dijous, 18 de febrer de 2010

OPINIÓ LLIURE?



Com es difon una idea? L'opinió és lliure o està creada pels mitjans? Què us suggereix aquesta imatges sobre el tema dels mitjans?

Podeu treballar el tema de la comunicació clicant el títol.
També podeu llegir més sobre el tema dels mitjans en un dels blocs que segueixo, clicant aquí.

18 comentaris:

Judith ha dit...

Una idea es pot difondre de moltes maneres jo nexplicare una en concret que seria la democràcia i la televisió. Estem en una societat on la televisió forma part de nosaltres cada dia. Això crea que moltes informacions ens les creguem inclòs per algunes persones puguin arribar a ser com Deu el qui estigui parlant. Quan es mira la televisió moltes vegades no ets concient que la majoria d'aquesta es erronia. El nostre sistema polític la democracia no pot admetre que hi hagui cap altre poder polític incontrolat com pot ser la televisió. Per tant la televisió ha d'estar contralada pel govern perquè sinó fins i tot podem arribar al punt que una democracia no existeixi.

Andrea ha dit...

Segons l'autor que vaig llegir, Postman, el mitja de comunicació, que per dir-ho d'alguna manera, ens domina, és la televisió, convertin així totes les idees i noticies en una mena d'espectacle, no deixa lloc per la seriositat, sinó que transmiteixen les noticies i/o els succesos en un tò potser, no adequat. També ens diu, que degut a l'anteriorment esmentat, per saber una noticia regida per la seva seriositat, és millor escollir com a mitjà de comunicació el diari, on no es basa en l'espectacle i està regit per la seriositat amb la finalitat d'informar a la gent de lo succeit. Així doncs també podem dir que la nostra societat està molt desenvolupada, però en alguns recursos com és el tema de la rigurositat en les noticies, és escas.

Andreu Monfà Banyeres ha dit...

Aquesta imatge ens mostra com, avui en dia, estem tan enganxats als mitjans de comunicació, que pràcticament no veiem, diem, o pensem res més del que aquests transmeten. Si realment fos així, significaria que estem privats de llibertat de pensament, ja que, com deia un antic professor, cada cervell és com un pot, en el qual fa falta abocar-hi coneixement per tal de poder-ne extreure després.
Actualment, si no llegim el diari, o no escoltem les notícies del migdia, o no escoltem la ràdio, tenim la sensació que estem aïllats del món real, que no sabem què passa allà a fora, quan podria ser totalment el contrari. És a dir, si només se'ns dóna un tipus d'informació, ometent-ne la més important (o l'essencialment important), com a mètode per tenir la societat controlada, voldria dir que som marionetes de l'estat, esclaus de la comunicació, lloros repetidors, ignorants de fàbrica...
Pel que fa al text que em va tocar llegir, que parlava del temps en el ciberespai, veiem que amb Internet tenim tota la informació que volem, te tot el món i a tothora. Tant podem llegir les notícies d'un diari com el Bondia com d'un diari qualsevol de la resta del món. Tenim les notícies (deixant de banda si aquestes són reals, o més o menys versemblants) no només d'avui, sinó tambéd'ahir o fins i tot de fa 20 anys (o més). Amb aquesta idea del "teletemps" de Javier Echevarria podem pressentir que potser ara el temps ja no és el valor més preuat, com diu la frase "el temps és or", sinó Internet. D'aquesta manera, i tenint en compte la velocitat de la difusió de les idees, potser d'aquí a un temps seria possible sentir dir: "Internet és or".

juli ha dit...

Quan pensem amb el concepte informació es probable que la primera idea que ens aparegui associada és la d'objectivitat. Potser perquè és la "màxima" en base a la qual es "venen" els mitjans de comunicació que coneixem i sobre la que pretenen fonamentar la seva professionalitat. Objectivitat, rigorositat, seriositat, immediatesa, son els desitjos que aquests volen transmetre.
Però a mi m'agaradaria plantejar la idea de fins a quin punt ens es necessària tanta informació. Ens seria possible viure sense tantes "novetats"?.
L'Andreu parla de l'existència d'informació de primera i de segona categoria, informació omesa que podria ser mes important que una altra.
Jo em pregunto si no seria més important pensar més amb la idea de que la la informació és pot anar construint a mesura que la necessitem i que no és necessàriament el producte de la màxima objectivitat possible sinó més aviat tot el contrari?.
Així la importància o el diferent grau de veracitat d'allò que es preten objectiu o millor, dependrà de la possibilitat de contrastació o de discussió que nosaltres en tinguem.
Podríem pensar doncs que la transmissió de notícies, d'idees és una manera de construcció de coneixement i que aquesta construcció depèn de la voluntat individual i lliure d'informar-se i de compartir-ho?. Les coses són com son, el cas es que entre el moment en que nosaltres les captem i el moment en que decidim comunicar-les als altres estem construïnt noves visions de la realitat, no?.

Eduard ha dit...

A més de totes les coses que s'han afirmat en aquests comentaris, quan parlem de difusions d'idees no hem de parlar només de les idees en si, sino també de la seva composició.
Em refereixo al que Nicholas Negroponte es refereix com a àtoms i bits, ja que els bits (idees en si mateixes), no es controlen, i un exemple clar n'es internet on tothom pot donar la seva opinió lliurement.
En canvi, els atoms en un exemple que fica l'autor quan parla sobre uns CD's enviats als EEUU van ser requisats en la seva majoria.

Lorena ha dit...

Un dels mitjans de comunicació amb pes dins de la nostra societat, és l’Internet, podria ser que aquest arribes a transformar la nostra societat radicalment, convertint-la en un àmbit impersonal en que les persones no s’atrevissin a sortir de casa i perdessin tota la capacita de comunicar-se?
Probablement això no passarà.
En els anys seixanta del segle XX va sorgir la televisió, provocant un fenomen molt semblant, es tenia por que trenqués el vincle entre la família i la seva comunicació, tot i el seus contres va enriquir el món social de moltes maneres diferents.
Tant l’Internet com la televisió, en els seus respectius moments de gloria van provocar tanes pors com esperances. Algunes de les pors que provoca l’Internet actualment són, si arribarem a perdre la nostra identitat en el ciberespai? La informàtica ens acabarà dominant? Provocarà un món antisocial? Segons el sociòleg Manel Castells aquest mitjà acabarà creixent ja que facilita l’estructura organitzativa de les grans empreses, als individus els hi obre un gran camp de treball i als polítics els hi permet difondre el seu missatge arreu del món amb molta més eficàcia.

Josep A ha dit...

M'Agradaria porta aquest tema de la difusió d'idees per una altra banda...el del sexisme en els mitjans de comunicació. Sembla que no sigui important, remuntant als anys setanta podem veure que els contes infantils estaven protagonitzats per personatges masculins, els aventurers, els herois i per una altra banda les dones estaven destinades a les feines de la llar i no tenien la major importància, fins i tot podem dir que els animals que apareixien als contes eren homes aproximadament en una proporció de 95 a 1. Tot i que estudis recents detecten que ha canviat alguna cosa respecte al sexisme, no ha estat massa significatiu ja que els protagonistes de series o dibuixos animats segueixen sent homes i si ens parem a observar i analitzar podem veure també que durant els talls publicitaris la corrent continua cap al sexisme. Ens creiem que ens afecta això a l'hora d'actuar? -Jo crec que si, tot i que també s'ha de dir que la dona tant en els dibuixos com en la vida real esta adoptant un paper molt important.

dídac ha dit...

en la primerea pràctica de la difució d'idees quan l'igualem a dos em surt que la idea B és la guanyadora per 45 a 39.
en la segona pràctica quan donem 4 punts a la idea A i continuem amb 2 punts a l'idea B, guanyen els de l'idea A nomes 45 a 41.
s'emacabe la bateria!!!!!

Eduard ha dit...

En l'exercici, ens trobem amb l'oportunitat de exemplificar la difusió d'una idea, apareixent els promotors dels quals en podem elegir la quantitat per a més tard observar el resultat. En el meu cas, els resultats han estat els següents :
Primerament amb el mateix nombre de promotors, en la primera simulació, l'idea B ha estat la que ha obtingut més del 60% del suport de la població, en la segona, ha estat justament al contrari, essent l'idea A la guanyadora però sense arribar al 60%. Finalment amb la tercera simulació ha esdevingut en empat.

En canvi, poem observar que quan elevem la quantitat de promotors en una idea en concret, ja sigui la A o la B, la idea guanyadora esdevé la que en un principi té més promotors, tot i que en la tercera simulació, ha esta la que en tenia menys la que ha obtingut un percentatge més elevat

D'aquestes experiències en podem extreure les següents conclusions, la difusió d'una idea sempre dependrà de la quantitat de promotors, venedors latents i setciències ( afins a l'idea ) ja que aquests són els que la difonen amb una velocitat més elevada.

Dídac ha dit...

Segons el punt de vista de Jean Baudrillard la difusió de l'informació sigui quin sigui el seu contingut(polític, pedagògic, cultural)el propòsit es sempre incloure algun sentit, es a dir, informar millor o elevar el nivell cultual de les masses entre altres. Però aquest sistema no ha tingut èxit i el que realment importa a les masses és l'espectacle, es a dir, ens resistim escandalosament a una comunicació racional. Jean també ens diu que tots els intents per convertir l'informació en continguts seriosos han set nefastos i que fins i tot les masses hem arribat al punt d'idolatrar tots els continguts mentre es resolguin amb una seqüència espectacular.
En relació a l’imatge opino que representa el que està passant actualment, ja que cada vegada intentem pensar el mínim possible (ja sigui per l’estrès de la feina o perquè cada vegada som més tontos) i ens creiem tot allò que ens diuen als mitjans de comunicació encara que l’informació sigui errònia. A més com més ignorants siguin les masses més fàcil es dominar-les i així doncs som un blanc fàcil.

Dídac ha dit...

segons el punt de vista de Jean Baudrillard la difusió de l'informació sigui quin sigui el seu contingut(polític, pedagògic, cultural)el propòsit es sempre incloure algun sentit, es a dir, informar millor o elevar el nivell cultual de les masses entre altres. Però aquest sistema no ha tingut èxit i el que realment importa a les masses és l'espectacle, es a dir, ens resistim escandalosament a una comunicació racional. Jean també ens diu que tots els intents per convertir l'informació en continguts seriosos han set nefastos i que fins i tot les masses hem arribat al punt d'idolatrar tots els continguts mentre es resolguin amb una seqüència espectacular.
En relació a l’imatge opino que representa el que està passant actualment, ja que cada vegada intentem pensar el mínim possible (ja sigui per l’estrès de la feina o perquè cada vegada som més tontos) i ens creiem tot allò que ens diuen als mitjans de comunicació encara que l’informació sigui errònia. A més com més ignorants siguin les masses més fàcil es dominar-les i així doncs som un blanc fàcil.

Jeny ha dit...

A traves del simulador del edu365 hem fet la prova de difondre dos idees, la primera amb un promotor i la segona amb dos. Podem veure que la idea es difon amb molt poca velocitat i que al final la idea amb dos promotors es difón el doble que la d'un promotor. Si ho fem, per exemple, amb dos i cuate promotors, el resultat es el mateix, però amb una velocitat molt més ràpida.

jeny ha dit...

Després de fer de nou la mateixa experiència i fer l'experiment amb molts nombres diferents de promotors veiem que el resultat general sempre és el mateix (sempre guaya la idea amb més promotors) però el percentatje exacte de població captada per cada idea depen de la probavilitat i cada cop és diferent, encara que fiquis el mateix nombre de promotors.

Lorena ha dit...

Després de realitzar la simulació d’un procés de difusió, m’he adonat que en totes les simulacions ha guanya la idea B.
Vaig començar la simulació amb dos promotors per a cada idea, la primera vegada la idea A va obtenir un 17’0 i la idea B un 67’0, la segona vegada la idea A obté un 41’0 i la idea B un 43’0 i en l’última simulació la idea A obté 9’0 i la B 75’0.
En la segona pràctica vaig augmentar el nombre de promotors de la idea A, deixant els mateixos en la idea B, d’aquesta manera n’hi havia 4 en la A i 2 en la B. En la primera simulació la idea A va obtenir un 43’0 i la idea B estranyament el mateix, la segona vegada la A 24’0 i la B 60’0 i l’última vegada 22’0 la A i 64’0 la B.
En un difusió d’una idea els promotors són els quals tenen el paper principal, segons com duguin a terme la seva expansió triomfarà més una idea o una altra, ja que la població no participarà en la difusió d’aquestes idees, fins i tot alguna part de la població ni estarà al corrent.

Lorena ha dit...

COMENTARI DE LA LLEI DE DIFUSIÓ

Pel que fa a la llei de difusió de la moda hi ha factors que no es tenen en compte respecte la societat, un d’ells podria ser el factor psicològic,molt important i que moltes vegades pot regir les decisions dels membres d’una societat, aquests poden seguir les tendències de moda que llencen els promotors per por a ser rebutjats o criticats, per tant aquest és un factor que actualment està dominant la societat d’alguns indrets del món.
Per tot el contrari, hi ha persones que tot i formant part de la societat més avançada, es resisteixen a seguir les tendències de la moda actual, aquests podríem dir que són ells els únics que decideixen com volen vestir, però també podem trobar societats d’alguns indrets del planeta que encara estan molt endarrerides i no els hi arriba aquestes tendències, aquests si que no poden decidir sobre la seva moda, ja que no entenen coneixement.
Després de tot això crec que la moda és un dels factors que mou més massa de persones, tot i que hi ha algunes excepcions que no segueixen les tendències del moment.

OLGA ha dit...

Els mitjans de comunicació són una eina imprescondible per a la difusiño d'una idea, amb la ideologia que tingui. Ja que avui en dia, per exemple, en la televisió hi ha diferents canals i la majoria alhora de donar una noticia l'enfoquen desde la ideologia que representa aquell canal. La gent, quan obra la televisió tendeix a veure aquells canals que sñon afins amb la seva ideologia. Aixo es evident que també consiciona la manera de donar o explicar una noticia. El mateix passa en la radio, i es pot dir que en tots els mitjans de comunicació que coneixem.

En el segle XIX, el diaris i les revistes eren el mitjà més important, però un segle més tart la televisió es va impossar, influint en les actituds i opinions de les persones.

Per començar a parlar del tema que hem va tocar treballar a classe m'agradaria fer referència a una frase que hem va semblar important. "Els mitjans de comunicació juguen un paper crucial an la configuració de la nostra comprensió del món". Per tant el que ja havia dit, nosaltres ho veurem tal i com ells ens ho mostrin.

Tornat al tema, em va tocar un text on parlava de l'efecte en els nens de la violència en la televisió. La violència és un factor que trobem molt subint en la televisió. fins i tot en els dibuixos animats, fets i creats exclusivament per als nens. Els programes de televisió mostren 7,5 episodis violents a cada hora, i els que contenet nivells més grans en violència són els dibuixos animats, com ja haviam dit.

Sobre aquest tema, els efectes provocats per la televisió, s'han fet diferents investigacions. Algunes consideren que els nens reaccionen de forma passiva i no els afecta en la seva conducta tot allò que veuen. D'altres investigadors insisteixen que aquesta violència gratuita els nens la interpreten i la relacionen en les seves vides quotidianes, però no només la violència, sinó actituds en general que es presenten i s'interpreten en la televisió.

Andreu Monfà ha dit...

Comentari de la pràctica "Simulació d'un procés de difusió".

Un cop realitzat aquest experiment per tres vegades, i canviant el nombre de promotors, hem pogut observar que el resultat no és sempre el mateix, sinó que tot depèn de l'atzar, de si els promotors es troben amb més o menys població. En el meu cas, doncs, s'ha donat el triomf de la idea A dues vegades consecutives, després de la victòria o èxit de la idea B, tenint en tots tres casos, el mateix nombre de promotors per cada idea. Seguint amb l'experiment, i havent augmentat el nombre de promotors en la idea B, els resultats han estat sorprenentment els mateixos (referint-nos al nombre d'èxits per cada idea, no pas al resultat en percentatges). Si comparem els meus resultats amb els de la resta dels companys, observem l'evidència del que dèiem al principi, que tot depèn del nombre de persones amb què topa cada promotor de cada idea.
Hem de tenir en compte, però, que en aquest model de simulació, els individus no poden canviar d'opinió una vegada ja s'han decantat per una idea, cosa que succeeix en la realitat.
Pel que fa a la meva hipòtesi d'epidèmia social (l'expansió de la idea del Facebook com a xarxa social més important), la Montse m'hi va escriure, un cop corregit l'exercici, les preguntes següents:
- Creus que han estat els connectors els elements clau?
- Quin tipus de dades recolliries i com per saber quin ha estat l'element clau en aquesta difusió?

Responent a la primera pregunta d'una manera subjectiva, crec que l'element clau no han estat els connectors, tot i tenir el seu paper en la difusió d'aquesta idea, ja que, personalment, vaig conèixer el Facebook a través dels amics, la gent de l'institut, els més propers, etc.. No va ser fins un temps després, que vaig notar com aquesta idea es transmetia a gran velocitat a través de promotors (líders d'opinió, periodistes...).
Pel que fa a la segona qüestió, crec que per saber quin ha estat l'element clau en aquesta difusió, s'hauria de recórrer a l'enquesta, en la que, per damunt de tot, es preguntaria com va arribar "la idea" a l'individu, qui la hi va transmetre, i en quin ordre si es tracta de més d'un tipus de difusor.

M'agradaria afegir, no com a informació important sinó per simple gosadia, que jo no m'he fet cap compte d'usuari a Facebook, i no tinc intenció de fer-ho, a no ser que això em porti a la felicitat (cosa que dubto molt), ja que, com em sembla recordar, Hume defensava que l'home tendeix a actuar per arribar a un fi: ser feliç.

the_last_night_forever ha dit...

Les idees es poden difondre de moltes maneres i sobretot estan subjestionades perque la persona que crea aquestes idees ho fa basanse en ella mateixa i per lo tan sempre estara donante la seva opinió de una forma o de una altra,aixó ens porta a que l´opinió no es lliure tu pots ser un pensador lliure per o tard o d´hora acabaras pensan condicionadament,tu penses d´una forma perque la sociedad t´ha condicionat hi ha unes normes que ens han inculcat desde petits i ens condicionen la nostra manera de ser i d´actuar , per lo tan no som lliures per tenir una opinió propia sense condicionament ja que em set condicionats desde petitis per pensar d´una determinada forma.