dimarts, 4 de desembre del 2012

ATACS GREUS A L'EDUCACIÓ!


El català i la filosofia són dues de les matèries més amenaçades per la reforma de Wert, que podeu veure aquí. Deu ser perquè en aquests moments s'estan convertint en un símbol de llibertat lingüística i de lliure pensament, massa perillosos per als neofatxes als quals hem cedit el govern del país. De moment, la Red Española de Filosofia ha escrit una carta al Ministre argumentant la importància de la reflexió ètica i filosòfica a Secundària, ja que és l'únc moment en el qual els estudiants que no volen cursar Batxillerat exercitaran la reflexió filosòfica sobre temes tan importants i bàsics com la justícia, la democràcia, els valors, la llibertat, la responsabilitat, etc. Hi ha el perill que poguem formar ciutadans crítics i amb criteri propi. Aquest és l'enllaç on podeu firmar la carta al Ministerio: http://fs-morente.filos.ucm.es/manifiesto_ref/inicio.html

dilluns, 5 de novembre del 2012

FILOSOFIA DES DEL PRINCIPI (2)

Sembla que a TVE ha arrivat el rumor de la filosofia a l'escola a una oïda prou sensible com per fer-ne una notícia. 150 escoles catalanes on s'imparteix filosofia a primària són el focus d'aquest minireportatge d'un minut i mig, emès en l'edició del Telediario del vespre de la 1 de TVE de dissabte passat, 27 d'octubre  en castellà i el diumenge 28 en l'edició catalana del migdia.
Tot i tractar-se d'un projecte iniciat a Catalunya des de fa ja molts anys pel grup IREF, de moment la televisió catalana no se n'ha fet pràcticament gens de ressò.

dijous, 6 de setembre del 2012

FER FILOSOFIA DES DEL PRINCIPI

Un cop més arriben aires filosòfics de França, on la filosofia sembla tenir més prestigi i reconeixement institucional que no pas al nostre país. Es tracta d'una pel·lícula documental sobre la pràctica filosòfica amb nens de primària, titulada "Solo es el principio", dirigida per Pierre Barougier i Jean Pierre Pozzi. Tant de bo serveixi per difondre en la mesura del possible les virtuts d'un sistema educatiu basat en el mètode filosòfic, respectuós amb l'experiència i les aportacions de l'alumne, potenciador de les seves capacitats innates de pensament i promotor de l'actitud dialogant, del pensament col·laboratiu, i de la participació activa de l'alumne a l'aula.

Segons difon el GrupIREF, la pel·lícula es pot veure en aquests cinemes:
Barcelona (Cines Verdi)
Madrid (Cines Verdi)
Bilbao (Multis)
Málaga (Cine Albéniz)
Girona (Cinema Truffaut)
Alicante (Cinesmax 3D Petrer)

El 14 de setembre s'estrenará a València al cinema Babel.

I a final de mes, a Lleida (cinemes Funatic), a Valladolid i a  Palma de Mallorca.
 
I aqui trobareu una nota de premsa amb crítiques i informació variada sobre la peli: http://bit.ly/UtFq7s
 
De moment, tenim el trailer per anar fent boca.

dimecres, 25 de juliol del 2012

ONFRAY I NIETZSCHE: EL PES DE LA VERITAT

Michel Onfray, filòsof francès especialista en Nietzsche i autor de moltes publicacions de difusió de la filosofia des d'un punt de vista irreverent, publicà fa uns mesos, amb la col.laboració del dibuixant Maximilian Le Roy, una biografia il·lustrada de Friedrich Nietzsche. 

 "Un homenaje a la figura de Nietzsche (1844-1900) y a su obra que intenta acercar su filosofía de una forma visual pero que también hace un agradecido esfuerzo por defender la figura de una persona que fue manejada por el nazismo cuando el autor siempre se mostró contrario al antisemitismo. Cobra además importancia la figura de su hermana que maneja el legado del filósofo para fomentar la figura del que fuera íntimo amigo de la misma, Adolf Hitler, quien incluso asistió a su entierro en 1935."
Extret de: http://libreriaatlantida.blogspot.com.es/2012/04/novedad-nietzsche-michel-onfray-y.html

Fitxa del llibre
Títol: Nietzsche
Autor: Michel Onfray i Maximillien Le Roy
Editorial: Sexto Piso
ISBN: 978-84-96867-932
132 pàgines. Color.

Enllaç a la notícia: 
http://www.periodistadigital.com/ocio-y-cultura/libros/2012/03/09/el-filosofo-hedonista-michel-onfray-dibuja-a-nietzsche.shtml

diumenge, 29 d’abril del 2012

WALT DISNEY VS. TERMINATOR. LA REALITAT AUGMENTADA COM A EXPERIÈNCIA FILOSÒFICA


Arran de la jornada celebrada ahir a Tarragona sobre la Realitat Augmentada, Aumentame, voldria fer un parell de reflexions. Segons el que vaig poder experimentar, la realitat augmentada (RA) es pot dir en dos aspectes força diferenciats, que responen també a interessos (econòmics i de mercat, és clar!) també molt diferents. La RA pot ser entesa com una realitat Walt Disney-espectacle, o bé com una experiència-Terminator, és a dir, fenomenològica. Aquesta última és molt més interessant, almenys en educació, ja que és aquella que realment augmenta la realitat. 
 
El fet de fer aparèixer figures tridimensionals virtuals allà on hi ha un simple cartró o marcador és molt útil per a representar l'espai, jugar amb figures impossibles, etc. Però més enllà d'aquí, tret del fet que és una mena de màgia molt útil per captar l'atenció, no hi ha diferència entre mostrar una flor 3D que una flor material, la qual fins i tot és millor cercar directament en la natura, fent una excursió. La realitat material és ja en 3D.
Anem a buscar més dimensions que trobem en la realitat. Quan veiem una flor, no només veiem una flor. Quan Terminator veu una cara, no només veu una cara. 

La realitat és l'experiència que tenim d'aquesta. Des d'una anàlisi fenomenològica, no hi ha experiència sense aquests dos pols: l'objecte i la consciència del subjecte. Es tracta de dos pols inseparables, només destriables per la reflexió, però que es donen en el mateix acte, l'acte d'observar, viure, experimentar. 
 
La realitat percebuda és ja en si mateixa, doncs,  realitat augmentada. Per a qui percep, els objectes són ja marcadors, símbols, que remeten a tot un seguit de significats, els quals donen sentit a l'experiència i l'enriqueixen (l'augmenten). Una cara no és una cara, el símbol no té sentit per si mateix, és símbol d'alguna altra cosa que, associada a ell, constitueix l'experiència. 

En aquest sentit, la RA consisteix a visualitzar i fer patent, per mitjans tecnològics, la vivència fenomenològica latent de la percepció, l'acte fundant de la consciència, que es fa així més explícitament intersubjectiva. Aquesta vivència pot donar-se de tres maneres diferents (segueixo Franz Brentano) i ser purament representativa i contemplativa, poètica, musical, associada a altres sensacions viscudes, sinestèsica, creativa, lliure. O bé pot esdevenir-se en un sentit purament instrumentalista, en el sentit que pot crear expectatives i hipòtesis, tenir una intenció purament experimental, buscar una explicació teòrica, tenir com a objectiu la recerca de les causes o la predicció d'efectes. I en un altre aspecte pot tractar-se d'una vivència emotiva, i ser viscuda amb amor, alegria, odi, por, ...

Quan miro com el vent mou suaument les fulles d'un arbre, les connexions són inevitables: el rumor de les fulles em fa olorar una brisa càlida i suau, una música encara no composada, optimista i tranquil.la, amb gust de mel i llimona. Em transporta a un altre temps, passat o futur, més o menys feliç, més o menys dolorós, o a una altra dimensió, a altres mons possibles.

Però també em genera preguntes, algunes de les quals penso que ja tinc respostes: direcció del vent? Velocitat? Resistència de l'arbre? Fregament? Humitat? Porta núvols, potser que m'emporti el paraigües... Terminator només busca aquest aspecte instrumental, i ja té totes les respostes d'entrada.
Però els humans ens fem fins i tot preguntes sense reposta: Hi ha arbre? Hi ha vent en absolut?

En aquest video es representa una possible (de moment encara no efectiva) aplicació de la realitat aumentada: l'associació virtual de diferents espais amb les escenes cinematogràfiques que hi han estat rodades.

Podem dir que la consciència és realitat aumentada, o que la realitat és ja en si aumentada, perquè sense auments no hi ha realitat per a nosaltres.

diumenge, 15 d’abril del 2012

ANORÈXIA FILOSÒFICA

El dissabte 14 es va celebrar la V concentració per la filosofia a secundària, a l'Ateneu Barcelonès. Tot i que va assistir-hi molta gent, no ha tingut el suport institucional que seria necesari, en un temps en el qual l'ensenyament de les humanitats en general s'està menystenint cada cop més, en benefici d'assignatures de caire especialitzador o professionalitzador, i a costa del foment del pensament crític. 
La filosofia no és, evidentment, la recepta miraculosa per a educar ciutadans crítics, però proporciona un mirador molt valuós, tranquil i lúcid, més enllà del bé i del mal, dels prejudicis i els interessos, des d'on l'alumne pot fer un exercici de llibertat de pensament, juntament amb altres persones, que potser poques vegades a la vida tindrà l'opotunitat i el temps d'executar.
Segur que no tothom recordarà les classes de filosofia de l'institut amb alegria, però segurament n'hi haurà molts que sí. Com a docent, no aspiro a formar filòsofs, sinó només que els meus alumnes recordin la pràctica de la filosofia com  un temps en el qual han obtingut una eina per tota la vida, que els faci recordar què vol dir ser humà, ser persona, ser al món, .... i ser alguna cosa en absolut.

Enllaços:

Entrevista a Com Radio a Ramon Alcoberro: http://podcast.comradio.com/comradiorad/P_comradio_maneresdeviure_josep_140412.mp3
Situació de la filosofia: http://jornadassituacionfilosofiaespana.blogspot.com.es/
Associació Adhoc per la Filosofia a Secundària: http://adhocfilo.wordpress.com/
Save the filo now!Últimes novetats: http://blocs.xtec.cat/sphn/informacions-actualitzades
Firma a favor de la Filosofia:  http://www.filosofia.net/materiales/plataforma/list_3.html

dissabte, 18 de febrer del 2012

EL JO: ROBOTS, HUMANS I CONSCIÈNCIA

Jo, robot 
Alex Proyas. EUA, 2004
Guió: Isaac Asimov
Intèrprets: Will Smith, Bridget Moynahan, Alan Tudyk, James Cromwell.

Chicago, any 2035. Els robots formen part de vida quotidiana de les persones, realitzant tasques d'assistència domèstica, sanitària, d'emergència, etc. Del Spooner, detectiu policíac, no els pot veure. Es resisteix a integrar en la seva vida els últims avenços tecnològics. Un profund sentiment de culpa sobre un fet traumàtic ocorregut en el seu passat n'és l'explicació. 

Una gran empresa, US Robotics, vol evitar un escàndol arran del suïcidi del doctor Lanning, creador del model NS-5.  Spooner sospita de Sonny, un robot que sembla diferent dels altres. Spooner necesitarà l'ajuda de la doctora Calvin, que l'introduirà en el significat de les Tres Lleis de la Robòtica: 

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la Primera Llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, en la mesura que això no suposi entrar en conflicte amb la Primera o la Segona Llei. 

Però què passa quan aquestes regles es porten a l'extrem? Són universalment vàlides? Quan un robot pot dir: "jo, robot", deixa de ser tan sols un robot?

Pel.lícules de temàtica semblant:  IA (S. Spielberg), Blade Runner (R. Scott)


SOLARIS

Títol: Solaris
Any: 1971
Director: Andrej Tarkowsky
Adaptació de la novel·la homònima de Stanislaw Lem.
Durada: 165'

Un cosmonauta viatja fins a l'estació espacialdel planeta Solaris, per tal d'aclarir el misteri que entranya el fet que els astronautes que n'han tornat hagin resultat afectats psicològicament, fins i tot al punt del suïcidi.
L'extrany planeta acaba penetrant en la consciència dels seus visitants.

Enllaços:
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Solaris_%28pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1972%29

diumenge, 1 de gener del 2012

EL SHOW DE LA CAVERNA


El show de Truman. Peter Weir, 1998.
Intèrprets: Jim Carrey (Truman Burbank) i Ed Harris (Cristof).

La vida de Truman Burbank transcorre tranquil.la en una petita ciutat, com a treballador en una companyia d'assegurances, amb una normalitat, monotonia i felicitat increïblelemnt farragoses. Té una dona normal, veïns normals, i no coneix els problemes ni els riscos. Només un trauma infantil enterboleix el seu passat: el record d'un accident de navegació on ell va presenciar com moria el seu pare li ha provocat una fòbia a les aigües marines. Truman sospitarà ben aviat que rera tota aquesta normalitat s'hi amaga una realitat molt més complexa.
La pel.lícula vol ser una crítica dels programes de telerealitat actuals, i presenta la imatge de l'home vivint en un  sistema molt poderós, enmig de la banalitat i la ignoràcia, en la línia d'altres relats com Màtrix, 1984-El Gran Germà de George Orwell, Un món feliç d'Althous Huxley, El temps desarticulat de Philip K. Dick, o el mateix Mite de la Caverna a La República de Plató.


Enllaços:
Fitxa de la pel.lícula a IMDB.