dissabte, 6 de febrer de 2010

LES EMOCIONS I LA MATÈRIA



Un dels debats que hem tingut a classe és sobre fins a quin punt podem dir que som només matèria, o bé si alguna part de nosaltres ha de ser immaterial, com ara la ment. Si acceptem aquesta segona opció, el problema és: com es pot relacionar la nostra part material (el nostre cos) amb la nostra ment? Com és que un pensament em pot emocionar, o és capaç d'estremir el meu cos? Ara bé, si som radicalment materialistes i creiem que tot en nosaltres és matèria, com expliquem l'origen dels records, idees, raonaments, imaginacions, i altres "entitats" no materials? O dit d'una altra manera: seria capaç un robot, que imités la complexitat del nostre organisme, de pensar, d'imaginar, de tenir records, d'emocionar-se?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

MOntse,
el contingut del teu bloc és molt interessant. Cada aportació i video et fa reflexionar. Deu ser molt interessant la classe amb els teus alumnes. Com trobes aquests videos??

Enhorabona i ànims
Irina

Anònim ha dit...

Hola Montse,
felicitats per aquest bloc. està molt bé. Sobre el tema que planteges no sé si has vist el documental "Y tu qué sabes?" sobre la física quàntica. Si no ho has fet te'l recomano. Per cert, està molt bé el vídeo que has penjat.
Alba