L'ESTAT I LA VIOLÈNCIA

- Bon dia, en què puc servir-lo?

Llibreria Catalònia

- Bon dia. Doncs, miri, voldria fundar un nou Estat, i he vingut a assessorar-me. Vostè em podria orientar una mica i ensenyar-me'n unes quantes mostres?

- És clar. Deixi'm mostrar-li una de les definicions d'estat més vigents en l'actualitat. El filòsof i sociòleg alemany Max Weber descriu l'Estat com una organització que té el dret excloent d'utilitzar la violència física directa contra els membres del seu domini territorial, amenaçar de fer-la servir, o a autoritzar a tercers d'emprar-la.

- Caram, què bèstia!

- Sí, ja sé que resulta poc atractiva i engrescadora aquesta visió, però si ho considerem bé, té el seu sentit. De fet, si no fos així, qualsevol faria servir la violència quan li convingués. És pel bé dels mateixos ciutadans, doncs, que l'Estat ha de ser l'únic legitimat a exercir la violència.

- Però, per altra banda, segons aquesta teoria, l'Estat és, en sí mateix, violent. I al revés: la violència d'Estat queda sempre legitimada pel sol fet de ser exercida per l'Estat. I llavors no podem jutjar mai aquesta violència! Si això fos veritat, no hi hauria cap Estat «dolent», ja que aquell qui determina què es pot i què no es pot fer és l'Estat! Això i l'absolutisme és el mateix no?

- Naturalment, aquesta violència hauria de ser acatada pels membres de la societat.

- I si no l'acaten?

- Mmmm... Ja veig que li hauré de mostrar una altra teoria una mica més antiga, però que té la virtut de ser una de les primeres teories de l'Estat. És tan primerenca, que quan es va fer ni tan sols n'existia cap, d'Estat. En aquell temps els europeus patien sota el jou de l'absolutisme, dels poders imperials i dels monarques que exercien el seu poder arbitrari sobre ells. John Locke, filòsof i metge anglès, reclamava llavors una forma de poder diferent. El poder havia de ser legítim, però la seva legitimitat no venia donada pel sol fet de ser exercida per l'Estat mateix, ni per les seves lleis, sinó per la seva obediència als interessos del poble.

- Un Estat obedient? Però continua tenint el monopoli de la violència, no?

- Sí, però aquesta només és legítima si amb ella l'Estat compleix la funció per al qual ha estat creat pel poble.

- Quina és aquesta funció?

- A veure, pensi una mica. Algú estaria disposat a subjugar-se voluntàriament a un Estat que violés els seus drets?

- És clar que no. De fet, si l'Estat fos el producte de la voluntat popular, la seva funció hauria de ser necessàriament la de garantir els drets socials i polítics dels individus. I és llavors quan seria legítim.

- Exacte. I a més, si compleix aquesta funció, llavors els individus no es rebel·laran, seria absurd. Qui es rebel·laria contra un poder que garanteix el seus drets? Al contrari: el defensaria perquè és aquella institució de la qual els individus s'han dotat per protegir-se mútuament.

- Llavors en un Estat la rebel·lió és impossible?

- Tècnicament sí. Si es rebel·len és precisament perquè la violència de l'Estat s'ha girat contra ells, i per tant ja no està legitimada. De fet, podríem dir que l'Estat ha desaparegut per donar pas altre cop a les antigues formes de poder autoritari.

- La rebel·lió contra un Estat que ha deixat de ser-ho per convertir-se en una forma de poder arbitrària és, per tant, necessàriament una forma d'autodefensa?

- Segons la teoria de Locke sí.

- D'acord, doncs ja me la pot embolicar. Me l'emporto!

LLOPS AL ZOO

Dilluns 6 de febrer de 2017. 18:27h. Un zoològic qualsevol. Des de dalt d'un arbre, Lou Andrea Salomé, davant l'espectacle de les gàbies, reflexiona amb el seu col·lega Friedrich Nietzsche: «Els llops han estat una espècie considerada enemiga de l'home, sobretot per la seva voracitat a l'hora d'atacar els seus béns més preuats. Allò que ens fa més por del llop és la seva llibertat i salvatgia, i és aquesta la raó per la qual l'odiem i el considerem una bèstia malvada, però el llop s'estima a sí mateix, s'estima els seus ullals, la seva ferocitat, la seva força. La domesticació és l'obsessió dels humans, i és la condició per viure en societat. Però, és que el llop té alguna raó per deixar de ser lliure?»

Lou Andreas-Salómé amb Friedrich Nietzsche i Paul Ree, el "Cercle dels esperits lliures"

 

 

Els vigilants del zoo escolten atentament el seu cap, Thomas Hobbes, justificant la seva tasca. «L'home és un llop per a l'home. La seva naturalesa és egoista i malvada, avariciosa i delerosa. Cal defensar-lo, doncs, de si mateix. Cal instaurar un poder fort, però per ser fort, cal que aquest sigui consentit. Els homes són malvats, però també són raonables. S'estimaran més la seguretat de la gàbia, encara que tothom es quedi sense llibertat, que no pas haver de patir per la seva propietat o per la seva vida. El pacte social ha de ser volgut sí, però a partir d'aquest moment ja no hi ha marxa enrere: el pacte és irreversible. Els ciutadans han cedit el seu poder a l'Estat sobirà, i és aquest qui defineix què està bé i què no, aquell qui castiga el criminal, i protegeix el ciutadà. Qui es posa contra l'Estat i desobeeix la llei, doncs, es posa contra tots els ciutadans. La vostra feina és evitar que ningú trenqui el pacte.»

De la ràdio d'un visitant se senten les declaracions d'un representant del Tribunal Constitucional. «Qui va contra la constitució va contra la democràcia. Qui va contra la constitució va contra la democràcia. Qui va contra la constitució va contra la democràcia. Qui va contra la constitució va contra la democràcia.»

Salten espurnes de darrera uns matolls. És John Locke amb una radial intentant serrar els barrots d'una de gàbies. «Val més l'estat de llibertat del llop que no pas la submissió a un poder totalitari i arbitrari! Qui voldria entrar dins un pacte irreversible? Qui, per poc que s'estimés a si mateix, voldria renunciar a la seva llibertat a canvi de qualsevol altra cosa? Qui renunciaria al dret de defensar-se a si mateix per posar-se en mans d'un poder arbitrari, d'unes lleis que ja mai podran ser de la seva incumbència? Sense llibertat no hi ha seguretat, perquè una llei que m'encadena és una llei que em posa en perill. Tot aquell qui em priva de llibertat està amenaçant la meva seguretat, perquè posa la meva sort a les seves mans. És cert que el pacte per constituir un estat ha de ser voluntari, evidentment, però també ha de ser reversible: si el poder no compleix la seva part del pacte, la societat té dret a desobeir-lo. I no és honest parlar aquí d'un acte d'il·legalitat com un crim: bé i el mal ja existien abans de la llei. No és una qüestió de legalitat, sinó de legitimitat.»