dilluns, 19 de setembre de 2011

PLATÓ I LA FÀBRICA D'OMBRES

Una vegada més, una cançó de Mazoni m'inspira una entrada (o millor, una finestra) per a l'Habitació Xinesa: "Apocalipsi Now", un retrat modern de la caverna de Plató, només il.luminada per llums artificials i flaixos efímers. Una realitat construida pels mitjans: publicitat, tertúl·lies radiofòniques, pel.lícules de molt dubtosa qualitat, espectacles grotescos, golejades substitutives de fanatismes religiosos i altres subproductes de la indústria mediàtica; una fàbrica d'aparences espesses que es fan opaques i es materialitzen  en una mena de realitat, no pas per la seva autenticitat, sinó per la quantitat de quilowats que exhibeixen. Noam Chomsky en diu "la fàbrica del consens".
Si això és així, som encara al fons de la caverna com aquells presoners encadenats  que Plató, ja al segle V aC, pretenia alliberar, projectant la seua República ideal. No són vint, sinó vint-i-cinc segles de captivitat. És que realment es pot sortir del món de les aparences, i guaitar la realitat a ull nu, o bé és que l'ésser humà és mediàtic per naturalesa i, com diria Nietzsche, s'autoenganya per no veure la seva pròpia misèria, per fàstig de sí mateix?




El món de les ombres s'il·lumina amb flaixos de vint-i-cinc segons
on les pells són sempre tant fines i les mirades com fel·lacions
Publicitat de nit i de dia proclamant la joventut eterna
ara Plató ja sabria el que hi ha més enllà de la caverna
Tan se val, tots ho fem, tots comprem, però qui compra és sempre esclau
Apocalipsi now


Sentim tertúl·lies de qualsevol tema per gentilesa de la mateixa gent
com si el mecànic et pogués vendre el pa i els taxistes medicaments
Periodistes que busquen l'escletxa on la vida es torna grotesca
construint la llei a base d'excepcions amb la convicció d'una secta
La veritat ha emigrat, i ja només ens queda la por, per dir-ho suau
Apocalipsi now


Quan el davanter enganya a l'àrbitre i aconsegueix un penal pel seu equip
tothom el considera un heroi però no és res més que un mentider mal parit
Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca
vint segles d'història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca
Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau
Apocalipsi now


Preocupats en fomentar la lectura i no pas perquè tothom llegeixi el mateix
autoajuda i tonteries ocultistes, cervell de mosquit, memòria de peix
Multi-sales a cada cantonada programant el nou rècord de taquilla
ja us podeu quedar assentats a les fosques jo deserto i me'n vaig a fer guerrilla
Mou el cul, obre els ulls qualsevol soroll pot provocar una allau
Apocalipsi now

NO SIGUIS ANIMAL I DUBTA!!

"Un animal pot tenir un dubte?" - va dir el Marc, de 1r d'ESO. "Bona pregunta!" - vaig dir-li, agradablement sorpresa. Tot intentant definir què vol dir pensar i si té a veure amb fer-se preguntes, sorgeix el problema sobre si els animals poden pensar també o no. La pregunta, doncs, té molt sentit, donat que, si no tens dubtes, no et fas preguntes, i si no et fas preguntes, és que no penses.
Per investigar sobre la pregunta, podríem començar explicant el cas de l'ase de Buridà. Segons Buridà, escolàstic francès del s. XIV, un ase amb dos munts de pinso exactament iguals davant seu, i situats a la mateixa distància, es moriria de gana, perquè no tindria cap criteri per triar-ne cap dels dos. 
La paradoxa vol mostrar la dificultat del problema del lliure albir, quan aquesta llibertat es redueix a simple indiferència. Si no hi ha preferència, no hi ha la possibilitat de d'elecció. 
Però podriem objectar a Buridà que el problema no rau tant en l'equivalència de les opcions, sinó en el fet de ser un ase, o un humà.  En l'ase prevaldria l'instint de supervivència, i per tant, no es plantejaria mai un dubte com aquest. En el cas de l'home, si fos una qüestió de supervivència, segurament tampoc es deixaria morir de gana, però és veritat que dubtem moltes vegades davant una disjuntiva on les diferents possibilitats ens semblen equivalents, igual de bones o de dolentes: votar un partit o l'altre, posar un canal o un altre, triar una feina o una altra, ajudar una persona o una altra,... Totes aquestes situacions ens plantegen dilemes ètics que, davant de dues opcions totalment equivalents, són gairebé impossibles de resoldre, i que poden conduir a la inacció. 
Ara bé, lluny de morir-nos de gana, aquesta situació ens suscita un dubte, el qual, si no som uns cadàvers mentals ni vegetem en la indiferència, ens incita a pensar, i trobar altres criteris per triar, o bé altres possibilitats millors. (Per exemple, al nostre actual sistema democràtic i econòmic. No siguem ases, inetem canviar-lo!!!)

dissabte, 10 de setembre de 2011

EL MANGA DESCOBREIX NIETZSCHE

Portada del comic editat per l'editorial Herder.

Zaratustra és el nom de l'antic poeta persa que Nietzsche ressuscità en la seva obra, i en boca del qual va transmetre la seva fatal intuïció als homes del seu temps. A manera d'antiprofeta, Zaratustra proclamava la mort de Déu, el començament d'una era, on la fe en un més enllà no hi tenia lloc, on els valors s'havien buidat fins convertir-se en carcasses velles buides de significat; tan sols paraules que els homes anaven mencionant per guardar les formes. Aquesta nova era era per Nietzsche el resultat d'una moral cristiana decadent, que no valorava l'home, sinó que el culpabilitzava, exaltava les seves debilitats enlloc de les seves fortaleses, fins a produir finalment un home que no tem l'home, però que tampoc l'estima; una bèstia gregària i poc interessant. 
 
Ara bé, aquesta nova era és també el pas necessari cap al sorgiment d'un nou tipus d'home: el superhome, aquell que és capaç d'autoafirmar-se i de valorar-se, sense culpabilitzar-se a sí mateix i als altres; aquell que torna a creure en uns valors, però aquest cop en els valors que ell mateix s'ha donat i que porta fins al final, tan se val què faci el ramat. 

El filòsof descriu aquest procés en tres fases: la del camell, on l'home encara porta el pes dels antics valors; la del lleó, qui es revela contra aquests valors i és destructiu; i finalment la del superhome, aquell nou home innocent que no destrueix per ressentiment ni per venjança, sinó per poder construir, per poder crear de nou. El superhome és aquell que viu el temps de la vida des del coneixement de l'etern retorn, i per això viu com si el moment present s'hagués de repetir eternament. No hi ha lloc per al penediment.

En la versió manga d'aquesta obra de Nietzsche, es representa Zaratustra com un noi fill d'un pastor protestant - com ho era el mateix Nietzsche - que va prenent consciència de la naturalesa i la decadència dels valors que li han estat inculcats. Degut a aquest fet, comença una transformació que recorre aquells tres estadis del camell, el lleó i el nen. La transformació de la consciència individual del jove Zaratustra del manga representa la transformació que sofrirà la consciència col·lectiva de la raça humana, fins assolir el seu estadi inicial: el de la innocència, el del nen petit. I tot tornarà a començar una i una altra vegada, i una altra, i una altra, ...

dissabte, 3 de setembre de 2011

RESTART, REINICIEM!

Aquests primer dies de curs veurem Matrix per fer una introducció a la filosofia a 1r de Batxillerat, i farem un treball general de les diferents preguntes que planteja la pel.lícula, tot relacionant-les amb textos de diferents filòsofes i filòsofs, antics o contemporanis.
Aquest documental fa explícita la relació entre Matrix i els plantejaments filosòfics que s'han donat al llarg de la història.

Filosofía en Matrix from Vajra on Vimeo.