ONFRAY I NIETZSCHE: EL PES DE LA VERITAT

Michel Onfray, filòsof francès especialista en Nietzsche i autor de moltes publicacions de difusió de la filosofia des d'un punt de vista irreverent, publicà fa uns mesos, amb la col.laboració del dibuixant Maximilian Le Roy, una biografia il·lustrada de Friedrich Nietzsche. 

Open publication - Free publishing - More michel onfray

 "Un homenaje a la figura de Nietzsche (1844-1900) y a su obra que intenta acercar su filosofía de una forma visual pero que también hace un agradecido esfuerzo por defender la figura de una persona que fue manejada por el nazismo cuando el autor siempre se mostró contrario al antisemitismo. Cobra además importancia la figura de su hermana que maneja el legado del filósofo para fomentar la figura del que fuera íntimo amigo de la misma, Adolf Hitler, quien incluso asistió a su entierro en 1935."

Extret de: http://libreriaatlantida.blogspot.com.es/2012/04/novedad-nietzsche-michel-onfray-y.html

Fitxa del llibre
Títol: Nietzsche
Autor: Michel Onfray i Maximillien Le Roy
Editorial: Sexto Piso
ISBN: 978-84-96867-932
132 pàgines. Color.

Enllaç a la notícia: 
http://www.periodistadigital.com/ocio-y-cultura/libros/2012/03/09/el-filosofo-hedonista-michel-onfray-dibuja-a-nietzsche.shtml

WALT DISNEY VS. TERMINATOR. LA REALITAT AUGMENTADA COM A EXPERIÈNCIA FILOSÒFICA

Arran de la jornada celebrada ahir a Tarragona sobre la Realitat Augmentada, Aumentame, voldria fer un parell de reflexions. Segons el que vaig poder experimentar, la realitat augmentada (RA) es pot dir en dos aspectes força diferenciats, que responen també a interessos (econòmics i de mercat, és clar!) també molt diferents. La RA pot ser entesa com una realitat Walt Disney-espectacle, o bé com una experiència-Terminator, és a dir, fenomenològica. Aquesta última és molt més interessant, almenys en educació, ja que és aquella que realment augmenta la realitat. 
 

El fet de fer aparèixer figures tridimensionals virtuals allà on hi ha un simple cartró o marcador és molt útil per a representar l'espai, jugar amb figures impossibles, etc. Però més enllà d'aquí, tret del fet que és una mena de màgia molt útil per captar l'atenció, no hi ha diferència entre mostrar una flor 3D que una flor material, la qual fins i tot és millor cercar directament en la natura, fent una excursió. La realitat material és ja en 3D.

Anem a buscar més dimensions que trobem en la realitat. Quan veiem una flor, no només veiem una flor. Quan Terminator veu una cara, no només veu una cara. 

La realitat és l'experiència que tenim d'aquesta. Des d'una anàlisi fenomenològica, no hi ha experiència sense aquests dos pols: l'objecte i la consciència del subjecte. Es tracta de dos pols inseparables, només destriables per la reflexió, però que es donen en el mateix acte, l'acte d'observar, viure, experimentar. 

 

La realitat percebuda és ja en si mateixa, doncs,  realitat augmentada. Per a qui percep, els objectes són ja marcadors, símbols, que remeten a tot un seguit de significats, els quals donen sentit a l'experiència i l'enriqueixen (l'augmenten). Una cara no és una cara, el símbol no té sentit per si mateix, és símbol d'alguna altra cosa que, associada a ell, constitueix l'experiència. 

En aquest sentit, la RA consisteix a visualitzar i fer patent, per mitjans tecnològics, la vivència fenomenològica latent de la percepció, l'acte fundant de la consciència, que es fa així més explícitament intersubjectiva. Aquesta vivència pot donar-se de tres maneres diferents (segueixo Franz Brentano) i ser purament representativa i contemplativa, poètica, musical, associada a altres sensacions viscudes, sinestèsica, creativa, lliure. O bé pot esdevenir-se en un sentit purament instrumentalista, en el sentit que pot crear expectatives i hipòtesis, tenir una intenció purament experimental, buscar una explicació teòrica, tenir com a objectiu la recerca de les causes o la predicció d'efectes. I en un altre aspecte pot tractar-se d'una vivència emotiva, i ser viscuda amb amor, alegria, odi, por, ...

Quan miro com el vent mou suaument les fulles d'un arbre, les connexions són inevitables: el rumor de les fulles em fa olorar una brisa càlida i suau, una música encara no composada, optimista i tranquil.la, amb gust de mel i llimona. Em transporta a un altre temps, passat o futur, més o menys feliç, més o menys dolorós, o a una altra dimensió, a altres mons possibles.

Però també em genera preguntes, algunes de les quals penso que ja tinc respostes: direcció del vent? Velocitat? Resistència de l'arbre? Fregament? Humitat? Porta núvols, potser que m'emporti el paraigües... Terminator només busca aquest aspecte instrumental, i ja té totes les respostes d'entrada.

Però els humans ens fem fins i tot preguntes sense reposta: Hi ha arbre? Hi ha vent en absolut?

En aquest video es representa una possible (de moment encara no efectiva) aplicació de la realitat aumentada: l'associació virtual de diferents espais amb les escenes cinematogràfiques que hi han estat rodades.

Podem dir que la consciència és realitat aumentada, o que la realitat és ja en si aumentada, perquè sense auments no hi ha realitat per a nosaltres.

ANORÈXIA FILOSÒFICA

El dissabte 14 es va celebrar la V concentració per la filosofia a secundària, a l'Ateneu Barcelonès. Tot i que va assistir-hi molta gent, no ha tingut el suport institucional que seria necesari, en un temps en el qual l'ensenyament de les humanitats en general s'està menystenint cada cop més, en benefici d'assignatures de caire especialitzador o professionalitzador, i a costa del foment del pensament crític. 

La filosofia no és, evidentment, la recepta miraculosa per a educar ciutadans crítics, però proporciona un mirador molt valuós, tranquil i lúcid, més enllà del bé i del mal, dels prejudicis i els interessos, des d'on l'alumne pot fer un exercici de llibertat de pensament, juntament amb altres persones, que potser poques vegades a la vida tindrà l'opotunitat i el temps d'executar.

Segur que no tothom recordarà les classes de filosofia de l'institut amb alegria, però segurament n'hi haurà molts que sí. Com a docent, no aspiro a formar filòsofs, sinó només que els meus alumnes recordin la pràctica de la filosofia com  un temps en el qual han obtingut una eina per tota la vida, que els faci recordar què vol dir ser humà, ser persona, ser al món, .... i ser alguna cosa en absolut.

Enllaços:

Entrevista a Com Radio a Ramon Alcoberro: http://podcast.comradio.com/comradiorad/P_comradio_maneresdeviure_josep_140412.mp3
Situació de la filosofia: http://jornadassituacionfilosofiaespana.blogspot.com.es/
Associació Adhoc per la Filosofia a Secundària: http://adhocfilo.wordpress.com/
Save the filo now!Últimes novetats: http://blocs.xtec.cat/sphn/informacions-actualitzades
Firma a favor de la Filosofia:  http://www.filosofia.net/materiales/plataforma/list_3.html

QUÈ FEM?

EL JO: ROBOTS, HUMANS I CONSCIÈNCIA

Jo, robot 
Alex Proyas. EUA, 2004
Guió: Isaac Asimov
Intèrprets: Will Smith, Bridget Moynahan, Alan Tudyk, James Cromwell.

Chicago, any 2035. Els robots formen part de vida quotidiana de les persones, realitzant tasques d'assistència domèstica, sanitària, d'emergència, etc. Del Spooner, detectiu policíac, no els pot veure. Es resisteix a integrar en la seva vida els últims avenços tecnològics. Un profund sentiment de culpa sobre un fet traumàtic ocorregut en el seu passat n'és l'explicació. 

Una gran empresa, US Robotics, vol evitar un escàndol arran del suïcidi del doctor Lanning, creador del model NS-5.  Spooner sospita de Sonny, un robot que sembla diferent dels altres. Spooner necesitarà l'ajuda de la doctora Calvin, que l'introduirà en el significat de les Tres Lleis de la Robòtica: 

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.

2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la Primera Llei.

3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, en la mesura que això no suposi entrar en conflicte amb la Primera o la Segona Llei. 

Però què passa quan aquestes regles es porten a l'extrem? Són universalment vàlides? Quan un robot pot dir: "jo, robot", deixa de ser tan sols un robot?

Pel.lícules de temàtica semblant:  IA (S. Spielberg), Blade Runner (R. Scott)

SOLARIS

Títol: Solaris
Any: 1971
Director: Andrej Tarkowsky
Adaptació de la novel·la homònima de Stanislaw Lem.
Durada: 165'

Un cosmonauta viatja fins a l'estació espacialdel planeta Solaris, per tal d'aclarir el misteri que entranya el fet que els astronautes que n'han tornat hagin resultat afectats psicològicament, fins i tot al punt del suïcidi.
L'extrany planeta acaba penetrant en la consciència dels seus visitants.

Enllaços:
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Solaris_%28pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1972%29

EL SHOW DE LA CAVERNA

El show de Truman. Peter Weir, 1998.
Intèrprets: Jim Carrey (Truman Burbank) i Ed Harris (Cristof).

La vida de Truman Burbank transcorre tranquil.la en una petita ciutat, com a treballador en una companyia d'assegurances, amb una normalitat, monotonia i felicitat increïblelemnt farragoses. Té una dona normal, veïns normals, i no coneix els problemes ni els riscos. Només un trauma infantil enterboleix el seu passat: el record d'un accident de navegació on ell va presenciar com moria el seu pare li ha provocat una fòbia a les aigües marines. Truman sospitarà ben aviat que rera tota aquesta normalitat s'hi amaga una realitat molt més complexa.

La pel.lícula vol ser una crítica dels programes de telerealitat actuals, i presenta la imatge de l'home vivint en un  sistema molt poderós, enmig de la banalitat i la ignoràcia, en la línia d'altres relats com Màtrix, 1984-El Gran Germà de George Orwell, Un món feliç d'Althous Huxley, El temps desarticulat de Philip K. Dick, o el mateix Mite de la Caverna a La República de Plató.

Enllaços:
Fitxa de la pel.lícula a IMDB.

BLADE RUNNERS: PROTECTORS O ASSASSINS?

El film Blade Runner és una pel·lícula nord-americana dirigida per Ridley Scott l'any 1982. La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colònies exteriors" de la Terra. Aquests replicants tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula es planteja el dilema sobre si a un androide molt evolucionat i que es comporta igual que un humà se li poden atribuir les mateixes emocions i pensaments que a un humà, i el mateix dret a la llibretat i a la vida.

SIMIS O HUMANS?

Títol: El Planeta de los Simios
Any: 1968
Director: Franklin J. Schaffner
Argument: Pierre Boulle
Durada: 112'
Intèrprets: Charlton Heston, Roddy McDowall, Kim Hunter, Maurice Evans.

En un futur indefinit, els tripulants d'una nau espacial impacten contra un planeta desconegut, on viuen humans en estat salvatge, mentre que els éssers intel.ligents són simis. Aquests intenten empresonar els astronautes, que hauran de lluitar per demostrar que són éssers intel.ligents. Es tracta d'un procès evolutiu invertit? L'interrogant es resol al final de la pel.lícula, una obra mestra del cinema de ficció, que indaga en el més profund de la naturalesa humana, els fonaments de la seva dignitat, i la seva relació envers els altres éssers vius. 

El film ha inspirat una precuela (una pel.lícula que narra l'acció que va succeïr abans de la pel.lícula original): El origen del planeta de los simios, també molt recomanable, però amb molta més acció i no tan magistral com la seva predecessora.

EVA I EL DOCTOR ISHIGURO

Títol: Eva
Director: Kike Maíllo
Guió: Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra.
Actors principals: Daniel Brühl (Alex), Marta Etura (Lana), Claudia Vega (Eva), Lluís Homar (Max).
Any: 2011

Un cop més la ciència ficció, i aquest cop produïda a casa nostra, ens planteja un dels problemes centrals de l'antropologia filosòfica: què vol dir ser humà? Si existís una màquina tan perfecta que s'hi assemblés, seria realment perfecta? I podria ser considerada tan lliure com un ésser humà, i amb els mateixos drets fonamentals? Pot experimentar emocions? Interrogants ja plantejats en altres pel.lícules com Blade Runner, de Ridley Scott o IA de Steven Spielberg.

La pel.lícula es desenvolupa en un futur indefinit, a la Universitat de Santa Irene, situada també en un lloc indefinit. El seu protagonista, Alex, s'especialitza en la creació de robots capaços d'aprendre de la pròpia experiència i de desnvolupar les seves pròpies emocions i el seu propi caràcter, de manera que podríem parlar d'exemplars únics, singulars i insubstituïbles, com els humans. 

La pel.lícula ha estat escollida per inaugurar l'edició 2011 del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, aquest cop dedicada a la Intel.ligència Artificial. Tot i que sembli que estem al terreny de la ciència-ficció, el cartell del festival exhibeix un personatge molt real: el geminoide d'Iroshi Ishiguro,  catedràtic de la universitat d'Osaka i creador dels geminoides Geminoid H1-2 i Gemoinoid F. El doctor Ishiguro va realitzar fins i tot una conferència organitzada pel festival i Cosmocaixa sobre les seues investigacions entorn a allò que ell anomena "creació de presència humana". Aquestes generen múltiples interrogants filosòfics com la realció entre els creadors i els creats, el paper de la robòtica dins la societat en un futur pròxim, o la mateixa naturalesa humana. De fet, els estudis en Intel.ligència Artificial han estat motivats des d'un principi per la voluntat d'esbrinar el funcionament del pensament humà, ja des de la primera gramàtica universal de Leibniz al segle XVI, el primer intent de contruir un "programa" capaç de reproduir el pensament racional (en aquest cas, no només humà, sinó sobretat diví, universal), fins a Alan Turing (1912-1954), el considerat creador de la compudarora tal i com l'entenem avui dia.  Fins a quin punt les màquines poden ser un reflex nostre, és una primera qüestió, però l'altra és: arrivarem nosaltres a transformar-nos amb elles? De moment, en veure que ell envellia i el seu geminoide no, el doctor Ishiguro ja es va fer fer una operació estètica per assemblar-se més a la seua rèplica. 

I un cop més de la ficció a la realitat: la pel.lícula Eva disposa també d'una pàgina web on, apart de la informació sobre el film, ofereix al visitant la possibilitat de realitzar un test emocional, i visitar la uniersitat (això sí, fictícia) de Santa Irene, capdavantera en investigacions sobre IA. 

Enllaços:

http://www.evalapelicula.com/
http://proyectonaschy.wordpress.com/2011/10/04/sitges-2011-los-geminoides-ya-estan-entre-nosotros/
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20111011/54229819875/hiroshi-ishiguro-los-humanos-llegaran-a-enamorarse-de-los-androides.html

QUE PARLIN ELS JOVES

Divendres 16 de desembre es va celebrar la III Jornada de filosofia de l'Alt Empordà en commemoració del dia mundial de la filosofia, amb més de 200 alumnes de batxillerat debatent sobre El mite del progrés i una conferència magnífica de Gregorio Luri.

Felicitats als companys empordanesos per la seua iniciativa!

Aquí trobareu un petit reportatge de l'acte:

PLATÓ I LA FÀBRICA D'OMBRES

Una vegada més, una cançó de Mazoni m'inspira una entrada (o millor, una finestra) per a l'Habitació Xinesa: "Apocalipsi Now", un retrat modern de la caverna de Plató, només il.luminada per llums artificials i flaixos efímers. Una realitat construida pels mitjans: publicitat, tertúl·lies radiofòniques, pel.lícules de molt dubtosa qualitat, espectacles grotescos, golejades substitutives de fanatismes religiosos i altres subproductes de la indústria mediàtica; una fàbrica d'aparences espesses que es fan opaques i es materialitzen  en una mena de realitat, no pas per la seva autenticitat, sinó per la quantitat de quilowats que exhibeixen. Noam Chomsky en diu "la fàbrica del consens".

Si això és així, som encara al fons de la caverna com aquells presoners encadenats  que Plató, ja al segle V aC, pretenia alliberar, projectant la seua República ideal. No són vint, sinó vint-i-cinc segles de captivitat. És que realment es pot sortir del món de les aparences, i guaitar la realitat a ull nu, o bé és que l'ésser humà és mediàtic per naturalesa i, com diria Nietzsche, s'autoenganya per no veure la seva pròpia misèria, per fàstig de sí mateix?

El món de les ombres s'il·lumina amb flaixos de vint-i-cinc segons
on les pells són sempre tant fines i les mirades com fel·lacions
Publicitat de nit i de dia proclamant la joventut eterna
ara Plató ja sabria el que hi ha més enllà de la caverna
Tan se val, tots ho fem, tots comprem, però qui compra és sempre esclau
Apocalipsi now


Sentim tertúl·lies de qualsevol tema per gentilesa de la mateixa gent
com si el mecànic et pogués vendre el pa i els taxistes medicaments
Periodistes que busquen l'escletxa on la vida es torna grotesca
construint la llei a base d'excepcions amb la convicció d'una secta
La veritat ha emigrat, i ja només ens queda la por, per dir-ho suau
Apocalipsi now


Quan el davanter enganya a l'àrbitre i aconsegueix un penal pel seu equip
tothom el considera un heroi però no és res més que un mentider mal parit
Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca
vint segles d'història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca
Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau
Apocalipsi now


Preocupats en fomentar la lectura i no pas perquè tothom llegeixi el mateix
autoajuda i tonteries ocultistes, cervell de mosquit, memòria de peix
Multi-sales a cada cantonada programant el nou rècord de taquilla
ja us podeu quedar assentats a les fosques jo deserto i me'n vaig a fer guerrilla
Mou el cul, obre els ulls qualsevol soroll pot provocar una allau
Apocalipsi now

NO SIGUIS ANIMAL I DUBTA!!

"Un animal pot tenir un dubte?" - va dir el Marc, de 1r d'ESO. "Bona pregunta!" - vaig dir-li, agradablement sorpresa. Tot intentant definir què vol dir pensar i si té a veure amb fer-se preguntes, sorgeix el problema sobre si els animals poden pensar també o no. La pregunta, doncs, té molt sentit, donat que, si no tens dubtes, no et fas preguntes, i si no et fas preguntes, és que no penses.

Per investigar sobre la pregunta, podríem començar explicant el cas de l'ase de Buridà. Segons Buridà, escolàstic francès del s. XIV, un ase amb dos munts de pinso exactament iguals davant seu, i situats a la mateixa distància, es moriria de gana, perquè no tindria cap criteri per triar-ne cap dels dos. 

La paradoxa vol mostrar la dificultat del problema del lliure albir, quan aquesta llibertat es redueix a simple indiferència. Si no hi ha preferència, no hi ha la possibilitat de d'elecció. 

Però podriem objectar a Buridà que el problema no rau tant en l'equivalència de les opcions, sinó en el fet de ser un ase, o un humà.  En l'ase prevaldria l'instint de supervivència, i per tant, no es plantejaria mai un dubte com aquest. En el cas de l'home, si fos una qüestió de supervivència, segurament tampoc es deixaria morir de gana, però és veritat que dubtem moltes vegades davant una disjuntiva on les diferents possibilitats ens semblen equivalents, igual de bones o de dolentes: votar un partit o l'altre, posar un canal o un altre, triar una feina o una altra, ajudar una persona o una altra,... Totes aquestes situacions ens plantegen dilemes ètics que, davant de dues opcions totalment equivalents, són gairebé impossibles de resoldre, i que poden conduir a la inacció. 

Ara bé, lluny de morir-nos de gana, aquesta situació ens suscita un dubte, el qual, si no som uns cadàvers mentals ni vegetem en la indiferència, ens incita a pensar, i trobar altres criteris per triar, o bé altres possibilitats millors. (Per exemple, al nostre actual sistema democràtic i econòmic. No siguem ases, inetem canviar-lo!!!)

EL MANGA DESCOBREIX NIETZSCHE

Portada del comic editat per l'editorial Herder.

Zaratustra és el nom de l'antic poeta persa que Nietzsche ressuscità en la seva obra, i en boca del qual va transmetre la seva fatal intuïció als homes del seu temps. A manera d'antiprofeta, Zaratustra proclamava la mort de Déu, el començament d'una era, on la fe en un més enllà no hi tenia lloc, on els valors s'havien buidat fins convertir-se en carcasses velles buides de significat; tan sols paraules que els homes anaven mencionant per guardar les formes. Aquesta nova era era per Nietzsche el resultat d'una moral cristiana decadent, que no valorava l'home, sinó que el culpabilitzava, exaltava les seves debilitats enlloc de les seves fortaleses, fins a produir finalment un home que no tem l'home, però que tampoc l'estima; una bèstia gregària i poc interessant. 

 

Ara bé, aquesta nova era és també el pas necessari cap al sorgiment d'un nou tipus d'home: el superhome, aquell que és capaç d'autoafirmar-se i de valorar-se, sense culpabilitzar-se a sí mateix i als altres; aquell que torna a creure en uns valors, però aquest cop en els valors que ell mateix s'ha donat i que porta fins al final, tan se val què faci el ramat. 

El filòsof descriu aquest procés en tres fases: la del camell, on l'home encara porta el pes dels antics valors; la del lleó, qui es revela contra aquests valors i és destructiu; i finalment la del superhome, aquell nou home innocent que no destrueix per ressentiment ni per venjança, sinó per poder construir, per poder crear de nou. El superhome és aquell que viu el temps de la vida des del coneixement de l'etern retorn, i per això viu com si el moment present s'hagués de repetir eternament. No hi ha lloc per al penediment.

En la versió manga d'aquesta obra de Nietzsche, es representa Zaratustra com un noi fill d'un pastor protestant - com ho era el mateix Nietzsche - que va prenent consciència de la naturalesa i la decadència dels valors que li han estat inculcats. Degut a aquest fet, comença una transformació que recorre aquells tres estadis del camell, el lleó i el nen. La transformació de la consciència individual del jove Zaratustra del manga representa la transformació que sofrirà la consciència col·lectiva de la raça humana, fins assolir el seu estadi inicial: el de la innocència, el del nen petit. I tot tornarà a començar una i una altra vegada, i una altra, i una altra, ...

RESTART, REINICIEM!

Aquests primer dies de curs veurem Matrix per fer una introducció a la filosofia a 1r de Batxillerat, i farem un treball general de les diferents preguntes que planteja la pel.lícula, tot relacionant-les amb textos de diferents filòsofes i filòsofs, antics o contemporanis.
Aquest documental fa explícita la relació entre Matrix i els plantejaments filosòfics que s'han donat al llarg de la història.

Filosofía en Matrix from Vajra on Vimeo.