divendres, 24 de novembre del 2017

EL SIGNIFICAT DE U


F. Bate, Nova Harmonia 1838 (Representació d'Utopia segons R. Owen) 
Benvinguts a Utopia! La fi del viatge de la humanitat ha arribat! Em dic Ernst Bloch i sóc l'encarregat de guiar-los per la ciutat. Per fi ja són vostès a la seva destinació,... o potser no? Per aclarir-ho, vegem què vol dir el nom de la nostra estimada ciutat. Qui va idear aquest nom, l'anglès Thomas Moore, va fer servir dos mots del grec: tópos (lloc) i U.
El significat de U és una qüestió difícil de determinar. En aquesta llengua, podria correspondre al prefix «eu» (el millor), però també «ou», que significa «no». Potser el vell anglès del segle XVI pretenia afirmar que el millor lloc és aquell que no té lloc, que no existeix. La realitat és, doncs, per definició insatisfactòria, i si vostès ara són aquí és que això no és real. El més probable és que estiguin somniant desperts.
És que potser, doncs, estem en una ciutat inútil, i els utòpics som ciutadans prescindibles? Es deuen preguntar què caram hi han vingut a fer aquí, oi? No s'amoïnin. Per Plató, per exemple, la realitat ideal és molt més real i autèntica que no pas la realitat material. Sí, sí, atreveixin-se a qüestionar tot allò que veuen, senten i palpen, i veuran que més enllà hi ha els referents, els models a partir dels quals jutgem. Com podria ser, si no, que en un món eminentment injust reclaméssim justícia? O que en un món horrible somniéssim la bellesa? O que en una societat construïda amb discursos falaços desitgéssim la veritat? D'on hauríem tret aquests conceptes? No pas de la realitat que ens envolta, sinó perquè la nostra capacitat de raonar és capaç de captar aquests ideals que existeixen més enllà d'ella i que, tot i que són estàtics i purs, són un potent motor de transformació social, perquè quan hom els veu o els entén, només pot fer que pregonar-los, com si aquest coneixement es tractés d'un enamorament.
Ernst Bloch (1885-1977)
Ara bé, potser em diran vostès que han pagat per un viatge que mai es farà realitat, i voldran que els tornem els diners. Si arribar a Utopia és ja d'un inici irrealitzable, vostés poden pensar que no té sentit comprar un bitllet oi? Però és que el valor d'Utopia no és precisament el seu contingut, ni rau en la seva existència, sinó en la seva triple funció: crítica, timó i esperança. En efecte, els utòpics ens nodrim de les vostres insatisfaccions, i us aportem capacitat de rebel·lia i inconformisme. Aquesta entitat inexistent i infravalorada resulta que té el poder de moure la consciència i generar el que jo anomeno optimisme militant. En segon lloc, Utopia proporciona unes coordenades impossibles però que constitueixen una guia per a l'acció en la realitat tangible. I, en tercer lloc, és gràcies a Utopia que vostès poden somniar desperts i tenir una esperança. Per favor, no ens comparin amb altres succedanis religiosos com el cel, el paradís, o altres realitats promeses. Em refereixo a una esperança docta, raonada, conscient i fonamentada en el coneixement de les possibilitats que es poden derivar de la realitat actual. En resum, si no fos per Utopia, no vostès tindrien futur.
I només així, senyores i senyors, és com els ha estat possible crear i inventar coses que no existien en la seva realitat actual inicial, i que l'han transformat, en una dialèctica entre teoria i pràctica, en la qual els humans som animals intermedis, i irremeiablement abocats a la tria i a l'acció, de manera que la inacció ja és una tria.
Passin per aquí, si us plau, anirem a veure el laboratori dels possibles.