dilluns, 6 de juliol del 2009

SENSE FILOSOFIA...

Aquest és també un dels problemes de la filosofia. El seu propi paper dins l'educació i en general en la societat. De retruc, aquest plantejament obre un debat sobre la mateixa noció d'educació: cal que tot allò que s'aprén a l'escola sigui útil de manera immediata? Cal formar especialistes i professionals, o també cal formar persones, ciutadans, mares i pares, amics, votants, abstencionistes, espectadors, consumidors, aturats... Es tracta només d'educar per l'èxit? No podem també educar per al "fracàs", per ajudar a superar-lo o a entendre'l? Per acceptar que no tots podem ser triomfadors ni famosos, i que ni tan sols és un fi desitjable? No ajudaríem potser a mitigar el grau de frustació existent en una societat competitiva com aquesta?
No es tracta de fer ètica de col.legi de monges i transmetre els valors de la bondat i la solidaritat i la generositat com si fossin manaments. Es tracta que a l'escola aflorin les contradiccions d'una societat hipòcrita, que per una banda transmet aquests valors com a desitjables, però per altra banda es regeix per la llei del més "fort" (entenent "fort" com a "pilota", "aprofitat", "llepaculs", o simplement, "cabró".) Això sí que és una autèntica fàbrica de frustrats.

dissabte, 4 de juliol del 2009

LA LLUM DE VOLTAIRE I EL SILENCI DE WITTGENSTEIN

En el temps de la Il.lustració va nèixer la idea que l'ésser humà, mitjançant la raó, podria arribar a il.luminar fins l'últim racó de l'univers. Res restaria sense explicar, ni tan sols les intencions divines, tan racionals com les humanes. És el temps de les lògies i dels maçons, de la racionalització de la religió, del déu matemàtic, de la confiança i l'optimisme en l'abast de les capacitats humanes. Tanmateix, des de l'antiguitat hi ha hagut veus properes a l'escepticisme com les dels sofistes Protàgoras o Gòrgias, o bé Guillem d'Ockham a finals de l'Edat Mitja, o Hume ja posterior a aquest gravat, que han advertit dels límits de la raó. Hi ha racons que sempre quedaran a les fosques. I és aquí, en el límit, on, com diu Wittgenstein, ja no podem dir res, on val més callar. De fet, aquest buit l'acaba omplint la religió i les creences. Potser és que no suportem el silenci de Wittgenstein.

La imatge correspon a un gravat de l'obra de Voltaire Elements de la filosofia de Newton, de 1738, on la filosofia, a la dreta de la imatge, tradueix l'obra de Newton. El manuscrit de Voltaire, assegut a l'escriptori, és il.luminat per una llum divina que sembla provenir del mateix Newton, elevat a l'esquerra. Aquesta llum és reflectida pel mirall que sosté una musa, la Filosofia, caracteritzada com l'Emile du Chatelet, traductora de l'obra de Newton, col.laboradora i dona de Voltaire.

ZENÓ I EL CINEMA

Man Ray. Cronofotografia.
Aquesta foto em suggereix una de les paradoxes més famoses de la filosofia, la paradoxa d'Aquil·les i la tortuga, de Zenó d'Elea.
Podríem dir que és la foto d'un moviment, i que l'última imatge de la dreta és la més recent, mentre que tota la resta són les fraccions de moviment que representen els moments passats respecte d'aquella. Tanmateix, no hi ha res que ens digui que no podria haver estat al revés, i que aquest senyor ha estat fotografiat pujant l'escala d'esquena.
Doncs bé, la paradoxa és la següent. Hi podria haver encara una altra imatge entre cada parella de fraccions? I encara una altra? I una altra? I així fins a l'infinit? De la mateixa manera, entre dos fotogrames consecutius d'una mateixa pel.lícula encara hi cabrien infinits fotogrames. Però llavors, potser no acabaríem mai de veure la pel.lícula, i aquest senyor no acabaria mai de baixar l'escala.
La resposta de Zenó seria que, com que és impossible que l'home acabi mai de baixar l'escala, en realitat no la baixa, i que és lògicament impossible veure una pel.lícula sencera, o sigui que, per què anar al cine?. Per tant, el moviment no existeix, ja que es pot descomposar fins a l'infinit, i com que l'infinit és inabarcable i impossible de conèixer, Zenó conclou que el moviment és tan sols una aparença, ja que només les coses autèntiques són cognoscibles. Però, ei! També s'ho va fer venir bé, no?

EFECTE DÒMINO

Aquest és un dels meus anuncis preferits, no només perquè està ben fet i és enginyós, sinó perquè em fa pensar... Qui és el primer a moure la primera fitxa de l'univers? Hi ha encara una causa anterior? I encara una altra? Per què no pot ser infinita la cadena de les causes?
A l'altre extrem del moviment, la causa final, la finalitat. No sabrem mai si darrera de tot moviment i de tot canvi hi ha una intenció, si aquell moviment condueix irremeiablement a aquell precís efecte, o si es podrien haver desencadenat milions d'efectes més, que es van rifant aleatòriament el seu torn en el destí.

EL CONDUCTOR DALTÒNIC

El contingut de la percepció de l'altre és inassolible. Com puc saber que allò que tu i jo anomenem groc té la mateixa representació en la teva ment i en la meva? No puc veure el que tu veus. Hi ha problemes realment bonics, i el problema de les altres ments el trobo un dels més fascinants.

THEO JANSEN, LA CIÈNCIA I L'ART

M'interessa molt el límit entre la ciència i l'art, ja que penso que és en les ranures entre diferents discursos on viu la filosofia.
Theo Jansen, qui s'autoanomena escultor cinètic, diu en aquest anunci:"Les meves escultures són fetes de materials molt lleugers i mogudes pel vent. El problema com a enginyer era trobar el progrés de la mobilitat. Una altra part com a artista, que vol esculpir l'aire que ens rodeja. Sempre he intentat empényer els límits d'allò que sabem. I això sembla possible en aquest moment. Els murs entre l'art i l'enginyeria existeixen només a les nostres ments."

Què és el que el diferencia d'un enginyer?. Potser el fet que la seva obra no té una utilitat, almenys no en el sentit que la té la tecnologia. Ara bé, la ciència no és exactament el mateix que la tecnologia, tot i que tenen un lligam molt estret avui. De fet és quan la ciència comença a tenir una vessant pràctica, més o menys en el Renaixement, que es concep com una disciplina separada de la filosofia, la qual per la seva part està marcada en el seu naixement pel divorci del mite. D'aquesta manera, la filosofia es converteix en un saber problemàtic i diluït. Neix del mite però se'n separa. És mare de la ciència però també perviu apart.




Sobre Theo Jansen
Web de Theo Jansen: http://www.strandbeest.com/



Canal  Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCw4BFxLFguznor-MnYNwGTg Biografía en Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Theo_Jansen



Theo Jansen - Asombrosas Criaturas


Conecta_profes - Espacio Fundación Telefónica Madrid | www.espacio.fundaciontelefonica.com 2




Theo Jansen en mitjans audiovisuals:



· Anunci BMW  (2006):

https://www.youtube.com/watch?v=M5GgZ-RfpD8

· Anuncio Sony (2010):

https://www.youtube.com/watch?v=AKz1G5AGMMw

· Anuncio de Chugai Pharmaceutical:

https://www.youtube.com/watch?v=78CDx-CS-lw

· Cortometratge documental “Theo Jansen”, Red Bull Media House, 2013 (dur. 06:45): https://vimeo.com/46453433

· “Theo Jansen crea nuevas criaturas”,xerrada TED, 2007 (dur. 08:13 min.): http://www.ted.com/talks/theo_jansen_creates_new_creatures?language=es

· Canal de Youtube:

https://www.youtube.com/user/loopbeest/feed

· “Theo Jansen. The great pretender”, documental de la Universitat de Michigan (dur. 54:18 min): https://www.youtube.com/watch?v=5N0IonPOy-I

·Blog sobre el treball realizat en el llargmetratge “Strandbeest” i canal a Vimeo: http://www.strandbeestmovie.com/
https://vimeo.com/user3650395



Bibliografiia sobre Theo Jansen:

· HANSEN, T. (2007): “The great pretender”, editorial 010 Publishers. Disponible online: https://books.google.es/books?id=qXTxqo0gOuIC&printsec=frontcover&dq=Theo+Ja nsen&hl=es&sa=X&ei=WgJjVc-2NefgywPMkYNg&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q &f=false

· HERZOG, L. y WESCHLER, L. (2015): “Strandbeest. The dream machines of Theo Jansen”, editorial Taschen.

· Reportatge sobre Theo Jansen a revista The New Yorker , septiembre 2011:

http://www.newyorker.com/magazine/2011/09/05/the-march-of-the-strandbeests

· Reportatge sobre l'obra de Theo Jansen a New York Times Magazine, noviembre 2014 (inglés): http://www.nytimes.com/2014/11/30/magazine/theo-jansens-lumbering- life-forms-arrive-in-america.html?_r=0



Theo Jansen - Asombrosas Criaturas



Conecta_profes - Espacio Fundación Telefónica Madrid | www.espacio.fundaciontelefonica.com 3



Theo Jansen - Asombrosas Criaturas

· Entrevista a Theo Jansen para Dezeen Magazine, diciembre 2014 (inglés): http:// www.dezeen.com/2014/12/12/strandbeests-theo-jansen-interview-wind-powered- machines-new-species/

· “The kinetic sculptures of Theo Jansen”, post de la web Interinclusion: http://www.interinclusion.org/intellivisions/beach-animals-the-kinetic-sculptures-of- theo-jansen/

· “Theo Jansen, el Leonardo contemporáneo que soltó sus bestias en Tecnópolis”, artículo en revista Clarín, 10 de octubre de 2012: http://www.revistaenie.clarin.com/arte/Theo-Jansen-solto-sus-bestias-en- Tecnopolis_0_752924953.html

Investigaciones cientí cas sobre el funcionamiento de las criaturas:

· Página Web en la que se puede ver de forma interactiva el funcionamiento mecánico de sus criaturas: http://www.mekanizmalar.com/theo_jansen.html

· Demo que recrea los movimientos mecánicos de las criaturas:

http://www.cove.org/ape/demo2.htm

· Página Web en la que se puede ver de forma interactiva el funcionamiento mecánico de sus criaturas: http://www.tm-aktuell.de/TM5/Viergelenkketten/Strandbeest.html

· AAVV (2013): “Dynamic Analysis and Modeling of Jansen Mechanism”, actas del InternationalConferenceonDesignandManufacturing, Volume64,2013,Pages 1562–1571: http://ac.els-cdn.com/S1877705813017529/1-s2.0-S1877705813017529-main. pdf?_tid=382cb962-52ff-11e5-9732-00000aab0f27&acdnat=1441369361_ fd6461ae236bf464e6f5903d1fb83fe6

· KOMODA, K & WAGATSUMA, H. (2011): “A study of availability and extensibility of Theo Jansen mechanism toward climbing over bumps”, actas de la 21a conferencia anual de la sociedad japonesa de redes neurológicas: http://jnns.org/conference/misc/camera_ready/P3-28.pdf

· AAN, A. & HEINLOO, M. (2014): “Analysis and synthesis of the walking linkage of Theo Jansen with ywheel”, en revista Agronomy Research 12(2), pp. 657–662: http://agronomy.emu.ee/vol122/2014_2_35_b5.pdf



Conecta_profes - Espacio Fundación Telefónica Madrid | www.espacio.fundaciontelefonica.com 4


Sobre el arte cinético:
· A.A.V.V. (2000): “Campos de fuerza. Un ensayo sobre lo cinético”, catálogo de exposición, Actar.
· GARCÍA, M. A. (2007): “Lo(s) cinético(s)”, catálogo de exposición, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
· JULIÁN, I. (2007): “El arte cinético en España”, Cuadernos de arte Cátedra. · Entrada sobre de arte cinético en Wikipedia (inglés):
https://en.wikipedia.org/wiki/Kinetic_art
· Plataforma online “Kineticus” para la difusión del trabajo de artistas cinéticos contemporáneos: http://www.kineticus.org/
· Página de Facebook de la asociación “Kinetic art organization”: https://www.facebook.com/kineticartorganization
· Página web del simposio internacional sobre arte cinético celebrado en febrero de 2015 en Florida: http://intlkineticartevent.org/
· “Arte cinético”, vídeo en Youtube (dur. 5:26): https://www.youtube.com/watch?v=3XgROWzZoEo
· Recursos online y colección de arte cinético en la Tate Collection: http://www.tate.org.uk/learn/online-resources/glossary/k/kinetic-art
· Post sobre arte cinético en el blog “Historia del arte”:
http://historiadelarte4.blogspot.com.es/2007/07/arte-cintico-el-concepto-cintico-se.html
· Entrada sobre arte cinético en la web The Art Story con la historia del movimiento y explicación de las principales obras: http://www.theartstory.org/movement-kinetic-art-artworks.htm#pnt_2