diumenge, 31 de gener de 2010

LA BANALITAT DEL MAL

Die Welle (L'onada). Alemanya, 2008
Direcció: Dennis Gansel
Intèrprets:   
Jürgen Vogel: Rainer Wenger
Frederick Lau: Tim
Max Riemelt: Marco
Jennifer Ulrich: Karo
Christiane Paul: Anke Wenger

Sinopsi: 
Durant un projecte setmanal, el professor Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seva classe el tema de la forma de govern. Els estudiants es mostren escèptics davant de la idea que pogués tornar una dictadura com la del tercer reich a l'Alemanya dels nostres dies i que ja no hi ha perill que el nacionalsocialisme torni a fer-se amb el poder. El professor decideix començar un experiment amb els seus alumnes per demostrar com és de fàcil manipular les masses.



Aquesta pel.lícula ens il.lustra de forma molt amena què volia dir Hannah Arendt quan parlava de la banalitat del mal al seu llibre "Eichmann a Jerusalem". No és que volgués disculpar els col.laboradors del règim nazi, però sí que va intentar entendre com pot ser que una persona, que podria ser qualsevol de nosaltres, és capaç d'arribar a uns extrems insospitats. El seu estudi va motivar un experiment sociològic anomenat "l'experiment de Milgram", on es mesura el nostre nivell d'obediència en determinades situacions, fins i tot quan complir les ordres comporta fer mal a un altre que ni tan sols coneixem, i per qui no sentim cap mena de d'odi ni rancúnia (Podeu veure un vídeo que mostra una dramatització de l'experiment en castellà, o bé un documental sobre l'experiment de 1961 amb imatges originals en anglès.)

També el professor Norbert Bilbeny va realitzar un estudi, El idiota moral. La banalidad del mal en el siglo XX, on fa la reflexió sobre la idea de fer el mal sense voler o sense consciència de saber que estic fent mal a un altre.

Enllaç: http://propolis-colmena.blogspot.com/2010/08/memoriales-genocidios-entender-el.html 
Material didàctic de la pel·lícula:  http://es.scribd.com/doc/132451967/laolaok-467 o bé https://docs.google.com/file/d/0B7tz4M4KPuCLU3pEY1VJLTR4cXM/edit?usp=sharing

Notícia sobre la pel·lícula Hannah Arendt a El País: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/01/28/actualidad/1359401307_892113.html

Article de  Maite Larrauri, La valentía es Hannah Arendt, fronteraD, 04/07/2013, sobre la pel·lícula Hannah Arendt: http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2013/07/ajustarse-las-ideas.html

Entrevista radiofònica al professor i un alumne de l'experiment real en què s'inspira la pel·lícula L'onada













8 comentaris:

Olga i Judith ha dit...

Aquesta publicació ens representa que una persona pot actuar de manera totatlment cruel nomes amb la imposició d'un autoritat per no tenir que agafar reponsabilitats. Es veu molt millor representat a la ppelícula de la Ola on es pot "entendre" que podria tornar a sorgir un regim totalitarista , com em dit amb l'imposició d'una autoritat.

Eduard Fuentes ha dit...

Trobo que l'experiment de Milgram mostra uns resultats curiosos ja que demostren que sense un exces en el to de veu el voluntari continua aplicant la descarga sense saber que tot es una farsa.
Tot i que es podria experimentar amb més persones per a comprovar aquestes teories.

Dídac ha dit...

clarament aquest video ens demostra com va poder sorgir un règim totalitari, ja que la majoria de les persones d'aquest règim només complia ordres.
Es a dir estaven dirigits per liders i creien que les seves decisions no afectaven a ningu i encara que ho fessin com en l'experiment, ells mateixos creien que no eren responsables del que feien i per tant ells no teniem la culpa.

Lorena i Josep ha dit...

Tant aquesta pel·licula com l'experiment de Milgram ens fan adonar del comportament que pot adoptar qualsevol persona sota una situació de pressió. En un primer moment ens sembla una barbaritat que algunes persones puguin arribar a aquest extrem però si ens passes a nosaltres pensem que ens pasarie exactament igual, com em pogut veure en el video de l'experiment de Milgram.

jeny ha dit...

La pel·lícula impacta per que el que comença com un joc o una espècie d'informació s'acaba convertin en una cosa molt important, en un grup social amb molta pressió, i es aquesta pressió la que fa que algunes persones actuin com a liders, i els demes tan sols obeeixin les lleis, per tant de sentir-se integrats en la societat, això ademés passa igualment actualment, encara que sigui a menor escala.

Andrea i Jeny ha dit...

Veiem que hi ha una relació entre la pel•lícula i aquest experiment.
En la pel•lícula el professor vol demostrar, que avui en dia encara es possible el totalitarisme, tenint així de referent, de líder a una persona, i seguin el que ell dicta. Així doncs ho va demostrar, encara que van haver-hi resultats desagradables, com la pèrdua d’un alumne a causa del suïcidi, que també ens reflexa fins a quin punt ens poden portar les tendències, o com es pot arribar a produir una cosa en la que no creiem.

En el vídeo, ens diu clarament que quan una persona té el poder, es pot tornar cruel, així doncs, els professors, només alguns d’ells, continuaven aplicant descarregues als alumnes (actors) encara que aquestos supliquessin que ho deixessin de fer.

Montse Garcia Castelló ha dit...

Després de llegir alguns dels vostres comentaris m'ha quedat la sensació que alguns treieu la conclusió qu, com que no hi ha culpables, es pot deixar de jutjar els que van cometre aquell genocidi. Almenys no és el que Arendt volia dir. La responsabilitat és indefugible, pò cal no caure en moralismes si el que volem ´s ntendre la realitat i la dinàmica social.

Andreu Monfà ha dit...

És evident que per haver vist aquesta pel·lícula, i havent observat que persones normals com nosaltres poden esdevenir "dolentes" sense adonar-nos-en, sota les ordres d'un líder, amb un grup, una unitat, un nom, una bandera i uns ideals, no podem deixar de jutjar els nazis pel què van fer, però sí que hem de tenir en compte que tots (hi ha qui més i qui menys) som susceptibles de ser manipulats psíquicament.
Recordo perfectament el dia que vaig anar al Funatic amb una amiga a veure aquesta pel·lícula. Jo no sabia de què tractava, però recordo que a mesura que el sentiment de grup creixia entre els alumnes, jo també sentia alguna cosa, tot i que no hi participava. No sabia cap a on anava la cosa, i fins al final no em vaig adonar que jo no hagués estat, probablement, tan intel·ligent com la "Mona" o la "Karo".
Una altra pel·lícula recomanable en aquest sentit és "El lector" o "The Reader", en què una dona és jutjada per haver tancat un grup de nens dins d'una casa que s'estava cremant, complint ordres dels seus superiors, efectivament nazis.
Com Hannah Arendt (que com ja sabem va estar un temps en un camp de concentració), en aquesta pel·lícula hi trobem el referent de la "banalitat del mal" des del punt de vista d'una militar nazi, mentre que Arendt tracta el mateix tema, però a partir de la seva experiència a l'altre costat (la part perjudicada; jueus, homosexuals, gitanos, etc).
Com bé ha dit la Montse, la responsabilitat és indefugible, i crec que abans de ser responsables dels nostres fets, hem de ser responsables de les nostres decisions prèviament preses, la qual cosa resulta fàcilment difícil com ens demostra Hannah Arendt, La Ola o l'Experiment de Milgram.