dissabte, 6 de febrer de 2010

LES EMOCIONS I LA MATÈRIA



Un dels debats que hem tingut a classe és sobre fins a quin punt podem dir que som només matèria, o bé si alguna part de nosaltres ha de ser immaterial, com ara la ment. Si acceptem aquesta segona opció, el problema és: com es pot relacionar la nostra part material (el nostre cos) amb la nostra ment? Com és que un pensament em pot emocionar, o és capaç d'estremir el meu cos? Ara bé, si som radicalment materialistes i creiem que tot en nosaltres és matèria, com expliquem l'origen dels records, idees, raonaments, imaginacions, i altres "entitats" no materials? O dit d'una altra manera: seria capaç un robot, que imités la complexitat del nostre organisme, de pensar, d'imaginar, de tenir records, d'emocionar-se?
Publica un comentari a l'entrada