dilluns, 6 de juliol de 2009

SENSE FILOSOFIA...

Aquest és també un dels problemes de la filosofia. El seu propi paper dins l'educació i en general en la societat. De retruc, aquest plantejament obre un debat sobre la mateixa noció d'educació: cal que tot allò que s'aprén a l'escola sigui útil de manera immediata? Cal formar especialistes i professionals, o també cal formar persones, ciutadans, mares i pares, amics, votants, abstencionistes, espectadors, consumidors, aturats... Es tracta només d'educar per l'èxit? No podem també educar per al "fracàs", per ajudar a superar-lo o a entendre'l? Per acceptar que no tots podem ser triomfadors ni famosos, i que ni tan sols és un fi desitjable? No ajudaríem potser a mitigar el grau de frustació existent en una societat competitiva com aquesta?
No es tracta de fer ètica de col.legi de monges i transmetre els valors de la bondat i la solidaritat i la generositat com si fossin manaments. Es tracta que a l'escola aflorin les contradiccions d'una societat hipòcrita, que per una banda transmet aquests valors com a desitjables, però per altra banda es regeix per la llei del més "fort" (entenent "fort" com a "pilota", "aprofitat", "llepaculs", o simplement, "cabró".) Això sí que és una autèntica fàbrica de frustrats.
Publica un comentari a l'entrada