diumenge, 28 de febrer de 2010

L'HOME CONTROLAT


L'estructura social és una combinació de diferents elements que depenen els uns dels altres i no estàn units a l'atzar. La dificultat per al sociòleg és que aquests elements són molts,i que cal tenir en compte moltes variables per entendre el funcionament d'una societat. De fet, constitueix un entramat de relacions tan complex que alguns sociòlegs comparen l'aparell social amb una espècie de gran organisme amb vida pròpia, fins al punt que ja no depèn dels individus per mantenir-se.
Segons Emil Durkheim, l'estructura social és anterior a l'individu, exterior a ell i limita les seves activitats.
Ara bé, que ens determina vol dir que ens limita? Podem decidir o triar qualsevol cosa, com viure sense diners, per exemple?

7 comentaris:

Jeny ha dit...

Es sorprenent veure com l'home del video intenta no estar controlat, encara que segurament ho estará igual d'una forma o d'un altra... Es veritat que avui en dia exposem la nostra vida privada, sobretot a la red, i gairebé ja no existeix allò que abans era privacitat... Però tampoc no podem decidir certes coses de la nostra vida, com viure incomunicats o per exemple, viure sense diners, ja que en una petita societat nova igual si que ho podriem fer, pero nosaltres mateixos com a individius segurament no seriem capaços de fer-ho.

Eduard ha dit...

En la pregunta que ens formules, de la posibilitat de viure sense diners, al curtmetratge observem que ell tot i escapar del suposat "control" al que estem sotmesos continua fent servir els diners, això si en metal·lic.A més penso que es necessitaria un a gran quantitat de gent per a canviar aquest paradigma(usar diners), peo això em fa pensar en que tornariem al passat és a dir als intercanvis, pero no seria això un retroces en l'evolució?

Bé tornat al tema en questio, el film ajuda molt a adonar-te de que en qualsevol moment i fins i tot ara escrivint al blog estem enviant una serie d'informació que estara per sempre registrada en els servidors com de la mateixa manera passa amb el facebook on la teva imatge queda registrada (si algú te interés en això el remeto al seguent video: http://www.youtube.com/watch?v=xzTgIdNW6lg, potser exagerat en les imatges però cert en les paraules)
Fins a haver vist el curtmetratge, mai m'havia plantejat el fet de que les meves dades estiguessin controlades i a través d'aquestes, jo.

Eduard ha dit...

Quan fica "peo" em referia a però.

Montse Garcia Castelló ha dit...

He vist el vídeo que proposa l'Eduard i trobo que és molt interessant. Us el recomano, val la pena estar informat.
Gràcies Eduard!

Josep ha dit...

Desprès d'haver vist el curtmetratge de l'home controlat, estic segur que tots ens em plantejat com deixar d'estar controlats, però segons el meu punt de vista crec que es impossible, si no es a traves del mòbil, serà a traves d'altres coses fins a arribar a un punt extremista, crec jo. Com diu l'Eduard penso que també hauríem de ser un bon nombre de persones per dur a terme un "intent" per acabar amb aquesta manera de controlació. Estem en una societat on es defensa molt la llibertat, però crec que es totalment el contrari ja que ens tenen més vigilats que mai. Desprès d'haver vist el vídeo que ha penjat el nostre company, et pares a pensar i veus que tot té una certa lògica, ja que el fenomen mediàtic com es ara el Facebook, ens té a tots controlats. Quantres persones de cada 10 no tenen facebook? El que més m'ha sorprès sincerament és qui esta implicat amb el fenomen del facebook. Una empresa de recol•lecció de dades, que aquesta a la vegada està relacionada amb la CIA. Se’ns dubte, qui sap si ara algú esta veien el que faig?, en un futur el facebook ens durà cap a seriosos problemes. Qualsevol cosa que hi pengem pot ser utilitzada en la nostra contra davant de qualsevol situació i crec que a ningú l'hi agradaria. Només em falta dir que TEMPS AL TEMPS.

Andreu Monfà ha dit...

Crec que tots hem tingut el nostre moment íntim, nostàlgic, si voleu, en què deixàvem córrer la imaginació, i ens imaginàvem a nosaltres mateixos en un altre món, o almenys en una societat que no fos aquesta, que ja fa olor a podrit. Per sort o per desgràcia, aquests moments acostumen a finalitzar amb un sospir de resignació.
Alguns diuen, però, que a vegades fa falta canviar el punt de mira, i observar la nostra societat no com un enemic que ens controla i que pot fer tot el que vol de nosaltres, sinó com una mena de soci, més amic que enemic, el qual t'ofereix molts serveis si hi estàs completament integrat.
El tema és ben complex, tant o més que la societat en sí, però si tothom fes com el protagonista de l'audiovisual "l'home controlat", la nostra societat no funcionaria. És aquest l'objectiu? Què és el que volem? No estar controlats, i per tant, ser completament lliures? I això què comportaria? Quins beneficis ens aportaria a la vida quotidiana? I quins inconvenients? Estem preparats per a no estar controlats? En som capaços? O més encara, és possible no estar controlat, encara que no emetem informació particular? Perquè encara que un dia decidíssim no emetre més informació, poca cosa podríem fer per esborrar tota la que ja hem emès des que vam nèixer. Definitivament, i després d'haver formulat totes aquestes preguntes, donant per fet que estem controlats, crec que pensar en fugir d'aquesta societat és com somiar en una utopia.

Pel que fa a l'estructura social, a Durkheim no li falta raó quan afirma que "els conceptes d'estructura, estatus i rol socials estan lligats entre sí, ja que sense una estructura social és difícil parlar de quina posició ocupa una persona en el si de la societat. De la mateixa manera, la posició o estatus que ocupem exigeix un rol determinat." Diu, també, que cada rol comporta unes obligacions, i que tota aquesta estructura social és independent de l'ús que cadascú en faci. Així doncs, l'estructura social és anterior a nosaltres, neixem integrats en ella, i sortir-ne sembla una impossibilitat, potser perquè sempre hem estat a dins, i, tot i desitjar poder estar a fora, tenim por de perdre el que tenim aquí, o del que hi pugui haver allà.
No parlem d'un món irreal com el de Matrix, sinó d'un món possible, però que per por, no existeix. Continuo donant la meva opinió si afegeixo que el fet que la societat prèviament a nosaltres establerta ens determini no vol dir que ens limiti. Ens limita dins de la mateixa societat, però a les nostres mans tenim la possibilitat de poder elegir si volem continuar participant en aquest joc, si volem viure amb diners o no.
Reitero, per acabar, que som lliures, però per por, renunciem a la possible llibertat absoluta, perquè estar controlats, en el fons, és el que agrada a la immensa majoria de la gent encara que no ho vulguin reconèixer.

Anònim ha dit...

En la teoria la definició de l'homo sapiens és "home savi " però en la practica la saviesa no existeix . L'home del vídeo intenta ser invisible però quan treu diners esta deixan un rastre , no pot fugir al cent per cent ja que aquesta societat a set creada pel humans i si no esta controlat pels altres estarà controlat per ell mateix . El terme llibertat és relatiu ja que pot arribar un punt en el que ell mateix entri en un cercle viciós . La llibertat , el desig de no ser controlat és com una utopia ja que sempre estem sent observats , controlats , ja sigui per les grans multinacionals quan compren les nostres dades , per els altres o inclús pels sistemes de seguretat que ens envolten .

Antigament ser invisible era més fàcil perquè la tecnologia no estava tant evolucionada ara ser invisible completament és un somni que a vegades desenvoca en la paranoia.

Però si el noi del vídeo vol "agafar" les regnes de la seva vida , sentir que ell es qui te el control , endavant. ¿ A cas no tots els homo sapiens som lliures? perquè be que em set lliures
d' imposar aquesta societat a d'altres societats subdesenvolupades , be que ens em auto-empresonats en el centre viciós dels diners ,en el qual no pots viure sense ells.
Ara paguem les conseqüències dels nostres actes.