dimecres, 19 de novembre del 2014

EL 20N I EL DIA MUNDIAL DE LA FILOSOFIA


Si busquem 20N al Google, trobarem moltes efemèrides, però no hi trobarem el Dia Mundial de la Filosofia. De fet, ni tan sols hi ha un dia fix per a aquesta ocasió. El 29 de juliol de 2005, la Conferència Internacional de la UNESCO va proclamar el Dia Mundial de la Filosofia, a celebrar el tercer dijous del mes de novembre de cada any (d'entrada, recordar la fórmula ja és una mica complicat). Aquest fet és, per una banda, una bona notícia, en tant que la filosofia és reconeguda com un valor a protegir i a fomentar, donada la seva capacitat d'estimular el pensament i l'esperit crític, especialment entre els joves. Però per altra banda és molt mal senyal: quan et dediquen un dia, és que estàs molt malament. Hi ha dies per totes les «causes perdudes»: dia de la dona, dia de l'alliberament gai, dia de la bicicleta, dia sense alcohol, dia contra la violència, dia dels Drets Humans... Normalment, un dia en el calendari és una bona manera de fer proclames en favor d'alguna cosa bona, però sense la voluntat real de posar els mitjans per dur-la a terme. Mentrestant, a Barcelona, la iniciativa d'alguns professors del sector ha impulsat un festival de filosofia, el Barcelona Pensa, punt lluminós enmig de la fosca cova, que brillarà fins el 22 de novembre.
La complicada fórmula ha fet que enguany el Dia Mundial de la Filosofia coincidís amb l'efemèride de la mort del dictador, casualitat que dóna molt a pensar. I és que d'aquell succés en podríem dir mort i resurrecció, perquè tot i que certament el règim va canviar radicalment la seva aparença, la seva essència continua pervivint i incidint en molts aspectes de la vida política i social del país (estic parlant d'Espanya, però també de Catalunya), fins al punt que avui encara estem lluitant per una educació pública, de qualitat, democràtica i en català, que formi persones lliures, autònomes i crítiques. Mentre a França la filosofia està de moda, i està present tant en les escoles de primària com en escoles d'adults o universitats populars, en el nostre país, la reflexió i la crítica dins l'educació obligatòria es reserven per una hora a la setmana, i encara amenaçada pel desplegament de noves lleis que impliquen eliminar-la del tot. Aquest fet es dóna en un context en el qual els dos marcs legals, el català i l'espanyol, lluny d'apostar per una escola lliure i democràtica, promouen les subvencions a escoles privades, les retallades a l'ensenyament públic, la pujada de les taxes a la universitat, i també la desaparició pràctica dels Consells Escolars (òrgans de participació de pares i mares, alumnes i professors en la presa de decisions en els centres educatius), entre altres despropòsits.
Avui, doncs, a 39 anys del canvi de règim, un moviment integrat per mares, pares, alumnes i professors, la Marea Groga, està recollint signatures per promoure una Iniciativa Legislativa Popular, que proposa una reforma de la llei de l'educació a debatre en el parlament català. Cal recollir 50.000 signatures fins al març. 50.000 signatures per demanar als nostres representants que no es sotmetin a la llei Wert, i que canviïn el rumb de l'educació pública catalana, que ara es dirigeix cap a la privatització, l'adoctrinament i l'apatia.

Enllaços:

dilluns, 10 de novembre del 2014

ESCLAU VOLUNTARI


La Boëtie, J.S. Mill i Plató han rebut l'encàrrec de projectar un estat ideal, i discuteixen com hauria de ser allò que anomenen la Nova Utopia.

MILL: Hauria de ser un Estat on tothom fos lliure.
LA BOËTIE: No hi ha cap animal que es deixi caçar tan aviat com els pobles, que s'adapten a la servitud a la més petita carantoina que se'ls faci. Així de minso és el preu de la llibertat. El més llest no abandona la seva escudella per recobrar la llibertat de la república de Plató. (1)
MILL: Benvolgut Etienne, no entenc la llibertat d'aquesta manera. Jo parlo de la llibertat de triar menjar-se l'escudella o no. En canvi, la llibertat a la república de Plató és sotmetre's a la voluntat d'un savi.
PLATÓ: Exacte, però recorda que la voluntat del savi està sotmesa a la seva raó, no al seu estomac.
MILL: És veritat, el savi és lliure, perquè no es deixa subornar pels seus apetits. Però els que es sotmeten a ell no podem dir que siguin lliures. Hauríem de fer una democràcia, no una dictadura de savis. La llibertat és poder decidir.
PLATÓ: En efecte, estimat John Stuart. Però no pots negar que qui pot decidir allò que és millor o pitjor és només aquell qui ha deliberat. Hem de deixar decidir aquells qui es deixen dominar per una dosi de plaer? O deixen enlluernar el seu enteniment per missatges irradiants d'una llum falsa?
MILL: D'acord, per a tu els desitjos no són importants, i cal sotmetre'ls a la deliberació racional. Però, què passa amb el desig de llibertat?
LA BOËTIE: Jo crec que els homes no desitgen la llibertat, perquè si la desitgessin, la tindrien. Com pot ser que tants i tants homes, pobles i nacions sofreixin un sol tirà, que no té més poder que aquell que es dóna a ell mateix? Doncs perquè és més còmode sofrir-lo que contradir-lo! (2)
PLATÓ: Amics, jo crec que la llibertat no pot ser un desig que es contraposa a altres desitjos més temptadors, sinó que és la capacitat d'escollir fonamentada en la reflexió i el coneixement. Aquest és el savi, i aquest ha de governar. A aquell que no delibera i que no s'interessa pels afers de ciutat, en grec l'anomenem idiota. Ho trobaria una irresponsabilitat donar el govern de la ciutat a un idiota, i encara més a molts!
MILL: D'acord, això no t'ho puc discutir, però llavors, només ens queda la dictadura de savis?
PLATÓ: En cap moment he parlat de dictadura, sinó de govern de savis.
LA BOËTIE: Doncs fem savis els ciutadans.
Silenci. La tasca de formar ciutadans, o de com fer que esdevinguin persones deliberants i autònomes no sembla fàcil d'entrada. El projecte de la Nova Utopia resta encara pendent. Fins on els portarà la discussió?

(1) LA BOËTIE, Discurso de la servidumbre voluntaria o el Contra Uno. Tecnos, Madrid, 1986. Cap. 6