dilluns, 30 d’octubre del 2017

EL PRÍNCEP MAQUIAVÈL·LIC


Madrid, 23/10/2017. CARTA RETORNADA AL SEU REMITENT, Sr. Nicolau Maquiavel. MOTIU: Incapacitat del destinatari per interpretar el contingut.

Estimat príncep,

Des de la meva Florència materna he vist molt de prop la hipocresia d'aquells, entre els quals el mateix Papa, que prediquen l'amor desinteressat, la igualtat i la solidaritat, mentre en secret perpetren crims, conspiracions i atrocitats.
Mitjançant una bona posició, però també a través de les tortures i la presó que he patit, he tingut l'ocasió d'obtenir un bon coneixement de l'Estat i de la naturalesa humana, respecte de la qual sóc profundament pessimista. Crec que és plena d'avarícia i niciesa, i descric l'ésser humà com meitat home, meitat bèstia. És per això que crec que cal dirigir un poble amb lleis (cosa pròpia d'homes), però també amb la força bruta i despiadada (pròpia de bèsties).
Ara bé, cal tenir en compte que els humans són bèsties gregàries i estúpides, que es deixen endur fàcilment per les aparences. Per això us aconsello que cuideu la vostra imatge, i que sigueu prou llest com per adaptar-vos a les variacions de la fortuna per conservar el vostre poder. La vostra tasca no és ser coherent amb cap principi moral, ni amb cap teoria idealista, sinó organitzar la república de manera realista i pragmàtica. No seguiu cap religió ni ideologia, si no és que us resulta políticament útil. No cal que digueu la veritat, només cal que sembli que la dieu. Jo mateix, d'algun temps ençà, no dic mai el que crec, ni crec mai el que dic, i si se m'escapa alguna veritat de tant en tant, l'amago entre tantes mentides, que és difícil reconèixer-la.
Avui em dirigeixo a vos per obsequiar-vos amb el present més valuós que posseeixo: les tres virtuts del bon governant.
La primera virtut del príncep consisteix precisament en la prudència, en la capacitat de preveure situacions, de tenir el sentit de l'oprtunitat i de saber fer equilibris davant les oscil·lacions de la fortuna.
La segona, la intel·ligència i el coratge per imposar un ordre estatal lliure de corrupció.
La tercera, la força. El príncep ha de procurar que la seguretat estigui garantida per un exèrcit format pels mateixos ciutadans i no per mercenaris. És per això que cal guanyar-se els ciutadans, no amb veritats, sinó amb accions útils per canalitzar el conflicte i mantenir l'equilibri entre les parts enfrontades.
Penseu que costa molt poc tenir el poble content. Encara que hagueu reeixit de manera despòtica, una vegada al poder heu de canviar aquesta actitud cap al poble per guanyar-vos el seu favor. Al cap i a la fi, el vostre destí està a les seves mans, tot i que molts no en siguin conscients. Avanceu-vos i actueu abans que s'adonin d'això i us destrueixin.
Només em resta recordar-vos que en això consisteix la raó d'Estat: actuar d'acord amb els interessos de l'Estat, que són la seva pròpia pervivència. Això exigeix, de vegades, perjudicar el ciutadans, o altres simplement enganyar-los, i fer-los creure que els donem el que volen.
Espero que els meus consells us siguin útils, i desitjo poder servir-vos d'ara endavant en allò que us convingui.
Sempre al vostre servei, us saluda atentament,

Nicolau Maquiavel, Florència, 1520