diumenge, 28 de febrer de 2010

L'HOME CONTROLAT


L'estructura social és una combinació de diferents elements que depenen els uns dels altres i no estàn units a l'atzar. La dificultat per al sociòleg és que aquests elements són molts,i que cal tenir en compte moltes variables per entendre el funcionament d'una societat. De fet, constitueix un entramat de relacions tan complex que alguns sociòlegs comparen l'aparell social amb una espècie de gran organisme amb vida pròpia, fins al punt que ja no depèn dels individus per mantenir-se.
Segons Emil Durkheim, l'estructura social és anterior a l'individu, exterior a ell i limita les seves activitats.
Ara bé, que ens determina vol dir que ens limita? Podem decidir o triar qualsevol cosa, com viure sense diners, per exemple?

L'HOME INVISIBLE


La realitat social és un tipus de realitat esmunyedissa i molt canviant, fins al punt que hi ha part d'aquest realitat que tenim davant dels ulls i que no veiem, degut a l'exclusió social. En aquest vídeo trobem l'exemple d'un transeünt de Düsseldorf. Ell és el protagonista d'aquesta acció de carrer on, gràcies a la tecnologia, esdevindrà un home invisible que, paradoxalment, cridarà l'atenció dels vianants.

LA DOBLE VIDA DE GIGES



Unes imatges que plantegen sens dubte molts problemes i interrogants, ja no només pel seu contingut, sinó per la forma. Es tracta d'un anunci que va ser censurat i del qual s'han creat altres versions poíticament corectes per poder adaptar-se als límits de les legislacions de diferents països com el nostre. Per tant, el primer problema que se'ns planteja és sobre la llibertat d'expressió. S'haurien de permetre anuncis com aquest? Penso que de vegades la correció política no fa més que refermar la doble vida o la doble moral que retrata justament l'anunci, en tant que sabem que hi ha certes coses que no podem dir públicament perquè no queden bé, però en el fons les pensem.
Per altra banda, l'anunci planteja un problema d'identitat personal: qui som en realitat? Som aquella persona que veuen els altres? Som qui volem ser? Som allò que imaginem que som? En l'anunci queda clar el contrast entre realitat i ficció: la realitat l'apreciem a les imatges, en blanc i negre o en color indistintament, es contraposa al text: homes aparentment treballadors i respectables, mares, nens, gent gran, un noi discapacitat, etc., parlen de sexe i violència sense límits morals ni físics en la seva segona vida. Com jutgem doncs, moralment, aquests individus? M'ha recordat el mite de l'anell de Giges de Plató, amb el qual un contertul.lià intenta convèncer Sòcrates del fet que per naturalesa tenim tendència a transgredir les lleis, i que només les complim per por de ser castigats socialment.
«Giges, un pastor que servia al rei de Lídia, estava un dia amb el seu ramat a les muntanyes quan es desfermà una forta tormenta. De sobte, d'un sisme s'obrí un tros de terra i es féu una fonda esquerda. El pastor, meravellat, davallà esvoranc endins i entre altres coses prodigioses contemplà un cavall de bronze, buit, amb unes portelles. S'hi abocà i s'esgarrifà al veure un mort d'una enorme corpulència que duia una anell d'or a la mà. Giges li va treure l'anell i sortí d'allí. Al cap d'uns dies, assistí, amb l'anell posat, a la trobada mensual dels pastors per preparar la notificació al rei de l'estat dels seus ramats. Assegut entre els altres, féu girar per atzar l'anell encarant el seu gravat amb la palma de la mà. Tot seguit, els seus companys es posaren a parlar d'ell com un absent: havia esdevingut invisible. El pastor, meravellat, s'adonava que quan el gravat de l'anell mirava endins, esdevenia invisible, quan mirava enfora, tornava a ser visible. Comprovada l'eficàcia del seu anell, maniobrà per ser un dels missatgers enviats a palau per informar al rei. Un cop a palau, utilitzant el poder de l'anell, accedí a les habitacions de la reina i la seduí; amb l'ajuda d'ella parà un parany al rei, l'assassinà i li usurpà la corona.» Plató, La república , II, 395b-360a
Qui som doncs? És més important el que pensem o el que fem? Està clar que en la nostra idenatitat personal hi juga un paper clau la manera com ens concebem a nostres mateixos.
Altrament, no he pogut evitar de pensar en Second Life, on hom pot crear-se una segona identitat, triar el seu propi físic, la seva manera de comportar-se, i fins i tot contractar els serveis d'altres usuaris igualment virtuals per comprar-los els nostres vestits virtuals, cases virtuals, cotxes virtuals, etc. Podria acaber sent més real aquesta segona vida que la primera? Això es podria plantejar tant des del punt de vista metafísic, com moral, com psicològic. Potser seria un bon camp d'experimentació social per trobar noves vies d'organització?

L'ÈTICA I LA NATURALESA HUMANA


Us heu preguntat mai què passaria si fossim immortals, si no ens equivoquéssim mai, si fóssim perfectes? Seríem lliures? Spinoza, al Renaixement, ja es va pronunciar clarament sobre una qüestió discutida infinitament durant tota l'Edat Mitja: si Déu és perfecte, llavors no és lliure, donat que no pot equivocar-se. Per Ell només existirà la millor opció, la correcta, i les demés ja no es presentaran com a opcions possibles en el seu enteniment, donat que són errònies. De la mateixa manera, una màquina dissenyada a la perfecció no podrà imitar mai la naturalesa humana, perquè potser aquesta consisteix justament en alguna altra cosa, en un cert grau de defectuositat, ja que podem dir que la llibertat està íntimament lligada a la nostra imperfecció. Per tant, és molt difícil que una màquina pugui imitar el comportament humà, però tindria la capacitat d'envejar-nos?

dijous, 18 de febrer de 2010

OPINIÓ LLIURE?



Com es difon una idea? L'opinió és lliure o està creada pels mitjans? Què us suggereix aquesta imatges sobre el tema dels mitjans?

Podeu treballar el tema de la comunicació clicant el títol.
També podeu llegir més sobre el tema dels mitjans en un dels blocs que segueixo, clicant aquí.

dimarts, 9 de febrer de 2010

DESCARTES I PASCAL

Tot i que és molt curt, en aquest fragment de l'obra que representa la trobada entre Pascal i Descartes ja podem veure les grans diferències entre la manera de pensar dels dos filòsofs.

dissabte, 6 de febrer de 2010

LES EMOCIONS I LA MATÈRIA



Un dels debats que hem tingut a classe és sobre fins a quin punt podem dir que som només matèria, o bé si alguna part de nosaltres ha de ser immaterial, com ara la ment. Si acceptem aquesta segona opció, el problema és: com es pot relacionar la nostra part material (el nostre cos) amb la nostra ment? Com és que un pensament em pot emocionar, o és capaç d'estremir el meu cos? Ara bé, si som radicalment materialistes i creiem que tot en nosaltres és matèria, com expliquem l'origen dels records, idees, raonaments, imaginacions, i altres "entitats" no materials? O dit d'una altra manera: seria capaç un robot, que imités la complexitat del nostre organisme, de pensar, d'imaginar, de tenir records, d'emocionar-se?