Dilluns
6 de febrer de 2017. 18:27h. Un zoològic qualsevol. Des de dalt d'un
arbre, Lou Andrea Salomé, davant l'espectacle de les gàbies,
reflexiona amb el seu col·lega Friedrich Nietzsche: «Els llops han
estat una espècie considerada enemiga de l'home, sobretot per la
seva voracitat a l'hora d'atacar els seus béns més preuats. Allò
que ens fa més por del llop és la seva llibertat i salvatgia, i és
aquesta la raó per la qual l'odiem i el considerem una bèstia
malvada, però el llop s'estima a sí mateix, s'estima els seus
ullals, la seva ferocitat, la seva força. La domesticació és
l'obsessió dels humans, i és la condició per viure en societat.
Però, és que el llop té alguna raó per deixar de ser lliure?»
 | |||
| Lou Andreas-Salómé amb Friedrich Nietzsche i Paul Ree, el "Cercle dels esperits lliures" |
Els
vigilants del zoo escolten atentament el seu cap, Thomas Hobbes,
justificant la seva tasca. «L'home és un llop per a l'home. La seva
naturalesa és egoista i malvada, avariciosa i delerosa. Cal
defensar-lo, doncs, de si mateix. Cal instaurar un poder fort, però
per ser fort, cal que aquest sigui consentit. Els homes són malvats,
però també són raonables. S'estimaran més la seguretat de la
gàbia, encara que tothom es quedi sense llibertat, que no pas haver
de patir per la seva propietat o per la seva vida. El pacte social ha
de ser volgut sí, però a partir d'aquest moment ja no hi ha marxa enrere: el pacte és irreversible. Els ciutadans han cedit el seu
poder a l'Estat sobirà, i és aquest qui defineix què està bé i
què no, aquell qui castiga el criminal, i protegeix el ciutadà. Qui
es posa contra l'Estat i desobeeix la llei, doncs, es posa contra
tots els ciutadans. La vostra feina és evitar que ningú trenqui el
pacte.»
De
la ràdio d'un visitant se senten les declaracions d'un representant
del Tribunal Constitucional. «Qui va contra la constitució va
contra la democràcia. Qui va contra la constitució va contra la
democràcia. Qui va contra la constitució va contra la democràcia.
Qui va contra la constitució va contra la democràcia.»
Salten
espurnes de darrera uns matolls. És John Locke amb una radial
intentant serrar els barrots d'una de gàbies. «Val més l'estat de
llibertat del llop que no pas la submissió a un poder totalitari i
arbitrari! Qui voldria entrar dins un pacte irreversible? Qui, per
poc que s'estimés a si mateix, voldria renunciar a la seva llibertat
a canvi de qualsevol altra cosa? Qui renunciaria al dret de
defensar-se a si mateix per posar-se en mans d'un poder arbitrari,
d'unes lleis que ja mai podran ser de la seva incumbència? Sense
llibertat no hi ha seguretat, perquè una llei que m'encadena és una
llei que em posa en perill. Tot aquell qui em priva de llibertat està
amenaçant la meva seguretat, perquè posa la meva sort a les seves
mans. És cert que el pacte per constituir un estat ha de ser
voluntari, evidentment, però també ha de ser reversible: si el
poder no compleix la seva part del pacte, la societat té dret a
desobeir-lo. I no és honest parlar aquí d'un acte d'il·legalitat
com un crim: bé i el mal ja existien abans de la llei. No és una
qüestió de legalitat, sinó de legitimitat.»
