dissabte, 29 d’agost de 2009

LA XARXA DE LA CIÈNCIA

Recordeu l'anunci? Estèticament és fantàstic, i representa molt bé la metodologia actual en ciència. Queda molt lluny la mítica imatge del científic tancat als baixos de casa seva, on investiga pel seu compte aïllat de la resta del món, fins que un bon dia els veïns senten "Eureka!". El científic genial ja no existeix, si és que realment ha existit mai en estat pur.
Quan parlem d'allò que diu "la ciència", ens referim a un seguit de teories acceptades per una comunitat científica. Els experiments realitzats en un laboratori concret han de ser coherents amb la resta de les teories acceptades, que són les que donen sentit a la investigació. És més, per tal que una teoria sigui acceptada, ha de poder encaixar amb l'engranatge teòric vigent. És per tot això que ja no podem parlar del científic com a individu, amb noms i cognoms, com parlem dels genis de Marie Curie, Albert Einstein, Galileu o Isaac Newton, entre molts d'altres. Ja no podem parlar, crec, de la llibertat i la creativitat del científic tal i com en parlem fins a principis del segle XX. Per Popper això és justament el que garanteix l'objectivitat de la ciència, entenent objectivitat com a acord dins la comunitat científica. Per Adorno, aquest concepte d'objectivitat comporta el perill de convertir el científic en un ésser gregari.

dijous, 20 d’agost de 2009

L'EDUCACIÓ: UNA LLAUNA?

Aquest cartell del dibuixant de comics Miguel Brieva en defensa de la Filosofia evidencia una de les contradiccions de la societat de què parlava en l'anterior missatge. Es demana cada cop més la participació del ciutadà en els afers públics, i es pretén que exercim els nostres drets i els nostres deures amb responsabilitat, i bla, bla... Però la realitat és que a l'institut s'estan reduïnt les hores de filosofia, en benefici d'altres assignatures més "útils", com "Ciències per al món contemporani", un poti- poti de coneixements perquè els de lletres puguin opinar en algun tema de ciències, si algun dia surt en algun sopar familiar d'aquells que no saps de què parlar, i perquè els de ciències vegin encara més hores els seus profes de ciències.
Que consti que crec que l'assignatura pot resultar molt interessant segons com la doni el professor, però crec que no val la pena compartimentar tant la matèria del Batxillerat. La funció d'aquesta assignatura la pot complir perfectament la Filosofia de primer de Batxillerat, i fins i tot l'Ètica de l'ESO. Crec que no està justificat fer dos hores de Filosofia i dos més de Ciències per al ...., i que seria més adequat deixar quatre hores setmanals de Filosofia al primer de Batxillerat, per tal que els alumnes tinguéssin el temps suficient per concentrar-se en l'assignatura de Filosofia, que en un principi fou la mare de les ciències i que actualment constitueix una reflexió paral.lela a la ciència i a la tecnologia, imprescindible en la societat actual.
Potser els que fan els plans d'estudis o currículums no ho saben, però els filòsofs de carrera hem estudiat matèries com Filosofia de la Ciència, Història de la Ciència, Lògica, o Cosmologia.