dissabte, 29 d’agost de 2009

LA XARXA DE LA CIÈNCIA

Recordeu l'anunci? Estèticament és fantàstic, i representa molt bé la metodologia actual en ciència. Queda molt lluny la mítica imatge del científic tancat als baixos de casa seva, on investiga pel seu compte aïllat de la resta del món, fins que un bon dia els veïns senten "Eureka!". El científic genial ja no existeix, si és que realment ha existit mai en estat pur.
Quan parlem d'allò que diu "la ciència", ens referim a un seguit de teories acceptades per una comunitat científica. Els experiments realitzats en un laboratori concret han de ser coherents amb la resta de les teories acceptades, que són les que donen sentit a la investigació. És més, per tal que una teoria sigui acceptada, ha de poder encaixar amb l'engranatge teòric vigent. És per tot això que ja no podem parlar del científic com a individu, amb noms i cognoms, com parlem dels genis de Marie Curie, Albert Einstein, Galileu o Isaac Newton, entre molts d'altres. Ja no podem parlar, crec, de la llibertat i la creativitat del científic tal i com en parlem fins a principis del segle XX. Per Popper això és justament el que garanteix l'objectivitat de la ciència, entenent objectivitat com a acord dins la comunitat científica. Per Adorno, aquest concepte d'objectivitat comporta el perill de convertir el científic en un ésser gregari.
Publica un comentari a l'entrada