Avui a
Ràdio-Diògenes retransmetem en directe el diàleg fictici entre
un fuster, un músic, Sòcrates i Gòrgias. Com en tots els diàlegs
socràtics, allò que encén la conversa i el pensament és la
voluntat d'aclarir conceptes i de trobar definicions precises. Sembla
que la discussió està en un punt interessant i alhora complicat:
els mitjans.
F:
Un mitjà és un instrument, no una eina.
M:
Però és cert que tant l'instrument com l'eina són relatius a una
finalitat.
F:
Posem exemples concrets. Instruments són, per exemple, un violí,
una flauta o un piano. Eines són, per exemple, un martell, una
barrina, unes alicates. Cada eina serveix per a una cosa, i és la
més apropiada per aquella finalitat. Com millor és l'eina, millors
els resultats. No és el mateix fer una taula amb un bon ribot que a
amb una motoserra. Serà una taula, però serà una taula dolenta.
L'eina no canvia la cosa, la fa possible.
S:
Però també cal ser un bon fuster. Un bon fuster voldrà fer bons
mobles (per què n'hauria de voler fer de dolents?) i a tal fi triarà
les millors eines. Si no, no és un bon fuster.
M:
D'acord, fuster, ja ho entenc. L'instrument és diferent. Modifica el
seu producte. El compositor tria l'instrument segons l'efecte que vol
aconseguir en l'oient. No és el mateix tocar una mateixa peça amb
la flauta que amb el piano. Segons quin instrument s'empri, la peça
tindrà un efecte o un altre sobre aquell qui escolta. Podem dir que
l'instrument és ja part del producte.
Gòrgias:
I el llenguatge, no és alguna cosa semblant? No és el mateix
explicar la mateixa cosa amb dos llenguatges diferents. De fet, deixa
de ser la mateixa cosa quan l'expliquen dues persones diferents,
només pel fet que fan servir paraules, tons i expressions diferents.
Cap és millor que una altra, simplement són diferents expressions
de realitats diferents. Si el violí és un instrument perquè canvia
la realitat, llavors el llenguatge també ho és. I si els
instruments són mitjans, llavors el llenguatge també és un mitjà.
Ràdio-Diògenes:
I encara podríem dir que mitjans són, per exemple, la premsa
escrita, la ràdio, la televisió. Què tenen en comú amb els
martells i els ribots, Sòcrates?
S:
De la mateixa manera que ser bon fuster implica triar les millors
eines per fer bons mobles, i ser bon músic implica fer i voler fer
bona música i triar l'instrument més adequat per a cada peça,
igualment el bon comunicador no només ha de voler ser veraç, sinó que ha de saber ser-ho, ha de triar el millor llenguatge per
a cada cosa. Si no, ja deixa de ser veraç.
F:
Podem dir, doncs, que un instrument no és una eina, però que tenen
una cosa en comú: qui els fa bons és aquell qui els fa servir.
M:
Sembla que estem d'acord en això.