diumenge, 11 de febrer de 2018

L'ESTAT I LA VIOLÈNCIA


- Bon dia, en què puc servir-lo?
Llibreria Catalònia
- Bon dia. Doncs, miri, voldria fundar un nou Estat, i he vingut a assessorar-me. Vostè em podria orientar una mica i ensenyar-me'n unes quantes mostres?
- És clar. Deixi'm mostrar-li una de les definicions d'estat més vigents en l'actualitat. El filòsof i sociòleg alemany Max Weber descriu l'Estat com una organització que té el dret excloent d'utilitzar la violència física directa contra els membres del seu domini territorial, amenaçar de fer-la servir, o a autoritzar a tercers d'emprar-la.
- Caram, què bèstia!
- Sí, ja sé que resulta poc atractiva i engrescadora aquesta visió, però si ho considerem bé, té el seu sentit. De fet, si no fos així, qualsevol faria servir la violència quan li convingués. És pel bé dels mateixos ciutadans, doncs, que l'Estat ha de ser l'únic legitimat a exercir la violència.
- Però, per altra banda, segons aquesta teoria, l'Estat és, en sí mateix, violent. I al revés: la violència d'Estat queda sempre legitimada pel sol fet de ser exercida per l'Estat. I llavors no podem jutjar mai aquesta violència! Si això fos veritat, no hi hauria cap Estat «dolent», ja que aquell qui determina què es pot i què no es pot fer és l'Estat! Això i l'absolutisme és el mateix no?
- Naturalment, aquesta violència hauria de ser acatada pels membres de la societat.
- I si no l'acaten?
- Mmmm... Ja veig que li hauré de mostrar una altra teoria una mica més antiga, però que té la virtut de ser una de les primeres teories de l'Estat. És tan primerenca, que quan es va fer ni tan sols n'existia cap, d'Estat. En aquell temps els europeus patien sota el jou de l'absolutisme, dels poders imperials i dels monarques que exercien el seu poder arbitrari sobre ells. John Locke, filòsof i metge anglès, reclamava llavors una forma de poder diferent. El poder havia de ser legítim, però la seva legitimitat no venia donada pel sol fet de ser exercida per l'Estat mateix, ni per les seves lleis, sinó per la seva obediència als interessos del poble.
- Un Estat obedient? Però continua tenint el monopoli de la violència, no?
- Sí, però aquesta només és legítima si amb ella l'Estat compleix la funció per al qual ha estat creat pel poble.
- Quina és aquesta funció?
- A veure, pensi una mica. Algú estaria disposat a subjugar-se voluntàriament a un Estat que violés els seus drets?
- És clar que no. De fet, si l'Estat fos el producte de la voluntat popular, la seva funció hauria de ser necessàriament la de garantir els drets socials i polítics dels individus. I és llavors quan seria legítim.
- Exacte. I a més, si compleix aquesta funció, llavors els individus no es rebel·laran, seria absurd. Qui es rebel·laria contra un poder que garanteix el seus drets? Al contrari: el defensaria perquè és aquella institució de la qual els individus s'han dotat per protegir-se mútuament.
- Llavors en un Estat la rebel·lió és impossible?
- Tècnicament sí. Si es rebel·len és precisament perquè la violència de l'Estat s'ha girat contra ells, i per tant ja no està legitimada. De fet, podríem dir que l'Estat ha desaparegut per donar pas altre cop a les antigues formes de poder autoritari.
- La rebel·lió contra un Estat que ha deixat de ser-ho per convertir-se en una forma de poder arbitrària és, per tant, necessàriament una forma d'autodefensa?
- Segons la teoria de Locke sí.
- D'acord, doncs ja me la pot embolicar. Me l'emporto!

dissabte, 3 de febrer de 2018

CLÍTORI-MOT, CONSULTES LINGÜÍSTIQUES


Simone de Beauvoir: “El dia que una dona pugui no estimar amb la seva debilitat sinó amb la seva força, no escapar de sí mateixa sinó trobar-se, no humiliar-se sinó afirmar-se, aquell dia l'amor serà per a ella, com per a l'home, font de vida i no un perill mortal”.

Autor: Sheppard Fairey
Puritanisme: no ens protegeix, ens reprimeix. Pressuposa que el cos de la dona és pecaminós. El que volem és deixar d'haver de protegir-nos, perquè volem deixar de ser víctimes, deixar d'haver de protegir la mirada dels homes del nostre cos, de tapar-nos, perquè el nostre cos no és en si cap font de corrupció moral. 
 
Hipersexualitzades: el nostre cos vist des de la perspectiva de l'home assetjador i dominador, enfocat des de l'objectiu pornogràfic. Volem deixar de ser hipersexualitzades, però no dessexualitzades, perquè de desig sexual en tenim, i el volem expressar i satisfer sense ser tractades de putes. Encara no tenim les paraules per expressar aquest desig, perquè les que existeixen no ens serveixen, però en farem de noves.

Llibertat sexual: No confondre amb la llibertat del mascle de fer el que vulgui amb nosaltres, ni amb la llibertat d'importunar, incomodar, molestar, utilitzar i cosificar. 
 
Cosificar: considerar i tractar l'altre com una cosa, com un objecte. 
 
Feministes: Col·lectiu de dones i homes desitjants, a qui agraden els homes o les dones, que volem que les dones deixin de ser objecte i passin a ser subjecte de la llibertat sexual. Però això no vol dir negar la sexualitat (això seria puritanisme) sinó negar un tipus de sexualitat construïda sobre la dominació de l'altre sexe. No va ser pas el discurs patriarcal, sinó el feminisme radical el que va començar a parlar sobre el el clítoris, quan l'orgasme era una sensació completament desconeguda per milers de dones. 
 
Clítoris: Òrgan erèctil situat a l'angle anterior de la vulva. Òrgan que dóna plaer al cos de les dones, font d'orgasme invisibilitzat pel discurs patriarcal i visibilitzat pel discurs feminista i no pas pel discurs mèdic, cosa que demostra que allò que és sexual és polític.