PRIMERS FILÒSOFS

Edu3.cat

LA LLIBERTAT DE DUR EL VEL

Edu3.cat"Tot un món" conversa amb dues dones musulmanes sobre el fet de portar mocador al cap o no, i sobre el seu significat.

Latifa Dnanou i Dúnia Adabbar són traductores al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Tot i que fan la mateixa feina, no es coneixen i no coincideixen totalment en la visió que tenen de la dona musulmana. Això sí, totes dues volen trencar alguns tòpics, com ara associar el vel amb la submissió de la dona.

Mentre que la Latifa no utilitza el mocador en públic perquè creu que cridaria l'atenció en el seu entorn, la Dúnia el porta sense complexos i no li ha comportat cap daltabaix.