L'ORIGEN DELS CARAPÀL·LIDES

Primer vam canviar la calefacció elèctrica per estufes de gas butà. Després vam decidir prescindir de la nevera i anar a comprar el menjar diàriament. Més endavant, vam veure que havíem de prescindir d’hores de son per poder posar rentadores i assecadores durant la nit. També per planxar, dutxar-nos, eixugar-nos els cabells, escalfar la casa, carregar el cotxe... De nit era més barat fer tot això.

Però continuàvem sense poder fer front al cost de la vida, i anàvem mortes de son a la feina. Llavors vam prendre la decisió de començar a viure de nit i matinada, i a dormir de dia. Això suposava deixar la feina, però sortia més a compte que no pas pagar les despeses de l’electricitat. A més, ens estalviàvem els diners de carregar la bateria del cotxe per anar a la feina. Tanmateix, calia sortir a comprar queviures, i això demanava diners i hores diürnes.

Per això vam començar a crear comunitats on només treballaven algunes persones, les que tenien sous més elevats, els quals es posaven a disposició de la comunitat. Només aquests, i la canalla que anava a l’escola, vivien de dia. Les altres vivíem de nit i fèiem torns per anar a comprar menjar, butà i productes d’higiene durant el dia. Vivíem, llegíem, xerràvem i treballàvem de nit, procurant no fer massa soroll perquè els treballadors assalariats i els escolars poguessin dormir. I quan despuntava el dia, esmorzàvem tots junts, ens fèiem una abraçada, i cadascú continuava amb el seu torn.

I com nosaltres, hi havia moltes comunitats que vivien per torns, al ritme que marcaven les hidroelèctriques.

Així fou com es van anar creant dues grans classes socials: els 100% diürns i els semi-nocturns. Amb el temps, aquests últims vam començar a desenvolupar mercats, escoles i altres serveis nocturns, perquè ens resultava molt més pràctic i no havíem de perdre hores de son per anar a comprar, a curar-nos o a formar-nos. Fins al punt que molta gent que treballava de dia va deixar de fer-ho, ja que li era més fàcil socialitzar-se per la nit, i també es van començar a crear llocs de treball nocturns per cobrir les necessitats d’aquest món paral·lel.

I així fou com les dues grans classes socials van passar a ser com dues espècies diferents que vivien en mons oposats: els diürns o «cara-rosades» i els nocturns o «cara-pàl·lides». Fins ara. Naturalment, al govern només hi ha cara-rosades que legislen conforme als seus interessos i necessitats, com és natural. Però cada dia som més i més cara-pàl·lides amb una organització i una economia pròpia. Però més tard o més d’hora faran falta treballadors diürns. Ens hem de preparar per quan ens vinguin a buscar.