EL BLUES DE LA SUBSTÀNCIA: "THROW IT AWAY"

El tema “Throw it away”, d'Abbey Lincoln (1930-2010), és un cant a la substància en temps difícils. Un cant a l'essència pròpia, allò que som realment cadascú de nosaltres. En el cas d'Abbey Lincoln, lluitadora pels drets dels negres als EUA, aquesta essència es converteix en una arma molt poderosa: la de l'autoafirmació rotunda d'una identitat menystinguda i marginada, que ha estat desposseïda de béns i drets. En sentit personal, la vida ens moldeja com fossim fang, ens sotmet a contínues transformacions, i pot estar plena de pèrdues i renúncies:

I think about the life I live
A figure made of clay
And think about the things I lost
The things I gave away

Penso en la vida que he viscut

Una figura feta de fang

I penso en les coses que he perdut

Les coses que he donat

Però allò que sempre queda és la substància.

Filosòficament la substància fou definida inicialment per Aristòtil com allò que no depèn de res més que de si mateixa per existir, per tant, és autònoma i objectiva, independent de qualsevol circumstància o judici extern: de fet, és el subjecte de qualsevol judici, allò imprescindible per tal que es pugui donar qualsevol judici en absolut, és allò de què es parla, a qui li passen coses, qui està en diferents estats. En aquest sentit, Aristòtil fa una distinció entre la substància i els accidents, que depenen d'aquesta i que, per molt que es transformin, mai ariben a canviar la substància, l'essència inalterable de les coses. Ho podem llençar tot, throw it away, però mai allò que ens pertany. Abbey Lincoln expressa meravellosament aquest caràcter de la substància com allò que realment ens pertany, i que, per tant, mai podrem perdre, ja que està inclòs en la nostra mateixa definició, allò inclòs en la definició de la cosa: allò que realment és la cosa, allò que li pertany.

And keep your hand wide open
Let the sun shine through
'Cause you can never lose a thing
If it belongs to you

Manté la mà ben oberta

Deixa-hi passar els rajos del sol

Perquè mai podràs perdre una cosa

Si et pertany a tu.

Morta el 14 d'agost de 2010, jo ja no puc perdre aquesta cançó, perquè ja em pertany. D'ella resta la seva essència, negra i blava. 

I think about the life I live
A figure made of clay
And think about the things I lost
The things I gave away


And when I'm in a certain mood
I search the house and look
One night I found these magic words
In a magic book


Throw it away
Throw it away
Give your love, live your life
Each and every day


And keep your hand wide open
Let the sun shine through
'Cause you can never lose a thing
If it belongs to you


There's a hand to rock the cradle
And a hand to help us stand
With a gentle kind of motion
As it moves across the land


And the hand's unclenched and open
Gifts of life and love it brings
So keep your hand wide open
If you're needing anything


Throw it away
Throw it away
Give your love, live your life
Each and every day


And keep your hand wide open
Let the sun shine through
'Cause you can never lose a thing
If it belongs to you