dilluns, 7 de gener de 2013

LA LLIBERTAT AJORNADA O EL FORMAT “.desig”


Fa por que alguns desitjos es facin realitat, perquè llavors deixen de ser-ho. Però el desig és així, la seva naturalesa és contradictòria: forma part de la seva essència la tendència a realitzar-se i, per tant, a autoaniquilar-se. És ben coneguda aquesta faceta que molts filòsofs han coincidit en anomenar “la llei del desig”, una espiral de ser i no-ser, de tenir i no-tenir, que s'estira fins a l'infinit, moguda per un petit ésser que té l'extranya propietat d'”encara no ésser”.

La llibertat és un d'aquests desitjos. Tothom vol ser lliure, ...però encara no. És que el format “.desig” és més emocionant, agradable, engrescador, que el format “.real”, perquè quan es desitja alguna cosa és justament perquè encara no es té, i aquest “encara-no-tenir” és tan excitant com un estat d'enamorament, com una promesa sostinguda.

“Amb aquest cotxe, no hi ha límits!”, “Compra't la casa dels teus somnis!”, “Connecta't amb el món a la velocitat de la llum!”, … en definitiva: “Sigues lliure!” Missatges prometedors que obvien el preu de la gasolina, les despeses de manteniment, les tasques de neteja, les factures, els impostos, l'esforç, i totes aquestes típiques molèsties que comporten les coses tingudes en format “.real”. És un gran avantatge: llibertat sense els inconvenients que comporta la reponsabilitat, el compromís, la constància, el sacrifici, el risc,...totalment independent! Una ganga! Compra la llibertat, ara en un format més lleuger i pràctic: el format”.desig”, i paga'l en còmodes plaços, cada quatre anys.

Aquesta és la llibertat com a producte de consum, com a objecte d'una campanya, com a encara-no ser-lliure. I la llibertat de ja-ésser-lliure, no pot ser una promesa, no pot ser ajornat a l'infinit, no pot ser una mercaderia. La llibertat, com la independència, és una habilitat , com caminar, nedar, escriure: o s'exerceix o no s'exerceix, i es té exercint-la, és una qüestió de pràctica. Però no es pot comprar ni amb vots, ni amb promeses, ni és res que un altre ens pugui donar, ni tampoc allò que un altre pot exercir per nosaltres. Potser caldria prendre's la llibertat ja.

(Article publicat a la revista targarina Londarí, núm.1, el gener de 2013. )

1 comentari:

Anònim ha dit...

Llavors, Montse, sembla clar que hi hauria dos sentits de llibertat, no? La llibertat com a desig, que no és ni serà mai llibertat pròpiament dita, perquè sembla ser essencialment potencial o virtual (si se'm permet el llenguatge més aristotèlic) i la llibertat com a realitat, que dius que és una habilitat, una pràctica. M'agrada força la idea, la qüestió és: com s'exercita? En què consisteix exactament ser lliure? Perquè sembla que no és una cosa tan fàcil com decidir per un mateix i ja està. Tu anomenes la responsabilitat, el compromís, la constància, el sacrifici i el risc. Molts dels nostres joves et preguntarien: i quina relació té tot això amb la llibertat? La llàstima és que els grans no t'ho qüestionaran, però prefereixen la "llibertat.desig", és més fàcil; perquè en el fons -i per estrany que sembli ara més que mai o, si més no, ara com sempre- els humans tenim una acusada "por a la llibertat", ja ho deia E. Fromm).
Montse T