 |
| Imatge: La resistència holandesa durant l'ocupació nazi. Font: Wikimedia Commons |
- Ostras noi,
mira que quedar als lavabos d'homes! No és gaire discret que una
dona hi entri... Vinga, ràpid! Tens els pasquins?
- Xxxt! Sí!
Té! Però no sé si servirà de res tot això. Crec que ens
arrisquem molt per repartir uns paperets amb molta lletra, que potser
algú es llegirà, però que no canviaran res. A més, amb aquest
títol... “Jakobs i el dret penal de l'enemic”, què carai és
això?
- Cal que la
gent ho conegui! És un aspecte clau de la filosofia del dret! I la
influència de les tesis de Jakobs s'està estenent pels sistemes
jurídics a nivell mundial, i també aquí. Per Jakobs, les lleis no
són una eina per fomentar la convivència, ni parteixen del poble,
ni són per a protegir els drets individuals, sinó per a protegir
l'Estat. Les normes jurídiques no són per a evitar la guerra, sinó
que la guerra és precisament el nucli de la seva definició.
- Què vol dir
això? El dret provoca la guerra?
- Més o
menys. La teoria del dret de l'enemic separa la població en dues
espècies de gent: les persones i els enemics, que són considerats
com a no-persones.
- Però com es
pot ser una no-persona?
- Filosòfica
i jurídicament es considera que una persona és un subjecte amb uns
drets inalienables, que a la no-persona no se li reconeixen. Segons
aquesta doctrina, aquell qui es posicioni en desacord amb el poder
constituït, amb les lleis vigents o amb l'ordre jurídic, s'està
autoexcloent del pacte social, i renuncia “voluntàriament” a la
seva protecció legal.
- Així tu i
jo no som persones? Però si només fem resistència pacífica!
- És igual.
Per Jakobs, qualsevol que vulgui canviar l'ordre establert, s'està
posicionant com a enemic de la societat, i ha de ser tractat, no
segons les normes del dret, sinó segons les normes de la guerra.
- Així, si
ens enxampen, perdem els nostres drets?
- Sí, i el
més greu és que no cal que ens enxampin! Només cal una sospita, ja
que el dret penal de l'enemic es caracteritza per la seva obsessiva
voluntat de prevenció. Per Jakobs són tan importants les intencions
com els fets provats, per això les mesures repressives i de control,
així com la presó preventiva, són les seves eines fonamentals.
- Ni que
fóssim terroristes!
- Precisament
és l'Estat qui diu què i qui és terrorista. A partir d'aquí, per
defensar la societat del terrorisme, l’Estat té dret a exercir un
terrorisme penal.
- Caram amb el
tal Jakobs! Però d'on ha tret aquestes idees?
- Les tesis
que Günter Jakobs va formular el 1985 beuen directament del jurista
nazi Karl Schmitt, president dels col·legis d’advocats del Reich!
Aquest tal Schmitt es va refugiar després a l'Espanya de Franco, i
el ministre Fraga Iribarne el va nomenar membre d’honor de
l’Instituto de Estudios Políticos franquista l’any 1962. A
partir d'aquí, ja pots imaginar la influència que va tenir en els
estudis de dret a les universitats espanyoles, i en els mètodes de
la “lluita contra el terrorisme” amb el terrorisme d'Estat, com
en el cas dels GAL, fins als nostres dies, amb la llei Mordassa.
- Hòstia!
Tens raó, tot això s'ha de saber! Hem de repartir això perquè la
gent vegi lo fatxes que arriben a ser!
- Bé, salvant
les distàncies, perquè en la teoria de Jakobs no és el Führer qui
determina el dret, sinó que aquest neix d'una cambra legislativa
escollida democràticament, però que pot usar el seu poder contra
una minoria.
- Rehòstia!
Així la democràcia es pot convertir en un règim totalitari, si la
teoria d'aquest tal Jakobs s'imposa. Porta els pasquins, que t'ajudo
a repartir-los!
